La Gloriosa a Eivissa

La insurrecció esclatà el setembre de 1868 a Cadis, quan Joan Prim i l'almirall Topete revoltaren l'esquadra i aquest moviment revolucionari s'estengué ràpidament per tot Espanya. Isabel II, que estiuejava a Sant Sebastià, s'exilià a França i tot seguit es constituí el govern provisional pilotat pel militar i polític català Joan Prim i pel també militar i polític Francisco Serrano. Aquest govern aviat es va veure superat per les exigències de les juntes revolucionàries que s'havien creat al llarg de l'estat i el govern provisional no tengué més remei que dissoldre-les, davant les exagerades demandes que plantejaven. Com explicàvem en l'anterior article, la junta revolucionària de Mallorca era presidida per l'eivissenc Marià Quintana Ramon.

I a Eivissa, mentrestant, què passava?

Durant els últims anys del regnat d'Isabel II a Eivissa hi havia un grup nombrós de militars d'idees progressistes que es trobaven deportats a l'illa. Segurament que foren la llavor del diminut grup progressista que s'estava formant. Aquest grup era format, entre altres, per Bernat Salleres Tur, que havia estat batle d'Eivissa entre 1854 i 1856, Felip Curtoys i Valls, Vicent Jordan, Bernat Calbet o Jacint Aquenza y Donayre de Mendoza. Salleres tornà a ser alcalde el 1858.

Unes poques línies

Aquest període és despatxat per Macabich amb unes poques línies. La informació que es té no és gaire gran i no hi ha documents. Un dels protagonistes d'aquestos fets, Felip Curtoys, quan havien passat cinquanta anys de la revolució, deixà unes notes sobre els fets. Curtoys fou secretari del moviment revolucionari. Quan la junta revolucionària eivissenca es va dissoldre, bona part dels seus components es passaren al partit liberal progressista, que encapçalava Práxedes Mateo Sagasta. Sagasta, justament, fou ministre de governació amb el govern de Serrano i Prim. Amb el temps, Curtoys va derivar cap a posicions conservadores.

El 28 de setembre de 1868 el governador militar d'Eivissa, pens que era Genaro Morado, baixà del Castell acompanyat de la tropa i a la plaça del Mercat va llegir un telegrama que havia rebut en el qual es deia que, en la batalla d'Alcolea, la revolució havia guanyat i que s'havia estès per tot Espanya. A l'Acadèmia del Poble, seu del partit progressista, que es coneixia com El Casino, es reuní un nombre elevat de vesins de la Marina i com no hi cabien tots, també ompliren la propera plaça de la Tertúlia. Allí Curtoys arengà les masses i tot seguit es constituí, o millor dit, es confirmà la junta revolucionària que quedà de la forma següent: president, Selleres, vocals, Pere Calbet, Marià Tur Guevara i Miquel Viñas; el secretari era Felip Curtoys.

Telegrama fals

Si el governador en un primer moment acceptà de bon grat el nou estat, pressionat pels conservadors es tornà enrere quan li digueren que el telegrama podia ser fals (fake news, diríem avui) i en el mateix lloc que es va llegir el telegrama, el major de la plaça va anunciar que es tornava a l'estat de setge anterior.

La junta revolucionària no ho acceptà i separà dels seus càrrecs els funcionaris no addictes al nou règim. El dia següent de la proclamació política, Curtoys diu que es van veure a la ciutat dues estampes ben diferents: semblava que la Marina era una festa, com si se celebràs un bateig, tal era l'alegria, mentre que Dalt Vila semblava viure un dia de l'enterrament d'un mort. Era la mostra del conservadorisme de la part emmurallada i del progressisme de la Marina.

Sempre s'ha dit que Eivissa s'avançà a Mallorca en la proclamació del nou règim i això fou a causa que el capità general de Balears, silencià el canvi de govern i quan no va poder mantenir per més temps el silenci, deixà el camp lliure i abandonà l'illa en un dels vapors de línia. El dia 30 de setembre la reina es traslladava a França i abandonava la corona.

Al tercer dia de la revolució, devia ser l'1 d'octubre, el governador continuava en el càrrec, sense haver mostrat acatament a la junta, però també sense mostrar cap hostilitat, cosa que sí que havia fet el comandant de marina. Aquell dia, quan la revolució havia triomfat a Mallorca, la junta provincial designà com a governador militar de la nostra illa un coronel que es trobava desterrat a Eivissa a causa de les seues idees polítiques.

Tots amb la revolució

Com que el destituït governador militar continuava com a cap de la tropa, la junta revolucionària nomenà una comissió de tres persones, encapçalades per Curtoys, perquè el visitàs. La comissió fou rebuda a la plaça de la Catedral pel major, oficial que dirigia la tropa i els acompanyà a la sala on esperava el governador militar i altres autoritats, com el jutge. El governador insistí en la falsedat del telegrama, mentre que Curtoys li va fer veure que la revolució havia triomfat pertot. El governador no ho acceptà i tot quedà igual.

Quan abandonaven el Castell el major els demanà si era veritat que la revolució havia triomfat. Quan se li confirmà, va fer una crida a la tropa perquè qui volgués, s'unís a la revolució, cosa que va fer la tropa unànimement. Acompanyats amb la música de l'himne de Riego tots junts es dirigiren a la Marina i allí foren aclamats pel poble. Per suposat que no els acompanyaren ni el governador ni les autoritats que li feren costat.

Retrat cremat d'Isabel II

?Els revolucionaris entraren a l'Ajuntament i arrancaren el retrat d'Isabel II, que arrossegaren fins a la Marina i allí fou cremat. Hi hagué algun aldarull com l'assalt a la casa Montero (domicili de Marià Riquer, representant destacat del conservadorisme) o l'intent de cremar una petita embarcació del subdelegat de contribucions. El nou governador militar i la guàrdia civil aconseguiren controlar la situació.

La junta revolucionària de govern de les Illes Balears, encapçalada per Marià Quintana, es va fer càrrec de les Balears amb un programa molt avançat per al seu temps i destacades personalitats revolucionàries presidiren el Govern Civil i la Diputació Provincial, com és el cas del mateix Quintana, que assumí alguns d'aquestos càrrecs.