Veig amb preocupació que el sector antieivissenc torna a fer fum per fòrums diversos, que hi ha una campanya en marxa, altra vegada, per intoxicar al voltant de la qüestió lingüística. Voldria pensar que no és que el PP estigui escalfant motors de cara a unes hipotètiques eleccions anticipades. Si fos així, es tractaria d´una actitud molt irresponsable per part seua, sobretot si tenim en compte que l´arquitectura bàsica, en legislació lingüística, a les Balears, ha estat obra del Partit Popular (i, segurament, es troba entre les coses més encertades que ha fet el PP). Fou amb un Govern presidit per Gabriel Cañellas que s´aprovà la Llei de Normalització Lingüística (abril de 1986), i fou en un altre govern del PP que Joan Flaquer va promulgar el Decret de mínims d´ensenyament en llengua catalana que, feliçment, es troba encara vigent a les Balears. Per tant, entenc que no és el PP el partit que pugui estar interessat a organitzar la campanya electoral (com els seus correligionaris gallecs varen fer recentment) entorn de la qüestió lingüística.

Quan s´usa la llengua com a arma política, se sol caure sistemàticament en tota una sèrie d´equívocs que tenen la força en la seua simplicitat i que, per tant, no són bons de rebatre: normalment, per refutar-los cal un discurs més estructurat, més complex i, per tant, més inapropiat per a la comunicació pública immediata. Vegem-ne alguns exemples:

a) L´esforç que es dedica a promoure el català s´hauria de dedicar a fomentar llengües més útils per a la comunicació, com ara l´anglès.

Raonament totalment fals. El coneixement de llengües no resta, sinó que suma, i no és merament acumulatiu, sinó multiplicador. Els infants bilingües –que realment coneixen bé dues llengües– tenen molta més facilitat per aprendre´n una tercera (i una quarta, i una cinquena, si escau). Per tant, l´esforç que feim per fomentar el català és, indirectament, un esforç que contribuirà a millorar el coneixement de l´anglès. La prova d´això és que la proposta de trilingüisme escolar que féu el govern de Jaume Matas era inviable perquè, justament, els professors que estaven preparats per ensenyar en anglès eren generalment els que també estaven preparats per ensenyar en català. No és casualitat.

b) Els pares haurien de poder escollir la llengua en què siguin educats els seus fills.

Aquest raonament se sol presentar com a part de la llibertat d´escollir. Res més lluny de la realitat, altra vegada. Com va demostrar l´equip d´experts que fa el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el sistema d´immersió lingüística (o el sistema d´uns mínims en català, com a Balears) és millor per a l´aprenentatge del català que no el sistema de dobles línies (com al País Valencià). Els infants que van a la línia en valencià són bilingües; els que van a línia en castellà tenen un coneixement molt precari de la nostra llengua. Ho diu el Consell de la Unió Europea.

c) Els no catalanoparlants es troben discriminats a causa de la «imposició» del català.

Just al contrari: els no catalanoparlants estan discriminats, de vegades, perquè el català no s´imposa prou. Vull dir que els catalanoparlants ja tenim aquest instrument lingüístic, necessari per poder participar amb igualtat d´oportunitats dins la nostra societat. Nosaltres ja en sabem, de català. També sabem espanyol, i, normalment, alguna altra llengua. Són els que no saben català els que tenen un problema de discriminació, però la discriminació sorgeix del desconeixement. Els que saben més llengües tenen més oportunitats (igual que els que saben més matemàtiques, més biologia o més ciències de la salut). Jo estic discriminat en relació als cirurgians, perquè no tenc ni idea de medicina. I es tracta, per descomptat, d´una discriminació totalment justa i lògica. A un territori amb dues llengües oficials, com és el cas, no és lògic i just que els que només en saben una estiguin discriminats? I la discriminació, no ve de la ignorància? Queda clar, idò, que l´única manera d´evitar la discriminació és aconseguint que tothom sàpiga català. I tothom en sabria si el català s´imposàs prou.

Entenc que és important desfer els nombrosos equívocs que hi ha sobre la qüestió lingüística (per a mostra, només n´he ofert un botó, en aquest paper), per evitar que es manipuli, com sol ocórrer, a favor d´interessos no gaire confessables.