A mesura que el percentatge de catalanoparlants baixa dins el conjunt de la societat, s’intensifica el discurs tendent a mostrar-los com a “supremacistes”, insolidaris, hostils als que parlen altres llengües, i tot l’etcètera que s’hi vulgui afegir. En alguns àmbits, com ara l’ensenyament, encara patim el rebot d’etapes en què els governs han anat de bracet per intentar arraconar definitivament la llengua catalana. A l’etapa en què Bauzá va ser al capdavant del Govern de les Illes Balears, es va fer tot el possible per desmantellar el poc ensenyament en català mínimament coherent que hi pogués haver a les nostres illes. I ara encara en patim el rebot, perquè no ha existit una política sòlida de “reconstrucció”. Va arribar un moment en què semblava que ja ens conformàvem si ens deixaven respirar.
Mentre els drets lingüístics dels catalanoparlants continuen sent contínuament trepitjats a la majoria d’àmbits de la nostra societat, la representant de Ciudadanos a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Senat espanyol etziba, sense cap tipus d’empatx, que a les nostres illes “se sigue señalando a niños y adolescentes por ser castellanohablantes o hijos de guardias civiles”. L’insult ha passat prou desapercebut entre nosaltres. I fins i tot potser qui, havent-lo notificat, haurà pensat, no sense raó, que brams d’ase no pugen al cel, i si hi pugen no hi fan arrel. Però no deixa de ser un símptoma, i no en un fòrum qualsevol, de com resulta de franc continuar-nos posant el peu al coll sempre que els vengui de gust, independentment de la connexió amb la realitat que tengui allò que afirmen.
Evidentment, la tal María Ponce no tenia cap interès a contrastar allò que afirmava amb la realitat, ni a comprovar res del que pugui passar o deixar de passar dins l’àmbit educatiu a les Illes Balears. Si hagués fet aquest mínim esforç, hauria pogut comprovar que a les reunions informals o formals entre estudiants no universitaris de les Illes Balears l’ús del català hi és pràcticament absent. I no perquè no hi hagi catalanoparlants, sinó perquè, si es manifesten com a tals, reben uns imputs tan negatius que no queden amb ganes de repetir la jugada. No deu ser, Ponce, que a les Balears “se segueix assenyalant els nens i adolescents pel fet de ser catalanoparlants”?
El terme mateix que usa la senadora -”assenyalar”- em recorda aquella ploricada del que aleshores tenien com a líder, el garriguenc Albert Rivera, quan cridava allò de “no nos señaléis”, però ell no tenia cap ni una mania, després del Primer d’Octubre, a assenyalar, directament, apuntant-los amb el dit, els professors de l’Institut d’Ensenyament Secundari El Palau, fins al punt que molts d’ells hagueren de deixar el centre (i alguns fins i tot la professió). No ens assenyaleu!, però al mateix temps apuntes el dit perquè algú se’n vagi directament a can Pistraus.
Potser la bilis i l’odi que destil·len expressions com les de la senadora de Ciudadanos explica per què aquest partit ha passat, a un lloc com Catalunya, on va néixer, de tenir trenta-sis diputats a quedar amb sis. Una baixada espectacular, estratosfèrica. D’altres braços d’aquesta hidra verinosa han sorgit i s’estan desenvolupant, però l’estrictament xenòfoba que va néixer a redòs de la lluita contra l’ensenyament en llengua catalana va camí d’anar-se’n pel pedregar, gràcies als encerts de dirigents com Albert Rivera o Inés Arrimadas, que estan batent tots els rècords de ceguesa política i d’incompetència.
No, senadora Ponce, a les Illes Balears no s’apunta cap adolescent perquè sigui castellanoparlants, ni tan sols perquè parli sempre castellà i es negui sistemàticament a parlar català. I tampoc no s’apunta ningú per la professió de son pare o de sa mare. Aquí no apuntam el dit, com heu fet vosaltres sempre que us ha convengut. Aquí respectam tothom, independentment del lloc de naixement (que ningú no pot triar), de la llengua dels pares (que ningú no pot triar), de la llengua materna (que sempre trien per tu), de la professió dels teus progenitors (que és cosa estrictament seua), de les seues conviccions polítiques o religioses (que van amb cadascú), de la seua orientació sexual (que ha fet que tants emigrassin a ca nostra per viure més feliçment i còmoda la seua vida)...
Segurament per això el Tribunal Constitucional ha donat llum verda a Vox perquè entri als nostres centres educatius (en contra del parer del Parlament de les Illes Balears) i posi una mica més pressió als catalanoparlants i a tots els que parlen altres llengües, no fos cas que tot plegat no s’adaptàs a l’Espanya monolingüe, mononacional, monopensant, monocroma, monotemàtica, monohistòrica, monoèpica, monopolítica i monocreient que ens volen imposar.
