Carmen Baroja a la Generació del 98

Intel·lectual, escriptora, etnòloga, emprenedora... Les inquietud de Carmen Baroja y Nessi, que emprava el pseudònim Vera de Alzate eren inacabables. Aquesta dona nascuda a Pamplona és la darrer protagonista del mes de maig del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. La intel·lectualitat li ve de família. Els seus germans Pío i Ricardo van ser escriptors, la seua cunyada Carmen Monné, pintora. Els fills de Carmen varen ser antropòleg un i director de cinema i escriptor l’altre. De petita va viure a molts llocs degut a la feina del ser pare, enginyer de mines, fins que tota la família es va instal·lar a Madrid on es va dedicar a l’orfebreria, l’etnografia i el folclor, matèries sobre les que va escriure articles, catàlegs i llibres, explica el dossier que acompanya el calendari, que destaca que amb el seu germà Pío va fer dos viatges d’estudi per Anglaterra i França, abans de casar-se amb l’editor Rafael Caro Raggio.

Al club de dones que va fundar coincidí amb María de Maeztu, Zenobia Camprubí, Elena Fortún, Concha Méndez, María Teresa León y Victoria Kent. El teatre de cambra instal·lat al saló de casa seua assistien Valle Inclán, Azorín i Manuel Azaña.

Escriptora de poesia, alguns dels seus versos es varen publicar al llibre ‘Tres Barojas’. També va escriure llibres infantils, entre els que destaca ‘Martinito el de la casa grande’, publicat al 1942, un anys abans de la mort del seu marit i reeditat el 99. Entre la resta de llibres etnogràfiques es troben ‘El encaje en España’ i ‘Joyas populares y amuletos’, que no va arribar a veure publicat. La seua obra més coneguda son unes memòries: ‘Recuerdos de una mujer de la generación del 98’, també reeditat fa una vintena d’anys i en què apareixen altres personatges de la cultura i l’art, explica el dossier, que, en la vessant més personal, detalla que Carmen va perdre dos dels seus quatre fills quan eren molt petits i que ella va morir, l’any 1950, de càncer intestinal, després de passar per dos intervencions per tractar de curar-se.

Suscríbete para seguir leyendo