La dreta que veu la realitat amb ulls nets i clara la mirada aviat prendrà possessió del Consell Insular d'Eivissa. Torna al poder -sempre el va tenir-, al control de la política insular. Després d'un brevíssim parèntesi de quatre anys, els anomenats populars d'Eivissa arriben a la cinquena planta, la planta d'honor, la planta que és excel·lent i marca el ritme del poder i de la notòria influència. Això és un fet inqüestionable sortit de la nit electoral del passat mes de maig. Sòlidament, com sempre. des de sempre, la dreta torna a casa seva. La dreta, la nostra dreta eivissenca, amb denominació d'origen transformarà o tal vegada transfigurararà? el paisatge polític, econòmic, social i possiblement sexual també. Fantàstic. La dreta sap molt de números; sap sumar, restar, multiplicar i de forma especial sap dividir. La dreta a l'hora final del batxillerat tria sempre ciències i no pas lletres. Normal. La dreta té un curiós sentit quan d'especular es tracta. La dreta, per herència, tradició i llegenda especula. I l'esquerra? Bé, deixem-ho córrer. La dreta té un curiós sentit quan de conservar es tracta. Lògicament sempre triomfa. I quan fracassa... no fracassa. La dreta -que menysprea la llengua catalana- em produeix felicitat, alegria, benestar, harmonia interior i exterior. La dreta fa més dolça la vida, dona pau i equilibri. I, és una confessió personal, jo no sabria viure sense ella. És el meu costat fosc. Gràcies, PP!
