Docent molt cansada i decebuda!

Cada any, quan s'ha de parlar de les quotes de professorat, o sigui: el nombre de professionals que fan falta per a un curs, l'actitud de la conselleria és la mateixa: oferir menys, per després d'unes 'dures negociacions' fer una roda de premsa en què anuncien, victoriosos i somrients, que han incrementat la proposta inicial, i en què aconsegueixen fer creure a molts que fan grans esforços i escolten tothom. I d'això, res. Ni fan esforços ni escolten. Ja tenen molt clar des de l'inici a on s'arribarà. Ja ni intenten amagar-ho, fins i tot ara ja fan els anuncis abans d'asseure's a parlar amb els professionals del sector, siguin els directors i directores dels centres, els sindicats, o els diferents organismes sectorials amb els quals es suposa que haurien de parlar. Diuen una cosa i en fan una altra de totalment diferent. Són mentiders i fan comèdia, perquè ens entenguem, com fan els futbolistes quan els fan, o no, una falta.

Els arguments que utilitzen any rere any són ben semblants: són temps difícils, us prometem que el curs vinent no serà així, s'han d'unificar criteris, no tenim altra solució, no ens agrada, però? S'ha de prioritzar, no tenim més recursos...

Això sí, sempre disfressat de bones paraules. La conselleria no aprèn d'un any per l'altre i comet els mateixos errors. Se suposa que hauria d'aprendre dels errors: a nosaltres se'ns exigeix aquesta millora i progressió, però ells no s'apliquen la mateixa cançó.

A mi ja no em convencen. El que aconsegueixen és que cada dia estigui més decebuda i em senti més desemparada i com si fos un robot. La conselleria sembla una gran empresa que cotitza a alguna borsa i ha d'oferir resultats econòmics als accionistes, encara que això sigui sense cap ètica empresarial i sense cuidar els seus treballadors i treballadores. El professorat està esgotat i no tenim forces per reaccionar, perquè ja s'encarreguen de tancar aquests temes quan ja no s'ha d'anar al centre, o fins i tot algun any, quan ja estam de vacances.

A tot això, l'exigència al professorat és cada vegada major: les responsabilitats augmenten, les hores lectives augmenten, els informes que no llegeix ningú s'incrementen, les ràtios no baixen i els recursos i pressupostos dels centres minven.

El curs vinent no serà fàcil per a ningú, i és molt trist saber-ho abans de començar. El que realment està aconseguint la conselleria és que cada dia estem més cansats, ens sentim explotats i la motivació, tan necessària a la nostra professió, decreix, i amb la sensació que com a col·lectiu, anam com els crancs.

Un últim apunt, que no puc deixar d'esmentar, és que després ens demanaran que millorem els resultats, ens compararan amb altres comunitats, amb altres països i es posaran les mans al cap, i fins i tot se sorprendran, quan tornin a ser ben bé igual de dolents, i planyeran que l'ensenyament a les Balears sigui tan desastrós. I una vegada més, la majoria en culparà el professorat.

Jo no crec que aquesta sigui la política d'empresa apropiada ni la millor manera de tractar l'educació, però supòs que és el reflex dels valors reals de la societat en què visc i dels polítics que hem elegit. Vull creure que un dia això canviarà, però em tem que no serà en un futur ni pròxim, ni llunyà. Què cadascú arribi a les seves pròpies conclusions!