El març de 1944 la Societat Cultural, Recreativa i Artística Ebusus, decidia la publicació d’una revista. Aquesta societat s’havia fundat el gener de 1927 i tenia el local social als baixos de l’edifici conegut com La Mutual, al número 5 del passeig de Vara de Rey, cantonada amb el carrer de Ramon y Cajal, on va romandre fins el 1947, que passà al número 20 del mateix passeig, baixos que havien estat de l’Hotel Isla Blanca. Des de la seua fundació era el centre que reunia el més granat de la petita burgesia eivissenca, amb militars i funcionaris que es trobaven destinats a Eivissa. Sempre va tenir unes inquietuds culturals, amb l’organització d’exposicions artístiques, conferències de destacats personatges eivissencs i de forasters que es trobaven de pas per l’illa. Va tenir durant anys el Grup Escènic Ebusus.
A les darreries de 1943 el bibliotecari Antoni Costa Ramon va proposar la conveniència de publicar una revista mensual i s’acordà que portaria el nom d’Eivissa. En va ser nomenat director Enric Fajarnés Cardona i el primer número va sortir el març de 1944. Tancà aquesta primera època el número vint-i-nou, publicat el març de 1950. En total són 500 pàgines les publicades sota la tutela d’Ebusus. El 1949 se cedia la titularitat de la revista al recent creat Instituto de Estudios Ibicencos.
La creació de l'Instituto de Estudios Ibicencos
El governador civil de Balears, José Manuel Pardo Suárez, visitava Eivissa el desembre de 1948 i proposà a l’Ajuntament d’Eivissa la creació d’un institut d’estudis locals per al qual aportava l’adquisició de de Can Laudes com a seu de la futura entitat. Pardo Suárez va visitar també la Societat Ebusus, on va reunir la directiva i va exposar la seua idea. No cal dir que fou molt ben rebuda, com no podia ser d’altra manera, quan el governador era el factòtum del règim a la província.
Ebusus cedeix la revista Ibiza
El 10 de gener de 1949 el president d’Ebusus, Manuel Verdera Ferrer, es dirigia per carta a l’alcalde d’Eivissa, Cèsar Puget i li feia formalment l’oferiment d’aportar la revista de l’entitat en els següents termes:
Excmo. Sr.
Secundando la iniciativa del Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, D. José Manuel Pardo Suárez, en su reciente visita a esta Ciudad, de creación del “Instituto de Estudios Ibicencos”, en nombre y representación de esta Sociedad Cultural y Artística “Ebusus”, tengo el honor de ofrecer para tal empresa al Excmo. Ayuntamiento, que tan dignamente preside, la Revista IBIZA, que viene editando esta Entidad desde principios de 1944, cuerpo de redacción y colaboradores de la misma y la Sección de Cultura y Arte de esta Sociedad.
Es deseo de “Ebusus”, y así lo ruego encarecidamente en su nombre que la expresada revista al pasar al Instituto de Estudios Ibicencos conserve su nombre IBIZA y la inserción de haber sido fundada por esta Sociedad.
Dios guarde a V.E. muchos años.
Ibiza, 10 de Enero de 1949.
El Presidente, Manuel Verdera
El Secretario, José Tur
Sr. Alcalde Presidente del Excmo. Ayuntamiento de Ibiza
Una vegada rebuda la comunicació del president d’Ebusus, l’alcalde Cèsar Puget Riquer, facultat per la comissió gestora municipal en la seua reunió del 8 de gener, convocà en el despatx de l’alcaldia un grup de persones interessades en el projecte del centre d’estudis locals. S’aixecà acta de la reunió que fou aprovada per la comissió municipal en la sessió de 22 de gener de 1949. Es creava l’Instituto de Estudios Ibicencos. En escrit que l’Ajuntament va dirigir al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per adscriure la nova entitat al Patronat José María Quadrado, del CSIC, s’adjuntava una col·lecció completa de la revista Eivissa.
El Patronat José María Quadrado formava part del CSIC i era dedicat als estudis i les investigacions de caire locals i que tenia com a missió orientar les institucions adscrites al patronat i prestar-los el seu recolzament moral i l’ajuda material possible, sempre que tenguessin com a finalitat la investigació o qualsevol altra activitat científica d’una determinada circumscripció del territori espanyol i relacionada amb temes del lloc; també promovia el desenvolupament de les investigacions local, impulsades bé directament pels instituts corresponents vinculats al Patronat, bé mitjançant els treballs que el Consell dedicava a les investigacions de caràcter local.
Per poder-se incorporar al patronat era necessari aportar informació dels treballs ja executats i de les publicacions efectuades, així com una relació dels treballs en projecte. Per aquestos motius era necessària la cessió a l’Institut de la revista Eivissa per part d’Ebusus; d’aquesta manera l’Institut podia integrar-se al José María Quadrado.
Aquesta primera època fou ben fructífera, amb col·laboracions dels intel·lectuals més destacats del moment: Isidor Macabich (alguns articles signats com J. Nicolás), Antoni Costa Ramon, Josep Costa Ramon, José María Mañá de Angulo, José Sáez Martínez, Marià Villangómez (amb el pseudònim Marcos Arabí en temes de poesia), Enric Fajarnés Cardona, Cosme Vidal Lláser, Joan Llabrés Bernal, Manuel Sorà, Josep Zornoza, Alexandre Llobet etc.
Per la seua importància cal apuntar els articles que sobre diferents aspectes del dret foral pitiús publicaren Josep Costa Ramon i José Sáez Martínez. També cal destacar els primers lliurament d’una extensa recapitulació del refranyer pitiús fet per Antoni Juan Bonet.
La segona època de la revista Eivissa
A partir d’aquell moment la revista Eivissa passava a ser l’òrgan informatiu de l’Institut. En aquesta nova etapa es caracteritza per ser una continuació de la primera època pel que als col·laboradors i als continguts de la revista. Únicament hi ha dos canvis ben palpables: el format de la revista s’ha d’adaptar a les normes i mides del Consell Superior d’Investigacions Científiques i passà de mida foli a quartilla. Pel que fa al contingut, s’intentà accentuar el seu sentit d’investigació per sobre de les col·laboracions merament literàries.
Però aquesta segona època té una altra particularitat, en vuit anys de vida, únicament es publicaren sis números amb un total de 321 pàgines. Els autors d’aquestes pàgines eren José Manuel Cardona, Antoni i Josep Costa Ramon, Daniel Escandell, Bartomeu Escandell, Enric Fajarnés Cardona, Joan Llabrés Bernal, Isidor Macabich, José María Mañá de Angulo, Pere Palau Ferrer, Cosme Vidal Llàser, Joan Vilà Valentí, Francesc Vilàs, Marià Villangómez, Josep Zornoza.
Una part molt important d’aquesta segona època és l’apartat dedicat a la bibliografia, on són comentats tots els llibres i alguns articles de revista de temàtica eivissenca o escrits per autors eivissencs. Els autors d’aquestes ressenyes bibliogràfiques són els membres del consell de redacció de la revista: Marià Villangómez, Mañá de Angulo, Cosme Vidal, Bartomeu Escandell, Enric Fajarnés, Antoni Costa Ramon i Manuel Sorà. Tots signen amb inicials o pseudònims, cosa que fa molt difícil identificar-los. En total trobam ressenyats vint-i-vuit llibres i un article. Són deu llibres de Marià Villangómez; sis, d’Isidor Macabich; tres, de Joan Castelló Guasch; dos, de José Manuel Cardona Montero i un de cada un dels autors següents: Josep Casta Ramon, José María Mañá, Aquilí Tur Oliver, Joan Llabrés, Enric Fajarnés i Francesc de Borja Moll. L’article ressenyat corresponia a Joan Vilà Valentí.
Els quatre primers números també inclouen unes entregues del refranyer eivissenc que s’havia començat a publicar en el número 2 de la primera època de la revista; l’autor era Antoni Juan Bonet i que havia fet la recopilació al llarg dels anys 1937 i 38. Aquest refranyer recentment ha estat publicat per l’Institut d’Estudis Eivissencs.
Als dos primers números, recuperant una secció de la primera època, es publica un breu noticiari insular, l’autor del qual era Josep Tur Riera Pepet des Sereno, oficial major de l’Ajuntament d’Eivissa.
Cal ressenyar que tots els articles són publicats en llengua castellana; únicament trobam dos aplecs de poesies franceses traduïdes al català per Marià Villangómez. En aquells anys la imposició de la llengua castellana era molt forta en les publicacions en prosa; no així en la poesia, en la qual a mesura que anaven passant els anys de postguerra, cada vegada es tolerava més la utilització de la llengua catalana. És també en català, no cal ni dir-ho, la recopilació del refranyer eivissenc. Fins i tot és en castellà l’article que Marià Villangómez dedica a la nostra llengua: «Algunas observaciones sobre el habla de nuestra isla», on l’autor ja mostra el seu interès per qüestions lingüístiques del català.
La direcció de la revista era exercida per José María Mañá de Angulo, encara que no apareix el seu nom ni en la manxeta de la revista ni en cap lloc de tota la col·lecció de revistes. Una cosa semblant passa amb el consell de redacció, que no apareix per enlloc. El pes de la revista, a més de sobre el director, requeia en Marià Villangómez, Bartomeu Escandell, Antoni Costa Ramon i Vicent Torres Riera; aquest últim, oficial de notaries que feia les funcions d’administrador i era l’encarregat d’entre altres feines, de mantenir la correspondència amb els subscriptors i de cobrar les quotes. La impressió de la revista es feia als tallers de Diario de Ibiza i el lloc de reunió, les poques vegades que s’aplegaven, era les sales d’Ebusus.
La tercera època
Després d’un llarg període de silenci, el 1970 un grup de joves va fer que aquella institució nascuda sota l’empara del franquisme, reprengués l’activitat i des d’un primer moment es plantejaren la reaparició de la revista que ara catalanitzava el seu nom i definitivament adaptava el títol d'Eivissa. En un primer moment la revista mantengué un bilingüisme, encara que hi havia un predomini aclaparador de la llengua catalana. La llengua castellana es mantenia principalment pels autors de les primeres èpoques que empraven el castellà en la seua obra, com era el cas de Cosme Vidal i Enric Fajarnés.
El febrer de 1972 es presentava de la mà de Josep Maria Llompart el primer número de la tercera època.
S’iniciava una llarga època ben fructífera que ens ha portat a més de setanta números amb milers de pàgines i d’un contingut ben interessant, que combina amb una acurada presentació, mantenint un equilibri entre la creació literària i la investigació. Com a òrgan de l’Institut ha recollit en les seues pàgines notícies de les principals activitats de l’entitat.
