La biblioteca de Toni Montserrat

Ell, caminant a la vora amb la seua mare, carregat amb una capsa de llibres, comprats a desapareguda llibreria de s’Alamera amb els sous que li havien regalat per la seua comunió. Una capsa on hi havia volums de ‘Los tres investigadores’ o ‘Los seis amigos’. Aquest és un dels moments en què l’eivissenc Toni Montserrat, l’autor del best seller ‘Isla negra’ va començar a forjar la seua biblioteca personal. Aquells llibres d’aquella capsa no estan a les prestatgeries de ca seua. Es deveren perdre en alguna mudança familiar, especula l’escriptor, obrint les portes de la sala on descansen la majoria dels seus llibres.

«N’hi ha per tota la casa», afirma. I també al pis que tenen a Vila, on, explica, porta els volums que té repetits o aquells que ja no necessita tenir tant aprop. I és que l’autor de Plaza & Janés confessa vol tenir amb ell les històries que ha llegit. Formen part ja de la seua vida i d’ella han de seguir formant part. No deixa que li’n prestin. No li serviria, ni tan sols, buscar la mateixa edició i comprar-la. «Necessit que el llibre que he llegir sigui meu. Si el llegesc i després me’l compro, no seria el mateix llibre que he llegit», justifica.

Si hagués de definir la seua biblioteca, l’adjectiu que triaria és «eclèctica». «Tenc una mica de tot», afirma. Això sí, la immensa majoria, com un 85% —«som home de números»— són novel·les. Aquests dies, mentre li donava una ullada per a aquest reportatge —«me n’he adonat que he de fer els llibres nets de dalt més sovint»— ha constatat que als prestatges hi ha poc assaig, alguna biografia i molt poca poesia: «Dos de Benedetti i un de Ben Clark». La segona part més grossa, després de les novel·les, la formen els llibres de decoració i disseny, temes que l’interessen molt. Pintura, art, catàlegs d’exposicions, de viatges, de païssos on ha viscut... Formen part també d’aquest racó.

La biblioteca de Toni Montserrat és una habitació al pis de baix de la vivenda familiar. Té una finestra grossa, per la que s’escola la llum, que raja de ple sobre una enorme taula blanca. Biblioteca i zona de treball. No poques de les pàgines d’Isla negra’, que porta ja tres edicions, les va escriure, corregir i revisar sobre aquest taulell, amb els lloms de totes les històries llegides guardant-li les esquenes. Hi ha quatre quadres de Monreal. I un sofà de capitoné. La descripció correspon a una biblioteca clàssica. La realitat és la d’una biblioteca moderna. Els prestatges, ben carregats, van de costat a costat. Fusta massissa de paret a paret. Cadascuna de les baldes porta sobre les seues espatlles el pes de més d’un centenar de títols. Montserrat està convençut que pesen més els taulons de fusta que tots els volums que sostenen.

«És la part de la casa que més m’agrada», comenta l’escriptor mirant l’espai on ha passat molt de temps en els darrers sis anys, mentre escrivia i s documentava per a la seua primera novel·la, que tant èxit està tenint.

Montserrat té organitzats els llibres per autors. «Sé que hi ha gent que ordena els llibres per colors, estèticament potser és fantàstic, però em sembla ridícul», comenta l’escriptor, que dins d’aquesta ordenació per autors també els col·loca, en segon lloc, per editorials. Les biblioteques guarden secrets. I casualitats.

‘Isla negra’ i el geni de Maine

El llibre més antic, en el sentit que fa més temps que l’acompanya, de la biblioteca de Toni Montserrat és ‘It’, d’Stephen King. I aquí comencen les casualitats. És una edició de Plaza & Janés, l’editorial amb què ha publicat l’eivissenc. I és justament al seu costat, aferrades contraportada de l’un i portada de l’altre, on ha de col·locar un exemplar del seu llibre. «On tens posat ‘Isla negra’?», pregunta aquesta redactora a l’escriptor. «Doncs encara no l’he posat», contesta ell, fitant les prestatgeries i adonant-se’n d’aquesta coincidència. «És com tancar un cercle», reflexiona segons abans de fer-li lloc a la seua primera novel·la al costat de la terrorífica del geni de Maine.

Montserrat presta llibres. No té problemes amb això. No suporta que n’hi prestin, però ell els lliura amb gust. Això sí, és ben conscient d’aquella màxima de La Fontaine que diu que els llibres tenen el seu orgull i, quan els deixes, molts cops no tornen. Revisant la biblioteca aquests dies se n’ha adonat que li manquen ‘La novia gitana’, de Carmen Mola, i ‘La verdad sobre el caso Harry Quebert’, de Joël Dicker, que va deixar. «Un amic em va perdre ‘Los pilares de la Tierra’ (Ken Follet) i una edició de ‘El médico’. Signat per Noah Gordon!», explica.

Amb la casa plena de llibres, Montserrat reconeix que va provar amb el llibre electrònic. Però no el va acabar de convèncer. Necessita el llibre físic. Fins i tot quan va de viatge: «Al Nadal vam fer un viatge llarg a Indonèsia, anàvem només amb una maleteta i els llibres ocupaven el 30% de l’espai. Portava dos banyadors, cinc camisetes, unes bermudes i llibres». Es confessa, a més, com un «malalt, comprador compulsiu de llibres». És uncapaç, reconeix, d’entrar a una llibreria i sortir d’ella sense «un, tres o cinc llibres». Quan compra sense una idea fixa, es deixa portar per la sinopsis de la contraportada. «Bé, primer pel gènere. La novel·la romàntica no és per mi. Després la sinopsis i en tercer lloc, l’escriptor», detalla. Tot i que, confessa, «sempre hi ha excepcions». De fet, recorda que el seu amic David González li va regalar —«no m’grada que me regalin novel·les, perquè si m’agraden ja les tenc»— ‘La pell freda’, d’Albert Sánchez-Piñol, que va començar amb certa desconfiança i que li va encantar.

Documentació pel nou llibre

Això, sumat als sis anys que ha passat completament dedicats a escriure ‘Isla negra’ —«ni llegia, ni veia sèries ni pel·lícules, he hagut de sacrificar la lectura com a oci per l’escriptura»— ha fet que porti un retard important en lectures: «Tenc 60 o 70 per llegir». Mentre escrivia, llegia, sí, però per documentar-se sobre l'Eivissa del segle XIX, no per plaer. «Però m’ha compensat la reacció de la gent en llegir el llibre, sobretot quan t’expliquen com ha unit a pares i fills en la lectura o com ha servir per a què, després de llegir ‘Isla negra’ hagin seguit amb altres llibres», comenta Montserrat, que confessa els dos favorits que s’amaguen a les prestatgeries de casa: Ken Follet i Eduardo Mendoza. «Per mi, Mendoza és el top», afirma l’escriptor, que va aprendre a llegir «amb Mortadelo i Filemón».

El darrer llibre que ha entrat a la seua biblioteca és ‘Nos quieren muertos’, de Javier Moro, escriptor al que admira i aprecia. Però els darrers que ha comprat, a una llibreria de Palma, fa uns dies varen ser dos per documentar-se per a la seua nova novel·la, en la que continuarà amb les investigacions de Marc Guasch, el protagonista d’Isla negra’. Plaza & Janés ha acceptat la seua idea de trilogia de les Balears, on portarà el guàrdia civil primer a Mallorca i, en el tercer llibre, a Menorca. Els llibres pendents de llegir seguiran augmentant, ja tem. I és que si a ‘Isla negra’ li va poder dedicar sis anys de la seua vida, per a la segona aventura de Marc Guasch se li escurça molt el temps. I és que, si tot va bé, els lectors la podran tenir a les mans ben aviat, comenta l’escriptor al bell mig de la seua biblioteca.

Suscríbete para seguir leyendo