Ferris a la badia de Portmany? No, la cosa, el tema està més clar que la llum d'un mig dia d'estiu. Ni per activa ni per passiva té justificació fer redactar -la burocràcia a casa nostra té un futur carregat de futur i de fortalesa- -a mans suposadament expertes, però no, uns anomenats informes que donen carta de navegació per alguns industrials i gent del comerç que volen guanyar diners encara que atès els temps que corren ho tindran magre. Però aquesta és una altra història. La història d'ara mateix són els ferris que una altra vegada volen penetrar triomfalment a la badia de Portmany. De Sant Antoni de Portmany. Aquesta badia un temps fou bella i encisadora, plena de subtil encant delicat i fins i tot poètic. «Bahía del amor, embrujo encantador de Ibiza, amo este lugar de sombras hermosas...» , cantava a les acaballes dels 50 José Guardiola -no Pep Guardiola precisament- .Portmany avui és una merda amb ressonàncies claríssimes d'un West End que tal vegada no tornarà a ressuscitar d'entre els morts. Tot aquell atractiu s'ha esborrat quasi per sempre més per la irrupció, violenta, grollera dels professionals d'un turisme depredador, obscè i pornogràfic que sense escrúpols -són capitalistes neoliberals, mare meva...- envaïren el territori i el poble fou sotmès a la llei del més fort, a l'estil oest salvatge. Llavors arribaren els ferris i la catàstrofe, el caos agafà protagonisme principal. Varen marxar el ferris. Però ara volen tornar. Ja ho deia i ho cantava Raimon, «quan creus que tot s'acaba torna a començar...». Ferris a la badia de Portmany? No.
