Dies passats hi ha hagut una petita polèmica al voltant de la representació de Lisístrata per a estudiants d'ESO i batxillerat, pel llenguatge que l'adaptador ha utilitzat per portar aquesta obra a l'actualitat. La comèdia d'Aristòfanes tracta de la vaga sexual de les dones d'Atenes i Esparta per forçar als homes a acabar la guerra del Peloponès. M'agradaria transcendir l'anècdota per reflexionar una mica sobre el paisatge moral de l'Eivissa contemporània.
Devia ser 1982 o 1983 quan un amic ens va convidar a uns quants a veure una pel·lícula. Feia poc que s'havia comprat un reproductor de vídeo i llogava pel·lícules a un videoclub d'Isidor Macabich. Al primer pla de la pel·lícula d'aquell dia es veia l'església de Sant Jordi i un cotxe gran, amb xofer amb gorra de plat, que aparcava davant la porta del cementeri. Del cotxe va sortir una dona vestida de negre, amb un capellet i un vel de tul que li tapava la cara, com les vildes de les pel·lícules. La dona va entrar al cementeri i, davant un nínxol, es va posar a plorar desconsoladament pel seu marit, mort feia poc. Va tornar al cotxe i camí de ca seua, a una cala del Nord de l'illa, el xofer la va començar a consolar i el consol, amb convidats afegits, va durar la resta de la pel·lícula. Si la dita popular diu que 'un clau treu un altre clau' per referir-se a la recuperació de l'amor perdut, en aquell cas eren molts els claus que el xofer i els seus amics i amigues clavaven per treure la pena pel marit mort. Em sap greu no recordar el títol de la pel·lícula, però per aquells anys a l'antic cinema Cartago varen projectar amb molt èxit de públic (no es cada dia que la gent pugui veure la seua terra en una pantalla de cinema) una altra pel·lícula per l'estil, 'Las calientes suecas de Ibiza'. A aquesta no hi vàrem anar, no teníem edat, ni aspecte per enganyar el porter.
Bastant més endavant, un amic em va mostrar una altra pel·lícula on el patrimoni històric eivissenc també hi tenia un paper important, en aquest cas Dalt Vila, la catedral i el castell. Així com la primera la vaig veure sencera, fins el final, per saber si la vilda i el xofer es casaven, d'aquesta ja només en vaig veure una escena, en la qual una dona recolzada a la paret de la murada darrere la catedral rebia per darrera d'un home amb gorra i ulleres de sol, mentre un altre, també amb ulleres de sol i gorra, vigilava que del carreró o del túnel des Soto no aparegués ningú a interrompre la feina.
Fa anys que 'Ibiza' és una marca de la pornografia internacional. Òbviament la gent és lliure de fer el que vulgui amb la seua vida, el sexe i la producció i consum de productes audiovisuals. El que no és lliure és de fer-ho on vulgui, per exemple al cementeri o als monuments del teu poble. O el problema quan l'activitat afecta a la imatge de marca d'una destinació turística. Respecte el consum de pornografia, el problema és que els adolescents hi arriben cada vegada més petits, a la infància, quan comencen a tenir mòbil.
Un altre tema que afecta la moral i la imatge de marca és la prostitució, que en determinats moments de l'any arriba a xifres estrambòtiques, entre els megaiots que les carreguen a camionades i les (i els) que es busquen la vida pel carrer.
Davant aquest panorama bona part de la societat eivissenca ha girat la cara. Una societat conservadora de cintura per amunt, per protegir la cartera i els papers per construir (amb llicència o sense), però liberal de cintura per avall, sobretot de la part de la bragueta. Fins i tot amb la indiferència de l'Església. Sempre m'ha intrigat que bisbes, després famosos a altres diòcesis per posicions molt conservadores, com José Gea Escolano o Manuel Ureña Pastor, passassin per Eivissa sense abordar amb energia una situació moral tan diferent dels seus postulats. Del bisbe Javier Salinas no se ben bé què dir sobre aquest tema.
Es podria fer un argument similar als de la pornografia o la prostitució amb les drogues. De nou, des d'un punt de vista liberal, cada persona adulta i lliure ha de poder consumir el que consideri més oportú. Hi ha, això sí, un problema si el camell s'instal·la vora ca teua i un problema encara més gros si els teus fills s'enganxen a la droga.
Que davant d'aquest panorama algú faci veure que s'escandalitza pel llenguatge d'una obra de teatre adreçada als joves fa riure. Això a Eivissa, que s'ha qualificat com una Sodoma i Gomorra moderna on tothom pot venir a fer el que ni fa ni pot fer a ca seua. La destrucció de Sodoma i Gomorra, la dona de Lot, les estàtues de sal, etc. és un episodi apocalíptic ben conegut de l'Antic Testament. Per aquest tema de la moralitat a Eivissa segurament és més adient rellegir el Nou Testament, on hi ha molts passatges on Jesús s'enfronta als fariseus. Per exemple, aquest:
Els fariseus que eren amics dels diners, van sentir tot això, i es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors, allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.» (Lluc 16, 14-15).
@joanribastur
