Donald Trump, «América firts», Isabel Díaz Ayuso, «Madrid firts», Laura Borrás, «Catalunya firts». Déu els cria i ells s’ajunten.. Es crien i s’ajunten religiosament, ideològicament, políticament . Aquella mala bèstia, diuen, va marxar amb la cua entre les cames camí de Florida. Le seves hereves, Isabel i laura, recullen el testament, l’herència rebuda i escampen el seu missatge -perillós- per tot arreu .Ara per ara una més que l’altra es beneficien de la fama, estan de moda i dia si dia també la premsa -la canalla i la que no ho és- parlen i les anomena amb permanent sessió contínua. Tal para qual?. Tal para qual. De la Díaz Ayuso es parla més que de la Borrás, comprensiblement .No és el mateix els mariatchis del triumvirat de la premsa madrilenya que no pas de la catalana. Són senyores de moda. Estan de moda. Són les trumpistes en versió castissa -ja sabeu allò «de Madrid al cielo»- i en versió Catalunya profunda. Isabel és una mena de remake postmodern de ‘La verbena de la Paloma, subvencionada per l’Ibex-3/Florentino Pérez-3. Laura -criadeta dòcil i submisa de Puigdemont- sembla un esbart verdaguer que després d’escalar Montserrat, terra sagrada, s’aplega a la plaça sant Jaume i ballar la dansa més bella de totes les danses que es fan i es des fan, la sardana, és clar . Madrid es España y España es Madrid digué aquesta excelsa alumna d’Esperanza Aguirre. I part de la noblesa de la capital fou devorada per un excelsa alumna orgasme total. Isabel és la garganta profunda del barri de Salamanca. Per l’esquerra -¿existeix l’esquerra?- representa la tormenta. Isabel i Laura dues cares de la mateixa moneda.
