Suscríbete

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cançó de porfèdia o batalla de galls?

El folclorista Vicent Marí Serra ‘Palermet’ i el músic Sr.À fan dialogar el rap i els sons tradicionals

Vicent Marí Serra 'Palermet' i Adrià Rubio (Sr.À), durant l'actuació a Caló de s'Oli. JA RIERA

«La cançó tradicional i el rap són exactament el mateix», afirma Vicent Marí Serra, Palermet, que fa només uns dies va ser un dels protagonistes de la jornada sobre glosa i hip hop celebrada a l’auditori de Caló de s’Oli per a alumnes de Secundària del municipi de Sant Josep. Una iniciativa que va sorgir a una de les formacions del Centre de Professors d’Eivissa, explica Cristina Tirvió, una de les assessores del centre i responsable del programa Dinamicat, que promou l’ús de la llengua catalana de forma lúdica. «Afavorir-ne l’expressió oral, especialment, que és el més complicat», comenta.

Tirvió explica que la jornada celebrada a Caló de s’Oli, on Palermet i el raper Adrià Rubio, més conegut com a Sr.À, varen fer dialogar el rap amb els sons més tradicionals del tambor, va ser el colofó de molts mesos de feina als dos instituts del municipi: Algarb i Sant Agustí. Uns mesos que varen començar amb un diagnòstic sobre l’ús del català entre els alumnes. «Hi ha molts prejudicis lingüístics que no afavoreixen que el català arreli entre els jóvens», comenta Tirvió, que destaca la «manca de referents» al món audiovisual i d’oferta cultural en català. Tirvió, que confia en que aquesta iniciativa continui el proper curs, donada la bona acollida que ha tengut no només entre els alumnes sinó també per part de l’Ajuntament de Sant Josep.

Així, durant uns mesos, els docents que varen decidir posar en marxa aquesta iniciativa i els seus alumnes han estat creant raps en català a classe. «Molts sobre temes que interessen els adolescents, com la injustícia o l’ecologia, però també sobre matèries com la història. També han treballat la música i el ritme i, amb els docents d’anglès i castellà, les aptituds lingüístiques», comenta Tirvió, que destaca també que una de les coses que varen trobar en aquella primera fase de diagnòstic va ser un gran desconeixement «de la cultura i les tradicions de l’illa».

"Les llengües es perden perquè els que les saben no les fan servir"

L’espectacle final, amb Marí Serra i Rubio, va reunir al voltant de dos-cents alumnes de Secundària. Això de treballar junts sobre la relació entre el rap i la música tradicional va sorgir a una de les converses organitzades per l’Associació de Veïns de Sant Agustí, recorda Rubio, que porta més de deu anys dedicat al rap en català i impartint tallers a centres de Secundària de tota l’illa. «Bé, ara que ho pens, a Santa Eulària no hi he anat mai», comenta el músic, que destaca com de «contemporània» sona la mescla del tambor tradicional i el rap a doble tempo. El jove, que a més del seu projecte en solitari participa també a la formació Sr.À & Malaka, és un apassionat de la cultura tradicional. Ha fet cursets de paret seca o d’encordat de cadires, entre d’altres. Les relacions entre el rap i la cançó tradicional eivissenca estan molt clares per a ell. «La cançó de porfèdia és, en el fons, una batalla de galls. L’única diferència estaria en la subtilesa. La cançó de porfèdia empra molt la metàfora mentre que el rap és molt més explícit», comenta Rubio, que va descobrir i es va endinsar en el món del hip hop quan tenia uns tretze anys. Ara en té 26, o sigui que porta mitja vida dedicat a aquesta música, de què va fer, recorda, «el primer recopilatori de rap en català» mentre vivia a Barcelona.

«No crec en miracles», confessa Marí Serra quan se li pregunta si creu que aquesta idea d’emprar el rap servirà realment per fomentar l’ús del català entre els adolescents i atracar-los a la cultura i les tradicions de les Pitiusas. «Pel que serveix és per deixar-ho caure, perquè els desperti la curiositat i perquè segueixin el fil, si els interessa», continua Palermet, que destaca que només per això «ja es paga la pena» una iniciativa com aquesta. El folclorista creu que és «complicadíssim» canviar la llengua en què es relacionen els adolescents principalment. Ho viu, confessa, a casa: «Tenc tres fills en aquesta edat i fins i tot amb els seus amics eivissencs parlen en castellà. Però és que això també ho veig entre boixos marroquins, que parlen en castllà entre ells, no en àrab. Sap mal». Marí Serra ho té clar: «Les llengues es perden perquè els que les saben no les fan servir».

Compartir el artículo

stats