María Antonia Rosalía de Gálvez, escriptora, va ser un nadó abandonat. A aquesta dona, protagonista del mes d’abril del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES) la varen deixar a la casa d’expòsits de Ronda, a Màlaga, d’on la varen adoptar un coronel de l’exèrcit i la seua dona, que no tenien fills. Així, Rosa María de Gálvez va créixer en una família que li va poder donar una formació i, a més, ben relacionada.
Va ser mare soltera, a punt de casar-se amb un oficial de la Marina va quedar embarassada d’una boixa que no va arribar a la vida adulta. Rosa María no es va arribar a casar amb el pare de la nena, ho va fer uns anys després amb un cosí llunyà amb qui es va mudar a Madrid i amb qui va tenir una altra boixa que tampoc va superar la infantesa. En aquesta ciutat es va quedar quan el seu home va ser nomenat agregat de la legió espanyola als Estats Units, moment en què va començar a freqüentar els cercles intel·lectuals i a desenvolupar una intensa activitat com a escriptora de teatre i poesia. També es va dedicar al periodisme.
EDAT MITJANA
Època: 1768-1806. Origen: Màlaga.
A més a més: L’única obra seua que María Rosa de Gálvez va veure representada va ser ‘Alí-Bek’, una tragèdia en cinc actes. Cap més de les seues creacions es va representar mentre l’escriptora estava viva tot i que havien passat la censura.
El fet de ser una dona separada i els constants rumors sobre una relació sentimental amb Manuel Godoy varen afectar el judici que es va fer a l’època de la seua obra. La seua independència inquietava els hòmens, que no l’entenien. Tot i això, Leandro Fernández de Moratín, dramaturg coetani de Rosa María de Gálvez, la va definir com «la millor escriptora en espanyol del segle XVIII».
La seua obra és plenament feminista per com tracta als seus textes a les protagonistes femenines. Els dona veu i en algunes obres, com ‘La delirante’ o ‘Un loco hace ciento’ les seues dones es suïciden amb l’únic objectiu de lliurar-se de matrimonis forçats. Això mostra que María Rosa de Gálvez tenia molt clar que l’amor sense llibertat no era amor. A ‘El egoísta’, a més, tracta el tema de la violència masclista. A ‘Zinda’ es posiciona clarament en contra de l’esclavitud. L’única de les seues obres que es va representar mentre ella estava viva va ser ‘Alí-Bek’, tot i que tenia el plàcet dels censors. Va morir amb només 38 anys.
