Passen coses contínuament que permeten que la nostra capacitat de sorprendre'ns pugui mantenir una salut ben robusta. I encara fa la impressió que tot plegat anirà a més. Com pot haver-hi ciutadans, en algun lloc del Regne d'Espanya, que considerin que la persecució políticojudicial contra els líders catalans té algun recorregut, quan s'està demostrant que Espanya va per una banda i tota la resta del món per una altra? Observem el cas d'Anna Gabriel, antiga diputada de la CUP. Fa uns dies, la senyora Gabriel, en comptes d'anar a declarar davant el jutge Pablo Llarena, va decidir anar-se'n a Suïssa. Viu a Ginebra i, des d'allà, intenta fer el possible per denunciar el que està patint la societat catalana a mans dels òrgans d'un estat que li és obertament hostil. El jutge Llarena, davant el fet que Anna Gabriel no es va presentar al seu requeriment, va dictar una ordre d'empresonament... dins l'àmbit del regne d'Espanya. La fiscalia, amb tota la lògica del món, li demanava que l'ordre de detenció fos internacional. Fins i tot el ministre de Justícia va dir que no pensava que Suïssa hagués de posar cap objecció a l'extradició de l'exdiputada de la CUP. Però el valent Llarena no ha dictat l'ordre internacional, de la mateixa manera que tampoc no s'ha atrevit a demanar l'extradició de la bèstia negra número u de tot l'espanyolam, que és el president Carles Puuigdemont. Com pot una part de la societat espanyola (vull pensar que cada vegada més petita) considerar que Gabriel o Puigdemont poden ser culpables si els alts magistrats espanyols no s'atreveixen a demanar una ordre d'extradició? Per què no els poden extraditar, els belgues o els suïssos, si la cosa és tan clara?
I no es tracta només de Bèlgica o de Suïssa. El president Puigdemont ha anat recentment a Dinamarca, en viatge oficial, i s'ha entrevistat amb membres del parlament d'aquell país, i ha fet una conferència a la universitat de Copenhaguen. Que el president i els consellers exiliats a Brussel·les poden circular lliurement per la Unió Europea (excepte per Espanya) és ben evident amb les mostres que n'estan donant contínuament. Aquests dies el conseller Puig era a Holanda, i penjava fotografies dels famosos molins dels Països Baixos, sense cap problema. Ningú no hi va posar cap impediment. Espanya no va poder fer res per impedir-ho. Si Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Suïssa (vull dir els seus respectius sistemes judicials) ho veuen tan clar, com pot continuar pensant, una part de la gent de per aquí nostre, que poden ser culpables? I, essent tan clar que la justícia espanyola no pot demanar l'extradició sense arriscar-se a fer un ridícul monumental, com pot la societat espanyola consentir que es mantenguin a la presó Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn? Com pot algú que no estigui rematadament adoctrinat per la maquinària de l'Estat espanyol no considerar-los com a ostatges polítics?
Unaltre element que mostra l'adoctrinament furibund de la societat espanyola (adoctrinament generalitzat, per cert) és la manca de reacció davant els atacs sistemàtics a la llibertat d'expressió. Acaben de condemnar a tres anys i mig de presó en Josep Miquel Arenas, Valtònyc, raper de sa Pobla, per cançons que suposadament enalteixen el terrorisme i que, sense cap dubte, carreguen a sac contra la monarquia borbònica. Es pot dir democràtica, una societat que permet que això ocorri? Què passa quan l'única cosa moralment acceptable que es pot fer és posicionar-se davant la (in)justícia de l'Estat?
Com ho mostra el fet que s'hagi exercit descaradament la censura a la fira d'Arco, a Madrid, sense que tots els artistes plàstics hagin plantat l'organització de la fira, comportant-se així com a fidels lacais d'un sistema que impedeix la llibertat d'expressió. La censura ha estat exercida contra unes fotografies de presos polítics (hi figuren els catalans, però també els al·lots d'Alsasua que porten més d'un any empresonats per una baralla amb policies una nit de festa, els rapers que rapegen el que no toca i els actors que varen ser perseguits per una peça de teatre de titelles). Basant-se en el fet que a Espanya no hi ha presos polítics (estupidesa que només algú que estigui molt adoctrinat es pot acabar creient), l'organització de la fira ha decidit censurar l'obra.
Amb unes declaracions que farien envermellir n'Erdogan, les autoritats han defensat la censura, i fins i tot hem pogut sentir una declaració venguda dels rengles socialistes en què es deia que s'havien retirat les fotografies «per rebaixar la crispació a Catalunya». Em creia que Arco se celebrava a Madrid!
Mentrestant, emperò, Arco continua endavant com si res, per a vergonya de tots els que fan el joc a les autoritats, el valent Llarena continua sense dictar ordre de detenció internacional de gent com Carles Puigdemont o Anna Gabriel, i bona part dels espanyolets continuen empassant-se calàpets cada nit davant la caixa bamba. Ah! I, no ho oblidem ni un moment, uns quants hòmens justos continuen a la presó perquè Espanya no pot evitar aquest maleït sentiment de venjança.
