La família Pasqual va establir-se a Eivissa a mitjans del segle XVII i sempre es dedicaren a les coses de la mar. Alguns dels membres d'aquesta nissaga formen part de la nòmina dels corsaris que dominaven les aigües de la Mediterrània occidental, segons la relació de corsaris publicada per Isidor Macabich.

Pere Vilàs ha estudiat més extensament el corsarisme eivissenc i ens diu que Antoni Pasqual i Canicia apareix documentat a partir de 1723 i fins a la seua mort el 1768, se succeeixen les accions en les quals va prendre part. El 1730 era alferes de fragata graduat en atenció als serveis prestats en el cors de particulars. El 1732 manava un dels quatre vaixells eivissencs que varen prendre part en la conquista d'Orà (Alger); els altres eivissencs eren Jaume Planells Sit, Antoni Cabanilles i un quart del qual encara no es coneix el nom. Conquistada la ciutat d'Orà, els vaixells eivissencs quedaren per cobrir el servei de correu entre la ciutat algeriana i Cartagena, que restà en mans dels eivissencs fins a l'abandonament de la plaça el 1791.

Els Pasquals emparentaren amb una altra família de corsaris quan el 1857, el pilot Jaume Pasqual Arabí es casà amb Antònia Riquer Mira (alguns autors escriuen Mir, però aquesta forma no l'hem vista en cap dels documents consultats, que són més de mitja dotzena). També es troba la forma Mira en la col·lecció d'hemeroteca de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament d'Eivissa.

Jaume Pascual Arabí es casa amb Antònia Rioquer Mira

Jaume Pasqual va néixer al barri de la Marina d'Eivissa el dia 5 de gener de 1834, era fill de Jaume Pasqual Marí, també pilot, i de Joana Arabí Sorà, tots ells adscrits a la parròquia del Salvador. Fou batejat en aquesta església per l'ecònom Josep Tuells Riquer i li imposaren els noms de Jaume, Josep i Silvestre. Els padrins foren Josep Pasqual de Jaume i Joana Sastre de Damià.

Jaume Pascual, a l'edat de quinze anys, el trobam inscrit en la llista d'homes de mar del districte d'Eivissa. El 1858 tenia el nomenament de tercer pilot particular de tots els mars i, al poc temps, 1860, era pilot de segona classe i habilitat per anar a Amèrica. Aquesta informació es deu al llibre de Margarita Riera sobre la Comandància Militar de Marina d'Eivissa. Segons el llistat de vaixells que navegaren per les nostres aigües, de Pere Vilàs, trobam que Pascual era l'armador, 1855, del bergantí-barca 'Anita'. Fou també patró de la corbeta 'San José', que navegava pels voltants de 1880.

L'altra protagonista de la nostra història és Antònia Riquer Mira. Pels llibres de batejos de la Parròquia de Sant Pere (en aquell moment tenia la seu en la capella Fonda de la Catedral) sabem que Antònia Riquer va néixer a Dalt Vila el dia 28 de març de 1838, era filla d'Antoni Riquer Arabí, tinent de fragata pensionat i de Clàudia Mira Riquer. La partida de naixement diu que la seua mare era natural de Gérgal, província de Granada (en realitat pertany a la província d'Almeria), però la geografia en aquells moments era difícil de precisar amb exactitud. Els avis paterns eren Francesc Riquer i Maria Arabí, naturals de la parròquia de Sant Pere de Dalt Vila i els materns eren Rafel Mira, natural de Novelda (província d'Alacant) i Francesca Riquer, també de la parròquia de Sant Pere. Fou batejada per Antoni Sebastià Puiggròs Noguera, coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol de la Catedral d'Eivissa. Se li imposaren els noms d'Antònia, Maria i Rafela. Els padrins foren Antoni Planells Riquer, rector de la parròquia de Santa Gertrudis i Maria Mira, soltera i natural de Gérgal. En la inscripció del batiar es fa constar que el pare de les germanes Mira era metge de professió, cosa que no se solia apuntar.

Antònia Riquer Mira és l'única descendent directa del corsari Antoni Riquer Arabí, ja que com estableix Joan Planells Ripoll, es casà, en primeres núpcies, el 1797 amb Elisabet Tur Tuells, sense tenir descendència. El 1834 es tornà a casar, ara amb Clàudia Mira Riquer, ell tenia 61 anys; als quatre anys de matrimoni va néixer Antònia; pocs anys després, el 1846, morí Antoni Riquer Arabí.

Jaume Pascual Arabí i Antònia Riquer Mira es casaren a la parròquia del Salvador el 14 d'agost de 1857; foren casats per Josep Serra Ferrer, ecònom d'aquesta església. Jaume tenia 23 anys i Antònia, 19. El matrimoni va tenir quatre fills: Joana (1861), Antònia (1865), Jaume (1869) i Josep (1877). Antònia Riquer Mira va morir el 1913

Josep Pascual Riquer arribà a primer maquinista naval, segons nomenament de 1907 del Capità General del Departament del Ferrol.

Però ens interessa especialment Jaume Pascual Riquer, nét d'Antoni Riquer. Nascut al carreró des Gall del barri de sa Penya. Era mariner, i es casà amb Esperança Cardona Ferrer, a la parròquia del Salvador el dia 12 d'octubre de 1898. Tenien 28 i 25 anys respectivament. Ella era filla de Joan Cardona Serra, fuster i natural de la parròquia de Jesús i de Francesca Ferrer Pujol, de la parròquia del Salvador.

Els fills de Jaume i Esperança foren cinc: Clàudia (1902), Joan (1905), Antoni (1908), Francesc (1911) i Josep (1914). Tots ells abandonaren la professió de la mar, que era la tradició familiar i s'iniciaren cap als negocis i altres ocupacions. Esperança Cardona va morir a Jesús, l'abril de 1925, a l'edat de 51 anys. Al cap de deu anys, el 1935 va morir Jaume Pascual, ja a la parròquia de Jesús.

L'esperit emprenedor dels Pascual es manifesta en fets com que Josep Pascual Cardona regentà durant molts d'anys una botiga de queviures al número 30 del carrer de sa Creu, de Vila, que abans havia set propietat d'unes ties, ses Guerxetes; edifici que era propietat de Pilar Llobet, i en el pis es crià Marià Llobet Roman, com molt recordà en les memòries que publicà en aquestes mateixes pàgines, quan quedà orfe i la tia Pilar l'acollí.

La família Pascual arriba a Jesús

Sembla que foren unes ties de Francesc les que començaren amb la botiga; primerament s'establiren a Sant Jordi, però aviat posaren botiga a Jesús. D'informacions orals se sap que abans hi havia hagut una altra botiga que exercia també de posada i que es coneixia com ca n'Aguiló. Així com va tenir edat, Francesc Pasqual Cardona es va posar al front del negoci.

Francesc Pascual Cardona es casà amb Catalina Torres Arabí, nascuda el 1914 al carreró de la Trinitat, vora les andanes del Port i amb única sortida al carrer de Barcelona (abans d'Olózaga).

En el padró de 1936 (tancat el 31 de desembre de 1935) de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu consta que a la botiga de Jesús es troben empadronats Francesc i Josep Pascual Cardona; el primer fa deu anys que hi resideix i Josep, que en aquell moment exerceix de cuiner, feia vuit anys que hi residia. La botiga de Jesús té més de cent anys d'antiguitat.

El local de la botiga, que tenia el nom de Tienda de Jesús, era propietat de Marià Marí Juan Bessó i la família Pascual el va comprar quan ho varen permetre les possibilitats econòmiques. La família Bessó també era ben important en el poble.

El matrimoni format per Francesc i Catalina passà a viure al pis de dalt de la botiga i allí nasqueren els tres fills del matrimoni: Paco, Jaume i Catalina. La botiga era el nucli sobre el qual voltava la vida del poble. Els diumenges passava el protagonisme a l'església i als porxos de missa. Sota l'escala que donava accés al pis de dalt de la botiga es guardaven els catrets que les dones empraven en les misses dominicals i allí es guardaven les espardenyes emprades per fer el camí de missa i que eren canviades per sabates o per espardenyes més noves.