Gafim, periodista de mare eivissenca

La seua mare era Margalida Mayans Escandell, nascuda de les segones núpcies del recordat mestre i músic Joan Mayans Marí (1851-1925). Margalida es casà, també en un segon matrimoni, amb l´advocat mallorquí Gabriel Fuster Bonnin, el maig de 1912. Ell, en el moment del matrimoni, era fiscal substitut de l´Audiència de Palma. Fuster era fill de l´advocat Gabriel Fuster Forteza, que en el moment de la seua mort, el 1923, era el síndic de la important comunitat de regants de la Sèquia de la Font d´en Baster, vora el Secar de la Real.

El matrimoni tengué el seu fill Gabriel l´abril de 1913. A causa del part, Margalida Mayans emmalaltí greument i es temé per la seua vida. Margalida Mayans era vídua d´un home de llinatge Balansat, però amb 26 anys es casà amb l´advocat mallorquí.

Els amics eivissencs

Durant tota la seua infantesa, Gabriel Fuster feia llargues estades estiuenques a la casa del seu avi, el mestre Mayans, que residia a la plaça de l´Ajuntament, a la casa Fajarnés Cardona, on també impartia classes particulars i de música, a més de les que impartí al llarg de cinquanta anys al Col·legi de Segona Ensenyança d´Eivissa. Durant aquestes vacances d´estiu, va establir amistat amb diversos eivissencs de la seua edat, com Enric Fajarnés Cardona, que era vesí del seu avi i també amb Marià Villangómez, que justament havia nascut el gener de 1913.

Fajarnés recordava que el jove mallorquí destacava per les seues habilitats natatòries en les penyes de s´Arany Gros, s´Arany Petit i la punta de Rajada, totes situades a la costa del Puig des Molins. També foren bons amics de la infantesa Mario Tur de Montis o Fermí Soriano, entre altres.

La família del mestre Mayans eren, a més de la seua filla Margalida, dos fills més que restaren tota la vida solters; Mercedes, que també donava classes a infants i alguna classe de música, i Joan Mayans Escandell, que també impartia classes particulars i exercia de professor de música del Seminari d´Eivissa. Don Juanito el Jove, com se´l coneixia, acompanyà multitud de vegades en el piano al seu pare en concerts en els quals el vell mestre tocava el violí.

Encara hi havia un altre germà, Mariano, al qual se li ha perdut la pista per residir des de molt jove fora d´Eivissa. Resten els descendents d´Enric i Vicent Mayans Marí, el primer casat amb Josepa Vilàs Abraham, avi del recordat alcalde Enric Mayans Tur. Vicent es casà amb Francesca Roig i un fill seu fou el pastisser Carles Mayans, que durant molts anys va regentar una magnífica pastisseria amb uns productes exquisits, que va batejar amb el pretensiós nom de Pastisseria i confiteria La Imperial, al carrer de Josep Verdera, vora l´església de Sant Telm.

Joan Mayans Escandell formà part activa de l´entitat cultural Ca Nostra, que el 1930 havia fundat Isidor Macabich amb motiu de l´establiment de la Caixa de Pensions a Eivissa. Tenia la seu a la Casa de Cultura, als locals de la mateixa oficina bancària, vora la biblioteca, però amb entrada no pel passeig de Vara de Rey sinó pel carrer d´Abel Matutes Torres, on després s´hi instal·là un petit museu etnològic. Juanito Mayans com el coneixien, morí en la postguerra, mentre es trobava internat en un sanatori antituberculós a la serra de Guadarrama, Madrid.

De l´admiració que sentia Gafim cap al seu avi Joan Mayans n´és una prova la dedicatòria que plasmà en un article que publicà en la revista Ibiza, corresponent als mesos d´agost-setembre de 1945, que duia el títol ´Almario de recuerdos´, que encapçala amb: «Dedicatoria: a la venerada memoria de mi abuelo, que tenia, por toda fortuna, una alma hermosa, una barba blanca y un viejo violin. Y sabia contar cuentos, y hacer peonzas y barquitos con un maravilloso cuchillito de dos hojas».

La relació amb Rosselló-Pòrcel i Villangómez

Gabriel Fuster Mayans, finalitzat el batxillerat, es traslladà a Barcelona on cursà els estudis de Dret, però per imposició paterna, acabà a la Universitat de Saragossa, ja que es diu que no estava convençut que el títol de la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que tenia la Universitat de Barcelona durant el període republicà, tengués en el futur la mateixa validesa que els expedits per altres universitats.

Durant l´estada a Barcelona va fer amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i va compartir la residència d´estudiants i fins i tot l´habitació amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Marià Villangómez recorda que durant la seua estada a Barcelona com a estudiant de Dret, es va retrobar amb Gabriel Fuster, amb qui es relacionà freqüentment en aquell període universitari; els dos tenien la mateixa edat, però Fuster començà un any més tard la carrera de Dret. Fuster i Rosselló-Pòrcel compartien habitació a la Residència d´Estudiants de Catalunya, del carrer d´Urgell, al recinte de l´Escola Industrial i que dirigia el poeta mallorquí Miquel Ferrà Juan. Villangómez recordava que Fuster i un altre estudiant eivissenc major que ell, foren els acompanyants en la seua primera visita a una casa de barrets, situada vora l´Arc del Teatre.

Conegué el poeta Rosselló-Pòrcel un temps després, quan passaren a viure els dos mallorquins a una pensió de la Ronda de la Universitat (?), però el presentador fou un altre estudiant mallorquí que era condeixeble de Villangómez a la facultat de Dret. Ideològicament, Fuster tenia durant la residència a Barcelona carnet d´anarquista. Després la vida dóna moltes voltes, com veurem.

Els primers articles periodístics que publicà Gafim fou a la revista Brisas, que en els anys previs a la Guerra Civil dirigia el literat Llorenç Villalonga, ajudat pel seu germà Miquel. Fuster hi publicà algun article, principalment dedicat a l´esport. La boxa era la seua passió juvenil.

El pseudònim Gafim es diu que li va posar un professor de francès de l´Institut Ramon Llull que acostumava designar els alumnes amb l´acrònim format per les primeres síl·labes del nom i llinatges. Com que a ell li tocava Gafuma, que li semblà poc eufònic, el transformà en Gafim, nom amb el qual va fer fortuna com a periodista.