- Aquest és un bon escenari per a aquesta entrevista?

- No és un escenari perquè no té intenció de tenir públic, nómes té intenció de tenir actors, però no hi ha ningú mirant-nos.

- Què és una escenari?

- Qualsevol lloc on hi ha una actuació i algú que s’ho mira. Si no hi ha ningú que s’ho miri, ja no és un escenari. L’escenari ha d’estar lligat vers l’espectador. És com un llibre: està escrit perquè sigui llegit. En teoria, el pes del que és visual i no són persones recau sobre I’escenòfraf. Però a vegades el director o directora es dedica a tot el que és visual.

- Una escenògrafa només dissenya escenaris treatals?

- Dissenyam espais. Poden ser escenaris per representar una obra o espais culturals com ara un museu.

- Es parla d’un museu per a Formentera. Com en dissenyaries l’espai?

- Jo hi faria predominar la llum mediterrània, és una llum molt especial, i més encara si tenc en compte on visc a l’hivern. El blanc aquí té també una importància molt gran. I sobre els materials, treballaria amb materials també d’aquí: la fusta de savina o l’espart. Tot aquests serien molt bons per oferir els visitants.

- Hi ha dos personatges, un dels quals vol deixar l’altre: què hi poses a l’espai?

- El drama s’emfatitza molt més quan el teu voltant es troba en un estat anímic contrari, per tant, si vols emfatitzar aquest dramatisme, pots fer que cap dels elements no acompanyi l’escena.

- Enmig d’una festa?

- Enmig d’una festa, a l’agost, en un quiosc prenent un daiquiri. Deixar algú així és més colpidor que no en un diumenge de tarda a l’hivern.

- Per tant, l’escenari no sempre ha d’acompanyar la trama.

- A mi m’agrada el contrast. L’espectador no s’ho espera tant, i estam avesats que tot acompanyi.

- Quina obra t’hauria agradat fer-hi a l’espai?

- Vaig veure una obra a la televisió de Suècia que em va agradar molt. Es deia «I’m every women», i era d’un grup teatral feminista en què m’agradaria treballar. L’obra tractava de la igualtat d’0portunitats, que no de sexes, sinó d’oportunitats. S’hi veien tots els clixés que potser et pensaves que només et passaven a tu.

- I com era l’espai?

- Era una sala d’espera i era colpidor l’ús en si d’aquest espai, que era molt senzill, i el tema.

- L’escenari és un luxe? És en el darrer que es pensa a l’hora de preparar una obra?

- Vestir els actors també és un luxe.

- L’espai pot fer que una obra teatral funcioni o no funcioni?

- Sí, definitivament. No pots emprar la mateixa escenografia per a totes les obres. Has de donar un caràcter a l’obra. L’espai ha de matisar, contrastar o incidir en un aspecte en concret, perquè si no, cridarà l’atenció i l’escenografia és un art del qual no s’ha de parlar. Ha d’ajudar a encaminar l’obra.

- Però sense que es noti...

- El públic en general no s’hi fixa, no ho nota. Parla de com anaven de bé aquell actor o aquella actriu, però no esmenten el vestuari, per exemple.

- És a dir, quan triomfes és quan passes desapercebuda?

- Sí, perquè això vol dir que ningú en parla.

- Com fa la feina una escenògrafa?

- Ens basam en els comentaris de direcció i el text de l’obra. Això és basic. Però hi ha molts models de feina. Hi ha grups que treballen més la improvisació, i això fa que tenguis menys temps però que siguis més creatiu.

- Per què et vares especialitzar en escenografia?

- Sempre he tengut vocació artistica, i sempre m’ha interessat molt com explicar històries i com dur a la realitat una idea.

- És a dir: no escriure-ho, però tocar-ho...

- He fet assignatures de guió però no m’omplia tant com quan vaig descobrir que tenia les eines per imaginar una cosa, construir-la i que funcioni.

- Amb això que dius, ara pens que tu palpes la ficció.

- Com un escultor. Però a més de treballar amb el material, els escenògrafs també treballam amb el temps.

- Què vols dir amb això del temps?

- En una obra amb introducció, nus i desenllaç, l’espai no pot ser idèntic, ha d’evolucionar si la història evoluciona.

- Què feis a Escenografia?

- Feim des de Lectura Dramàtica a Mecànica...

- Mecànica vol dir...

- Vol dir que estudiam estructures i com s’aguanten les coses. Vaja, estudiam, per exemple, com fer que quatre persones sobre una taula no caiguin.

- Més...

- Hi ha una assignatura en què aprenem a sentir l’espai com el sent un actor. Són moltes assignatures... En definitiva, si per exemple els directors parlen a través d’una altra persona, nosaltres parlam a través dels objectes, la llum i el vestuari. Hem de saber-ho tot sobre la teoria del color, per exemple.

- Explica’m això.

- No sentim el mateix quan veim aigua en una botella blava que si l’aigua és en una botella negra. No pintam l’habitació d’un vermell estrident, perquè sabem que no ens deixarà dormir... En definitva, els colors afecten el nostre estat d’ànim.

- Com seria la llum d’una obra que parlàs de l’Europa actual? D’una Europa que diuen decrèpita?

- Estam acostumats a pensar en el passat en blanc i negre. L’expressionisme va molt bé per parlar de crisis i drames. Marcaria molt bé les ombres i les llums, i les línies.