Esta me la sé, melancolia dels 2000

Varen néixer sent dos, però aviat varen veure que per sonar com volien necessitaven ser un parell (pagès) més. Per sort, músics a l’illa amb ganes d’afrontar nous projectes no en falten, així que uns mesos després de les primeres actuacions ja eren cinc. Aquesta és la història del grup eivissenc Esta me la sé, que dissabte passat va actuar a les festes de Jesús. 

La música de la seua adolescència, de les seues primeres sortides nocturnes, la que els posa de bon humor, els fa ballar i cantar, la que els emociona, la que els porta bons records. Aquesta és la música que interpreten Esta me la sé, la banda eivissenca formada per Lidia Escandell (bateria), Toni Amores (baix), Eduardo Morcillo (guitarra), Juanjo Díaz (teclats) i Carlus Escandell (veu i guitarra). Bé, ara, aquest estiu. En realitat, el grup va néixer en format més reduït: dos.

Carlus i Eduardo es coneixien de tota la vida i en tornar el primer de Lleida, on estudiava i tocava a un grup amb la seua germana Lidia, varen decidir formar el grup. Feia temps que Carlus li donava voltes a la idea de formar una banda de revival de temes de pop i rock espanyol de l’any 2000 fins a l’actualitat. Una mica a l’estil de les formacions «de verbena» tan populars a Catalunya. «Sabíem que era un nou producte a l’illa», explica Carlus quan falten només unes hores per pujar a l’escenari de les festes de Jesús, una de les moltes en les que han actuat aquest estiu. El nom del grup fa referència, precisament, al que volien que la gent repetís constantment cada cop que, a un concert, començassin a tocar una cançó: «Aquesta me la sé...».

Estaven assajant a Musicasa quan Juanjo Díaz va entrar a la botiga, va agafar un teclat i s’hi va afegir

De dos a cinc

El primer concert el varen fer en juliol de l’any passat i de seguida els varen començar a sortir «bolos» per l’illa. Això sí, aviat varen veure que, per fer exactament allò que volien, per sonar com imaginaven i per donar-li als temes el toc personal que pretenien necessitaven ser més músics. «La formació de duo es quedava curta», confessa Carlus. Així que quan la seua germana va tornar a l’illa se’ls va afegir. I a través del seu pare, Juan Carlos Escandell, es varen posar en contacte amb Toni Amores, que tocava amb Projecte Mut i que «tenia ganes» d’un nou projecte. Que Juanjo fos el cinquè integrant d’Esta me la sé va ser tota una sorpresa. «Estàvem assajant a Musicasa, la botiga del meu pare, i va arribar com molts altres cops, a fer una xerradeta. Ens va sentir, va agafar un teclat i va començar a tocar amb naltros. Va ser la bomba!», recorda Carlus. En acabar aquell assaig, tots li varen dir: «Vine!». I Juanjo va dir que sí. De fet, el grup assegura que, en realitat, Juan Carlos podria considerar-se el sisè integrant d’Esta me la sé: «És una gran sort tenir-lo. Ens ajuda en tot. Ell s’ha dedicat a això tot la vida i està allà sempre per qualsevol cosa que necessitam».

Amb aquesta formació ja varen poder incloure al repertori, que tenien claríssim des del primer moment, alguns temes que, sent només dos no sonaven tant «canyeres» com volien. «’Torero’, per exemple, nomes amb Eddie i jo se’ns quedava molt curt», recorda el cantant. El seu repertori busca, bàsicament, que la gent canti i balli i s’ho passi bé. «Buscam l’esperit de les verbenes de les festes de poble, que aquí ja s’ha perdut», indica Carlus, que recorda algunes de la seua infància, quan acompanyava el seu pare a les seues acyuacions. En el seu repetori no manquen chayanne, David Civera, Sonia y Selena, Melendi, Estopa, Jarabe de Palo, La Oreja de Van Gogh... Bé, també alguns temes que s’escapen, temporalment, de l’època que recorden, però que, de tant en tant, toquen, com ‘Tractor amarillo’ o ‘Paquito Chocolatero’.

L’autèntic enlairament d’Esta me la sé va ser durant una de les fires gastronòmiques que, durant l’hivern, es celebren al nord de l’illa. Arran d’una actuació els varen anar trucant per a altres festes. I així, poc a poc, fins a ser el plat fort de la nit dels focs de les festes de ses Figueretes, i aquest dissabte a les de Jesús, dos nits en què un bon feix de persones varen cantar i ballar amb el seu espectacle. Que no és només música. I és que als integrans d’Esta me la sé els agrada molt jugar amb el públic. «En realitat, naltros ens divertim, això és el que volem», afirma Carlus, que explica que «es cau l’estadi» quan toquen la seua versió amb un toc reggae i ska de ‘Yo quiero bailar toda la noche’ o alguns dels temes de La Oreja de Van Gogh. «La formació inicial», matitza. També amb el ‘Bajo del mar’ roquer de ‘La sireneta’ o algun dels temes de la pel·lícula ‘El llibre de la selva’. «Quan començam a tocar-les la gent es queda pensant ‘no pot ser’. De fet, una persona va penjar un vídeo d’un concert, etiquetant-nos, i deia que no sabia que necessitava tenir aquestes cançons a una verbena de poble», destaca, rient. Entre les sorpreses que inclouen als concerts estan les ales de llums que es posa Lidia per a un dels temes del final de les actuacions, o el fum que Carlus dispara al públic. També els medleys amb els que acostumen a despedir-se del públic. «Poses tres cançons molt potents en tres minuts. Un dels que més agrada és un que comença amb ‘Bella Ciao’, ‘Gangnam Style’ i ‘Dragostea din tei’», indica Carlus, que destaca que un dels temes que, segons han vist als concerts, més agrada, també, i per això molts cops tanquen amb ella és ‘Fiesta pagana’. «És una altra d’aquelles amb les que la gent embogeix», afirma.

Suscríbete para seguir leyendo