Dels creadors de l'Internet de les coses (IoT, de les seves sigles en anglès) arriba el «Internet de les joguines», un sector en alça. Els aparells tecnològics es colen alegrement en les cartes als Reis Mags. A les tabletas i consoles es sumen els robots educatius, els drons i les mascotes i ninots interactius. Tots ells són jocs connectats a la xarxa tan hackeables com les criticades televisions intel·ligents o càmeres de seguretat. La nina ´My friend Cayla´ va encendre la polèmica el passat Nadal a Estats Units. Cayla era capaç de parlar amb els nens, connectada a una aplicació en el mòbil, però va acabar batejada com la «nina espia». Es van tancar per a ella les portes de moltes llars encara que, més enllà d´aquesta nina rossa, existeixen molts altres joguines que necessiten d´una connexió wifi o bluetooth per al seu funcionament. Estan connectats, però no sempre compten amb els filtres de seguretat necessaris per evitar un hackeig.

L´organització de consumidors britànica Which? va alertar el mes passat de «forats de seguretat» en els ninots Furby Connect i CloudPets. El perill d'aquestes joguines radica que qualsevol persona, amb els coneixements tècnics adequats, podria espiar o comunicar-se amb el menor a través d'ells. Les companyies acusades van reaccionar a aquesta denúncia negant la major: «Complim amb la normativa europea de ciberseguretat», van asseverar en els seus comunicats.

Els rellotges intel·ligents per a nens també es troben en la llista negra aquest Nadal. El Consell Noruec del Consumidor ha publicat un informe advertint sobre els perills dels rellotges connectats per a la seguretat dels petits. Alemanya, per la seua banda, va prohibir la seua venda el mes passat i va recomanar la seua destrucció. Segons l'Agència Federal Alemanya d´Internet, els pares utilitzaven els smartwatches infantils per espiar als seus fills en el col·legi i fins i tot gravar converses, alguna cosa prohibit al país, tal com assegura l'agència. El control parental és, no obstant això, la basa de les companyies tecnològiques per acostar la tecnologia als més petits. És el cas de l´últim llançament de Facebook: Messenger Kids, un xat per a nens de 6 a 12 anys controlat pels seus pares. Una proposta similar a la de Google amb YouTube Kids.

El xat per a nens de Facebook, disponible des d´aquesta setmana a Estats Units, no requereix tenir un compte a la xarxa social perquè seria il·legal (l´edat mínima per crear un perfil és de 14 anys a Espanya i 13 anys a Estats Units). Són els pares els qui han de facilitar als seus fills l´accés a la plataforma i controlar la seua agenda d´amics i converses. La polèmica està servida. Hi ha els qui veuen en el servei una maniobra perquè els nens s´enganxin abans a les xarxes socials. Facebook, per la seua banda, assegura que la plataforma està pensada per pal·liar el bullying i evitar que els nens accedeixin a contingut per a adults. «Molts nens de 6 i 7 anys tenen els seus propis dispositius per connectar-se a internet; almenys amb Messenger Kids els pares poden tenir un control sobre ells», conclou Antigone Davis, la responsable legal de Facebook.