Avui, i també demà diumenge, es tanca, es clasura la gran festa dels nadals que al llarg de quasi un mes -entre pròlegs i epílegs la cosa ha set llarga però densa- ha centrat les nostres imaginacions, les nostres emocions, el nostre interés més immediat. Avui, els reis, però no pas na Letízia i el seu poc desitjable espós, que són una altra història, arriben a casa per via marítima per posar el toc final a les disbauxes nadalenques que, amb fidelitat i perseverància, ens visiten any rere any per, diuen, alegrar les nostres tristíssimes, mediocres vides. Els reis, i aquesta nit, són el toc definitiu a l'orgia -no orgia sexual, que consti- del torró i el cava, la carn ben preparadeta i la salsa, aquest monument,aquest homenatge al barroc, de complicadíssima fòrmula, de difícil ejecució però d'esplendorosa experiència quan de degustar-la es tracta. Com un servidor que cada dia, i mercè a la generositat de tantes i tantes amigues especialistes de llarga tradició i llegenda, m'han servit a les seves llars conjugals increíbles tasses de salsa al més pur estil i tradició eivissenca, que en aquesta materia -tradició, costums, estil de vida- aquí, entre nosaltres encara no tot está perdut, almenys de manera definitiva. La supervivència de la salsa i altres encanteris que no vull anomenar ara ens ho demostra amb claretat i confirmació. Però aquests nadals, cal dir-ho, penso que dins la seva espetacularitat i consistència han tingut la virtut, el significat de la discrecció, quasi diria, amb perdó i no voldria fer el ridícul, de la sobriedat. Ara,el gener i les seves minves i l'estiu, que ja és a la vora.
