El ple del Consell Insular d’Eivissa va aprovar divendres 17 de desembre, amb el vot en contra del grup PSOE, el pressupost de la corporació per a 2022. Una vegada més, i ja en van dos en aquesta legislatura, fora de termini, per urgència i amb nombroses deficiències, a part de la falta de respecte cap a l’oposició que suposa lliurar-nos la documentació completa de l’expedient menys de 24 hores abans de la celebració del ple.
Però el que més ha cridat l’atenció d’aquest pressupost és que dispara les subvencions i els contractes nominatius, o sigui, a dit, com es diu col·loquialment per referir-nos a assignacions de sous realitzades sense concurrència pública. El pressupost recull un llistat d’entitats i empreses privades que rebran sous públics sense concurs ni cap altre procediment de concurrència pública i competitiva. Simplement, perquè així ho ha decidit aquest govern del PP i Cs del Consell Insular. Tampoc no ha acompanyat el pressupost l’aprovació del preceptiu Pla estratègic de subvencions, ni cap informe que justifiqui una per una les citades adjudicacions.
Les xifres d’aquestes subvencions i contractes són les següents: les subvencions nominatives del pressupost del Consell d’Eivissa per a 2022 ascendeixen a un total 4.020.500 euros. Els contractes sense concurs públic es disparen encara més exageradament a l’empresa pública Fecoev, que recull una partida de nova creació, que abans no existia, per a «patrocinis» de la marca ‘Ibiza’, amb un total d’1.197.279 euros. A aquests, s’hi han de sumar 192.000 euros més a Fecoev per a la co-organització d’esdeveniments, també adjudicats directament. Una partida igualment disparada, si la comparam amb els 36.000 euros de l’exercici anterior.
Sumats tots aquestos imports, resulta una quantitat total de 5.409.779 euros, sous públics del Consell Insular adjudicats ‘a dit’. No parlam, per cert, dels contractes menors, per imports inferiors a 15.000 euros en el cas de subministraments i serveis i de 40.000 euros per a obres, que també abunden, però que no es pressuposten, sinó d’adjudicacions de quantitats econòmiques més que considerables, com els 340.000 euros assignats a una associació d’empresaris turístics (l’any passat varen ser 200.000 euros) o els 250.000 euros adjudicats a una empresa que organitzarà una competició de «catamarans voladors». Per què aquestes quantitats i no unes altres? Per què a aquestes associacions i empreses, i no a unes altres? Quan no hi ha concurrència pública, les decisions sobre els imports i les entitats adjudicatàries poden arribar a ser molt arbitràries, per molt que després ho vesteixin amb tots els informes tècnics que vulguin.
La llei permet subvencions nominatives i adjudicacions directes, i totes administracions ho solen preveure en els seus pressupostos. El que no és ni habitual ni s’hauria de permetre és convertir en ordinària una pràctica que hauria de ser extraordinària i que hauria d’estar ben justificada. Utilitzar els mecanismes de la llei per forçar-la fins al límit és una ‘mala praxi’ política que hem de denunciar públicament, ja que aquest límit moltes vegades s’acaba traspassant. I així ho ha advertit, no només el grup PSOE, sinó la mateixa Intervenció General del Consell Insular, que en el seu informe sobre les subvencions nominatives previstes en el pressupost 2022 alerta que «l’excepcionalitat gairebé arriba al 50% dels crèdits».
A això hi hem d’afegir que la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears havia retret al Consell Insular d’Eivissa, en informes de fiscalització d’exercicis anteriors, que les subvencions nominatives s’han de preveure «únicament en els casos que estigui realment justificada la raó d’aconseguir els objectius mitjançant l’exclusió del principi de concurrència» i que s’ha de deixar «suficientment acreditat en l’expedient». Quan arribi el moment de fiscalitzar la liquidació de l’exercici 2022, la Sindicatura de Comptes no sabrà ni per on començar.
El govern del president Vicent Marí abusa de les subvencions nominatives i dels contractes a dit per una raó molt senzilla: és el ‘modus operandi’ habitual dels governs clientelars, que amb tanta alegria i abundància ha practicat el Partit Popular a la nostra illa durant anys. Posen el Consell Insular d’Eivissa a repartir sous a qui volen i amb les quantitats que volen a poc més d’un any de les pròximes eleccions, amb un procediment que, a més a més, els assegura una major agilitat en el pagament, en estalviar-se tot el tràmit de concurs o convocatòria pública.
«És el ‘modus operandi’ habitual dels governs clientelars, que amb tanta alegria i abundància ha practicat el Partit Popular a la nostra illa durant anys»
Segueixen amb aquesta manera de funcionar que ja va tenir un escàndol majúscul en plena pandèmia, amb l’adjudicació a dit de 250.000 euros per via d’emergència de la Covid-19 al vídeo ‘La vida islados’, o els 40.000 euros, també per emergència de la Covid-19, assignats a un programa de la televisió local que parlava de productes del camp, res a veure amb la pandèmia, en el qual el mateix president Marí apareixia com a protagonista de l’últim capítol, en una acció de propaganda personal pagada amb sous públics com mai havíem vist.
I mentre dispara la política clientelar de subvencions i contractes a dit, el Consell Insular abandona la responsabilitat d’actuar per fer front a les necessitats socials derivades de la crisi provocada per la pandèmia. Només un exemple: La partida que en 2021 tenia un total d’1.200.000 euros per a subvencions a persones i famílies afectades econòmicament per la Covid-19, en el pressupost de 2022 s’ha quedat amb només 200.000 euros, després que el Consell Insular hagi decidit eliminar la convocatòria. Davant de la incapacitat de gestionar els Serveis Socials, descarreguen en ajuntaments i organitzacions humanitàries aquestes feines.
Igualment abandonats queden les polítiques mediambientals i territorials, el transport públic, amb el retard de les noves concessions, el compromís de regulació de l’entrada de vehicles a l’illa o les actuacions en favor d’un model turístic de qualitat, sostenible i allunyat del turisme d’excessos, com són els plans de reconversió o les accions de promoció en mercats emergents d’Amèrica i Àsia, davant l’horitzó, esperem que no gaire llunyà, de la recuperació i normalització de les connexions transoceàniques.
A pesar dels reptes tan complicats que la pandèmia ens ha obligat a afrontar, lamentablement, les prioritats polítiques de l’equip de govern del Consell Insular d’Eivissa no són ni les socials, ni el model territorial, ni la recuperació econòmica, sinó unes altres molt diferents, com ens ha demostrat amb l’elaboració del pressupost de 2022.
Vicent Torres Guasch | Portaveu del Grup PSOE i expresident del Consell Insular d’Eivissa
