«Conten que ja fa molts anys, a la Mola de Formentera hi havia una bruixa. Estava casada amb un bon home, treballador i molt de ca seua. Però ella, segons deien, era una bruixa». Així comença ‘Sa bruixa de la Mola’, el conte que enceta la col·lecció Petits, creada per l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) per portar la cultura illenca als boixos. Una col·lecció de la que, coincidint amb el Dia del Llibre, s’han publicat els dos primer títols, el de la bruixa i ‘Es fameliar de Balansat’. Dos rondalles de les que va recollir Joan Castelló Guasch adaptades per l’escriptora Iolanda Bonet i il·lustrades per Antoni Marí Tirurit. Dos volums que varen arribar pels pèls a la celebració de Sant Jordi. Poques hores abans que no es muntassin les paradetes a s’Alamera, els autors posaven contents amb els primers exemplars arribats a la seu de l’Institut.
«Això ve de molt endarrere», apunta Iolanda, referint-se a les adaptacions de les rondalles. De cap als anys 80, més o menys, quan ella i un grup d’amigues, també docents, tenien la idea de fer aquesta feina. Però allà es va quedar. Fins ara. Quan l’IEE va decidir posar en marxa aquesta col·lecció. «Hi havia molta demanda», explica Iolanda. «Em sembla curiós, amb els milers de personatges i opcions que hi ha, que la gent encara demani les rondalles», continua l’escriptora, que destaca que la intenció de la col·lecció es oferir títols adaptats a diferents nivells, però sempre pensant en els boixos. «En aquells que encara necessiten que hi hagi poca lletra i un dibuix», continua Iolanda, que destaca que està pensat, també, per a les famílies. «Contes facilets i que els agradin», defineix l’escriptora, que confessa que en estar destinats a lectors «tan petits» ha hagut de prescindir «de moltes coses» de les rondalles originals. «En conserven l’essència, però són històries molt retallades i en què he tret alguns conceptes», explica. Un dels aspectes amb què ha tengut més cura és com es representa a les dones a aquests relats. Ha eliminat «sense modificar les històries» tot allò que dóna a entendre que les dones són les dolentes, les culpables, del que passa a les rondalles. Així, per exemple, a ‘Es fameliar de Balansat’, tot i que qui obre la botella perquè surti aquest ésser que reclama constantment «feina o menjar» és la dona, no se la culpa ni menys preua per això.
Començar per Formentera
Va ser la pròpia Iolanda Bonet qui va triar les dos rondalles amb què comença la col·lecció. «Volia que la primera fos una de Formentera», afirma l’autora de les adaptacions, que recorda que Joan Castelló Guasch ambientava les històries a les dos illes. En el cas del conte del fameliar, indica que el podria haver ambientat «a qualsevol racó de les Pitiusas».
Quan varen començar a treballar amb aquests primers números de la col·lecció de llibres per als més petits, a l’Institut havien preparar un llistat amb els possibles il·lustradors que podrien posar cara i colors a les rondalles. D’Antoni Marí Tirurit, explica, li va agradar que reunia una sèrie de característiques: «Tenia moltes ganes de treballar amb ell de feia temps, a més, és mestre i sap comunicar-se amb els boixos». A l’escriptora li ha agradat treballar amb ell. «Ha fet una tria molt bona dels dibuixos, dels moments de les històries. Es nota que té molta pràctica i experiència», continua.
Encara que no vol desvetllar massa cosa, Iolanda Bonet ja avança que la col·lecció Petits, en principi, no es quedarà en aquestes dos històries. «N’hi ha algun més, encara no estan editats», deixa anar l’escriptora, que insistex que ella i en Tirurit no seran els únics autors d’aquesta iniciativa de l’Institut d’Estudis Eivissencs. «Hi haurà altres autors, algun canvi d’il·lustrador...», continua l’escriptora, que recorda, rient, que ha començat «moltes sèries de coses», projectes, que després no sempre han continuat: altres col·leccions de contes, de llibres electrònics, audiollibres, seccions a publicacions... «M’encanta que comptin amb mi per encetar-les, això demostra que em tenen confiança, però també és cert que si alguna cosa no surt com toca, pagues el pato», reflexiona. A ella, confessa, li encantaria continuar aquest camí de les rondalles. Adaptar-ne alguna més perquè els lectors més petits les coneguin.
Un projecte que haurà de combinar amb altres que ja té en marxa, embastats i a mitges als calaixos. «Som incapaç de ser ordenada. Ni per escriure», comenta. Ara mateix, relata, té entre mans traduccions de poetes caribenys, alguns que ha conegut personalment o dels quals li han parlat. Té a mitges el llibre que està escrivint sobre l’aventura de creuar l’Atlàntic en un veler que va viure, fa uns anys, amb el seu marit. I també està amb articles per publicar i altres llibres a mitges.
Iolanda assegura que Joan Castelló Guasch va ser «el millor» de les illes, arreplegant rondalles i, sobretot, escrivint-les després. L’escriptora aprofita per «llançar un guant» i demanar que a les Pitiusas algú faci un estudi etnopoètic sobre la feina que va fer el folclorista. «A Mallorca, València o Catalunya en tenen», afirma sobre aquesta proposta que podria fer-se mitjançant una beca, a través de la Universitat de les Illes Balears, mitjançant algun premi o projecte d’investigació o amb alguna tesi doctoral. «Seria molt interessant. Ens diria com han arribat les rondalles, qui les ha portat, si alguna d’elles ve només d’un lloc concret...», continua. «Seria, una mica, com fer arqueologia de les rondalles, però per això fan falta ganes i temps», reflexiona.
