‘Els blaus’. És aquesta sala, la número 5 , la que lliga Sant Feliu de Guíxols amb les Pitiüses. La costa catalana amb l’illa des Penjats. L’obra de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) amb el far d’aquest illot que sorgeix de la mar en el camí de mar que uneix Eivissa amb Formentera. «Potser els somnis es podrien pintar de blau, com el bressol de la cultura hel·lènica. Però ni el mar ni els somnis estan lliures de moments convulsos. Signes com el vent o la tempesta, símbols com els fars, fan de mirall a la tenacitat de l’èsser humà», explica, sobre aquesta sala, la número 5, la dels blaus, el dossier de l’exposició ‘Univers Guinovart’, que fins el 17 d’octubre es pot visitar a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Girona), responsable, juntament amb l’Espai Guinovart, de la mostra.
La connexió la va descobrir Pilar Giró, comissària d’aquest espai des que va obrir, el 2012. Muntant aquesta sala, la número 5, la dels blaus, es va fixar en tres obres «fantàstiques» del pintor barceloní que feien referència a la mar, a un far, als naufragis... I va començar a tirar del fil. I el fil la va conduir a l’illa des Penjats, al seu far i a les llegendes que expliquen que l’illot s’emprava com a cadals. «Té un nom prou evocador», reconeix la comissària, que explica que va ser així, tirant tirant, com va arribar al conte ‘La isla de los Ahorcados’, de Juan Villangómez Llobet, publicat al suplement ‘Isla’ de Diario de Ibiza el 2 d’agost de l’any 1953. El conte explica com un dia de mala mar en què el botxí no hi va poder anar apareixen set persones penjades misteriosament a l’Illa des Penjats.
Així com anava muntant la sala, amb obres de vent, de llamps, de fars, de tempestes... Va pensar que aquella història de Juan Villangómez Llobet encaixava perfectament amb el relat de sala. «Era increïble!», afirma, emocionada, Giró, que confessa que, tot i que sempre troba connexions quan crea el relat d’una mostra, mai no li havia passat a aquest nivell. «Li vaig demanar a un amic que estava a Eivissa si podia fer una recerca», recorda, des de Sant Feliu, la comissària de l’exposició. «La sala, al final, és una escenografia del conte. Això, trobar aquestes confluències, és preciós», comenta.
«Quan treballes amb art, hi ha molta ànima, i aquestes coses passen. De cop entra un tercer element i tot encaixa», destaca en referència a aquesta sala dels blaus on les set obres de Guinovart que hi pengen formen una seqüència que permeten seguir el fil del relat sobre l’illot pitiús, un dels més fotografiats pels qui viatgen entre Eivissa i Formentera.
De moment, Pilar Giró no ha pogut ser una d’aquestes viatgeres que s’emporta al mòbil desenes d’imatges del far. Amb les seues vies blanquinegres i el seu perfil a contrallum al solpost. Des que va descobrir la connexió entre les obres del pintor català i el far des Penjats té al cap visitar les Pitiusas i veure’l de veritat, no en imatges ni en quadres. «Volia fer una escapada, però a més de què tenia feina els preus a l’estiu eren inassumibles», explica Giró, que confia en poder fer-ho aviat, fora de la temporada turística, amb els preus una mica més relaxats.
La vida del conte de Villangómez a la mostra de Josep Guinovart no acaba aquí. Per molts motius. La mostra es complementa amb activitats educatives. No només s’inclou ‘La isla de los Ahorcados’ entre les lectures de la proposta que es fa amb la biblioteca municipal (també estan els coneguts ‘Ítaca’, de Kavafis; ‘La casa de Asterión’, de Borges, i fragments de l’Odissea, d’Homer) sinó que, a més, la intenció de la sala ha estat locutar-lo «i que els visitants el puguin escoltar mentre visiten aquesta sala». També, a més, Giró està preparant amb Google Arts un projecte que busca ser «un viatge a través del conte», entre Eivissa i Formentera, travessant els Freus, com un mariner, explica la comissària de la mostra, que es divideix en dos plantes, la primera, dedicada a la geografía física, i la segona, a la humana, que és on es troben les obres relacionades amb el far pitiús. «Un recorregut més introspectiu, fent de pont amb la visió que té Guinovart de l’art ‘com un projecte, un esbós inacabat, una aproximació al desig, un mer intent, l’intent d’agafar l’aigua amb un sedàs’».
Giró confessa que certa pena per no poder compartir aquests lligams inesperats amb Guinovart ni Villangómez. «No poder-lis dir», conclou.
«L’experiència ens facilita reconèixer la imatge i les imatges ens desperten noves connexions entre llegendes, viatges, conquestes i sobretot, amb la llibertat que cal per transgredir la pell de la forma», conclou el dossier sobre la sala 5, la dels blaus, la que quasi toca, tot i estar a l’altre vora del mar, el far de l’Illa dels Penjats.
