De la medicina a l’antropologia social i, d’aquí, a l’0assaig i la poesia. Aquest és el recorregut de Mari Luz Esteban Galarza, la darrera protagonista del mes de novembre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat a les escriptores basques.
Nascuda l’any 1959, va estudiar Medicina a la Universitat del País Basc, on es va llicenciar l’any 1983, poc abans de continuar la seua formació en el camp de l’antropologia, matèria en la que es va doctorar deu anys després, a la Universitat de Barcelona, detalla el dossier que acompanya el calendari. Estudis, aquests, que va compaginar amb l’exercici de la medicina en l’àmbit de la planificació familiar a Basauri i Bilbao entre 1984 i 1996.
MARI LUZ ESTEBAN GALARZA
Época: 1959
País: Espanya (Burgos)
A més dels assajos i els estudis sobre gènere, aquesta doctora feminista va publicar l’any 2013 un llibre de poemes.
Un cop doctorada, imparteix classes d’Antropologia Social a diverses universitats: de Lleó (1994-1996), la pública de Navarra (1996-1998) i, des d’aquell moment, a la del Pais Basc.
Feminista activa ha format part de diverses associacions i agrupacions de dones, entre ells el Grupo de Mujeres de Basauri, del que és integrant activa des que estudiava. De fet, la seua tesi doctoral, dins del camp de la salut reproductiva i el gènere, ja deixava clars els seus interessos. Tot i que té diverses publicacions en aquest camp de la planificació familiar, la més important és el llibre ‘Antropología del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio’. A ‘Crítica del pensamiento amoroso’, publicat ara fa deu anys, fa una passa més, endinsant-se en el camp de les emocions i l’amor. Entre les seues obres es troba un assaig sobre la política en general i la política feminista inspirada en la seua experiència al Pais Basc: ‘Feminismoa eta politikaren eraldaketak’.
Mari Luz Esteban Galarza també ha treballat la creació literària. L’any 2013 va publicar un llibre de poesia: ‘Amaren heriotzak libreago egin ninduen’. Un llibre que es va traduir al català i al castellà pocs anys després de veure la llum en euskera.
