María Reimóndez Meilán, nascuda a Lugo, Galícia, l’any 1975, va començar a escriure quan només tenia sis anys, però no va ser fins l’any 2002 (amb 27 anys) quan va veure publicat el seu primer llibre: ‘Moda galega’. Reimóndez, que a més d’escriptora és traductora, és una de les protagonistes del mes d’octubre (dedicat a les escriptres en gallec) del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.
Reimóndez escriu tant narrativa com poesia, assaig i teatre. Els seus llibres són material de lectura i treball habitual als instituts de Galícia. Ha col·laborat com a opinadora a la plataforma digital Vieiros així com al periòdic A Nosa Terra.
MARÍA REIMÓNDEZ MEILÁN
Época: 1975
País: Espanya (Lugo)
L’escriptora té una llarga trajectòria com a traductora, especialment de literatura infantil, amb més de dotze títols traduïts.
A més, és fundadora d’Implicadas no Desenvolvemento, una organització de cooperació internacional, explica el dossier que acompanya el calendari, que també detalla que en va ser la presidenta fins l’any 2013. Aquesta no ha estat l’única entitat que ha fundat l’escriptora. Va crear també l’Asociación Galega de Profesionais da Traducción e da Interpretación, disciplina en què és doctora.
Les seues dots com a escriptora varen quedar patents aviat. «En la seua joventut va guanyar diversos premis, com el Rúa Nueva o el Minerva», detalla el dossier, que continua: «També va col·laborar amb ‘O son das buguinas’, un llibre i un DVD solidaris promoguts per Implicadas no Desenvolvemento, l’ONG de la que és fundadora».
Feminista convençuda, és una de les integrants del grup ‘Feminario de investigación: Feminismos e Resistencias (Teorías e Prácticas)’ de la Universidad de Vigo. A aquest centre ha estat realitzant la seua tesi «sobre la interacció del feminisme, poscolonialisme i la traducció».
El 8 de març de 2017 María Reimóndez va rebre el Premio Xohana Torres d’assaig i creació audiovisual per la seua obra ‘Rosalía de Castro, traductora feminista, en diálogo con Erín moure’. Aquest no ha estat l’únic premi de la seua carrera. El 2003, un any després d’haver publicat la seua primeva obra va guanyar el Mulleres Progresistas de Vigo per la seua novel·la ‘O caderno de Bitácora’ i l’any 2005 va quedar finalista al Premio Merlín de Literatura Infantul amb ‘Usha’ i també al Xerais amb ‘O club da calceta’, que va ser guardonada amb el Premio San Clemente. L’any 2014 va guanyar el XXXI Premio Xerais de Novela per l’obra ‘Dende o conflito’ i també el XIV Premio de Novela por Entregas de La Voz amb ‘A dúbida’. Com a traductora, l’any 2009 va guanyar el Plácido Castro per la seua versió de ‘A historia de Mary Prince, unha escrava das Illas Occidentais’.
