Passeig de s'Alamera

Un paisatge autènticament de guerra de guerrilles amb trinxeres laberíntiques entre les quals et perdies. Un dia entraves per un carrer que l'endemà ja no tenia sortida. Però passades totes les irremeiables dificultats i molèsties que tota obra comporta, avui han deixat al descobert uns espais que hem recuperat de la mà d'un projecte ambiciós, una reivindicació històrica. L'arquitecte Erwin Broner va ser un ciutadà compromès amb la nostra ciutat d'Eivissa, que participà molt activament en els ambients culturals dels anys 60 (Grupo Ibiza 59, Cine Club Ibiza, va liderar la lluita contra el famós edifici de la Bomba d'Obras del Puerto que finalment gràcies a la seva incansable lluita va quedar reduït a planta baixa i pis i, amb els anys, enderrocat). Ja l'any 1967, arran d'una enquesta sobre la reforma del passeig de s'Alamera que va portar a terme el Diario de Ibiza, Broner publicà una carta en la qual proposava el que per aquell temps pareixia un somni: «Per tornar a donar-li la forma original de un vertader passeig com ho havia estat en temps passats abans del imprevist augment del tràfic rodat. La solució extrema consistiria a excloure totalment el tràfic rodat". I continuava proposant com a solució intermèdia la de fer només per a vianants la façana nord del passeig, la del cine Serra i l'hotel Montesol «quin alegre aspecte tendria aquesta plaça enmig de la ciutat amb les taules dels cafès i el passeig ininterromput, amb jardins".

Avui Broner, passats cinquanta anys, seria feliç en veure les dues places més emblemàtiques de la nostra vila, ciutat reial, unides, lliures de cotxes i recuperades per als vianants. Poques ciutats gaudeixen d'uns espais tan generosos, uns 17.000 m2 de places, per on passejar, prendre una cervesa, sopar... i gaudir d'un entorn privilegiat com entrada al nucli històric Patrimoni de la Humanitat. Les places del Parc i de s'Alamera es connecten per dues artèries que deixen al descobert unes de les perspectives més fotogèniques de la nostra ciutat. Un pany de murada ara llueix més polida que mai, realçada per una nova plaça que dona continuïtat al Parc i et deixa als seus peus, continuant el passeig fins a Can Vadell. Un passeig de la nostra infància entre el baluard de Sant Pere i el baluard de Sant Joan, el nostre camp d'actuació. Una murada que ha fet de teló de fons de totes les nostres aventures i que avui gràcies a aquest magnífic projecte es pot contemplar amb tota la seua solemnitat i bellesa. Un espai que per als boixos del barri sempre serà el nostre pati, darrere del Club Verdera, on teníem les cabanyes de na Xispa i dels seus cadells Napo, Susi i Trixi.