Labritja, Sant Carles i Sant Ferran, a Formentera, són els tres centres educatius que, en els darrers dies, ha visitat Càndid Trujillo, xeremier titulat en l’especialitat de vent en Música tradicional de les Illes Balears pel Conservatori Superior de Música de la Comunitat. A tots ells el seu objectiu és que els alumnes valorin, descobreixin i estimin la música tradicional.
«Antigament, els diumenges eren el dia de descans per a les famílies. S’ajuntaven per celebrar. Ballaven, cantaven, s’explicaven rondalles...», explica Càndid Trujillo, xeremier mallorquí i titulat en l’especiat de vent en Música tradicional de les Illes Balears pel Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Trujillo parla des de Formentera, on passa el cap de setmana, un petit descans entre els dos tallers d’instruments tradicionals que va impartir la setmana passa a Eivissa (a les escoles Labritja i Sant Carles) i els que va protagonitzar dilluns a Sant Ferran. Una activitat organitzada mitjançant la conselleria d’Educació i que té com a objectiu que els boixos i adolescents de les illes coneguin una mica més, o fin i tot descobreixin, la cultura tradicional a través dels instruments i de la música.
« Explic que la música tradicional fou la popular, la del poble, i que aquesta és un patrimoni valuosíssim»
«Intent explicar a l’alumnat de les Pitiüses que la cultura tradicional, fins a l’arribada de les telecomunicacions, s’ha conservat i ha anat passant generació rere generació, a través dels segles», escriu Càndid a la presentació dels tallers, on afegeix: «Els explic que la música tradicional, fou la popular, la del poble i que aquesta és un patrimoni valuosíssim, musical, literari i artístic. Que tothom reconeixia unes estructures pautades i hi jugava i les repetia i les cantava; i que amb aquests cants i els instruments que sempre han acompanyat la musica tradicional les persones creàvem i recreàven el món».
Càndid explica que empra la música i els instruments tradicionals per parlar també dels oficis artesans antics que hi tenen una vinculació. Els parla, per exemple, dels pastors, que amb el ganivet que portaven a la butxaca quan portaven a pasturar els animals s’entretenien fent una xeremia o una flaüta. «La història dels oficis antics, els pastors, la pagesia i tants altres oficis antics condueixen el taller fins a descobrir els instruments més representatius de les Illes Balears», escriu Càndid, que parla també als boixos i adolescents d’altres instruments més casolans, per dir-ho d’alguna forma,que també tenien importància en aquelles jornades de diumenge en les que tothom cantava, ballava, explicava o acompanyava. «La típica botella», indicaCàndid, que lamenta profundament que, a diferència del que passa a altres Comunitats, aquí els intruments tradicionals han quedat fora de la formació reglada. El que més l’empipa és, de fet, que sí que es poguessin estudiar durant un temps i que s’eliminàs aquesta opció que sí s’ofereix, explica, «al País Valencià, Catalunya o Galícia».
La situació que es troba Càndid quan es planta davant els alumnes per als tallers varia molt. «És molt diferent quan vas a un poble que a un centre de Palma», comenta. El contexte ho determina tot. El que no sol variar són les ganes que tenen els escolars de «provar-ho tot». És a dir, d’agafar els instruments i tractar de fer-los sonar. Aquesta, que era una part d’aquests tallers s’ha hagut de modificar degut al covid. Abans, després d’explicar-ne la seua història, els repartia entre els escolars amb la intenció que els descobrissin més enllà de les paraules.
Abans de cada taller el músic parla amb els docents dels alumnes als qui es dirigirà i davant dels que fa servir xeremies, flaütes, castanyoles, diversos instruments de percussió i, fins i tot, el popular corn, que son ser un dels que més els sorprèn. Un element sortit de la mar que gairebé no s’ha alterat. «Els agrada, es queden una al·lucinats», comenta Càndid, que aprofita per explicar-lis la relació d’aquest corn amb trompetes, trombons, tubes...
«Com a mestre d’instruments tradicionals vull que els nostres joves prenguin en consideració la sensibilitat artística dels pobles: allò que tenen de singular i de global», escriu Càndid, que continua: «Pretenc que amb aquests tallers que s’amaren de la cultura popular i de les tradicions mitjançant els instruments de la música tradicional, prenguin valor del respecte per allò que ens uneix com a éssers humans i per allò que ens diversifica com a poble».
