Són les deu del matí i tot i que els núvols no s'acaben d'esvair, un grup de valents té coll avall que ha arribat el dia de provar el paddle surf per primera vegada.

Arriben a l'aparcament d'es Torrent decidits però nerviosos. Saben en què consisteix aquest esport però no tenen massa clar si seran capaços de mantenir-se drets al damunt de la taula.

Un cop aparcats, comencen a preparar tot el material que necessitaran per poder fer una bona excursió. Cadascú agafa la seua taula, «Són enormes!», exclama un dels esportistes novells. És important revisar-les de dalt a baix i comprovar que no hi ha cap desperfecte. Un cop examinades, toca repassar el rem que acompanyarà a cada valent durant tota la passejada, i regular-lo.

L'agafen amb una mà i aixequen l'altre braç fins que fan coincidir el canell amb el mànec del rem i, aleshores, el fixen. Ara sí, amb la taula preparada i el rem regulat a mida, es preparen per deixar enrere l'aparcament i acostar-se al mar.

Corre una mica d'aire i els núvols segueixen enteranyinant el cel. La temperatura no acaba de pujar i el color gris s'ha apoderat de tota la platja. Moure una taula voluminosa i de gairebé deu quilos no és fàcil. Costa caminar, sobretot pel tram de còdols que hi ha just abans d'arribar a l'aigua.

«Seria més fàcil si fes més sol i més calor, així si caiem a l'aigua ens refresquem!», comenta Juan Tur, que amb 73 anys s'ha atrevit a provar aquest esport per primera vegada.

De tots els intrèpids, Tur és el primer que s'enfila a la taula. Ho fa de genolls, seguint els consells del seu fill, Juanjo Tur, que minuts abans li ha explicat quina és la manera més fàcil de guanyar confiança i acostumar-se a la taula.

Amb el pare de Juanjo dins l'aigua, la seua germana Neus i el seu cunyat Àlex, es preparen per seguir l'estela que ha deixat Juan, que en pocs instants ha anat gairebé 50 metres mar endins, tot i que encara no s'ha atrevit a fer el pas definitiu: posar-se de peu. Passen els minuts i a poc a poc tot el grup va entrant a l'aigua. A la platja no hi ha gairebé ningú i les poques persones que hi ha, no poden evitar observar els progressos que fa Juan, que per fi ha aconseguit posar-se dret.

Trobar l'equilibri no és fàcil i tampoc garanteix que sigui impossible caure però és important per sentir-se còmode i poder començar a gaudir de la passejada.

Amb el grup confiat i remant sense complicacions, Germán García, propietari de SUP Ibiza, els convida a seguir-lo cap a Porroig.

La primera part de la travessa és senzilla, les muntanyes protegeixen la cala d'es Torrent i el vent no molesta ningú. El grup es relaxa, i mentre els esportistes remen cap a fora de la zona arrecerada, aprofiten per compartir les primeres sensacions de l'excursió.

«És el primer cop que m'atreveixo a provar-ho, el meu germà Juanjo fa temps que practica el paddle surf i no ens ha deixat en pau fins que hem vingut a provar-ho. La veritat és que és una passada, és molt fàcil i divertit», comenta Neus Tur mentre veu de reüll com s'acosta el seu germà per mirar de fer-la caure.

Mentre juguen i s'esquitxen aigua gelada, el vent comença a prendre més protagonisme. Ja han sortit de la cala d'es Torrent i no hi ha res que els empari.

El mar, en aquesta zona, és més trapella. Apareixen les primeres onadetes i ara sí, el veterà Juan Tur cau a l'aigua, riu, es torna a enfilar a la taula i rema de genolls fins que les muntanyes de Porroig tornen a fer de paravent.

«A jo m'encanta aquest esport. M'ajuda molt a desconnectar i és una manera meravellosa de redescobrir aquesta illa. Fent paddle surf he vist racons increïbles, com la cova que tenim aquí al davant», explica Juanjo Tur.

Amb el mar ben calmat, Germán García aprofita per reunir el grup. Els hi ensenya l'entrada de la cova de què parla Juanjo i els hi explica que s'han d'estirar al damunt de la taula i que un cop dins de la cova, s'hauran d'espitjar amb les mans a través de les parets fins arribar a la sortida. La cova fa uns deu metres de llarg i és prou ampla per poder passar amb les taules sense cap problema. El primer a passar és Juan Tur, que en sortir no pot evitar exclamar: «Quina passada!».

De mica en mica van entrant els altres i un cop tothom ha vist la cova per dins, Germán García proposa fer una pausa, un bany i agafar forces per la tornada a es Torrent.

García és un pioner del paddle surf que després d'haver estat vivint uns quants anys al Canadà, va decidir tornar a Eivissa per dedicar-se en cos i ànima a aquesta passió. «Al principi, fa uns deu anys, cada vegada que sortia a fer una passejada amb la taula, tothom em mirava amb cares rares. Ningú entenia aquest esport i érem molt poquets els que el practicàvem», comenta.

Ara García ja fa sis anys que va aconseguir muntar una empresa, SUP Ibiza, amb la que ha aconseguit viure d'allò que més li agrada. «Va ser molt difícil, encara que sembli mentida; al començament, ningú em volia donar una llicència perquè no sabien en què consistia aquest esport però amb el temps, i molt d'esforç, ho vaig aconseguir», explica.

García organitza sortides cada dia i convida a tothom de l'illa que tingui una taula a afegir-se a les excursions de forma totalment gratuïta. «El mar és de tothom! I el que més m'agrada d'aquest esport és que qualsevol persona el pot practicar. Qui tingui una taula, que es posi en contacte amb nosaltres! El que vull és diversió! Com més serem, més riurem!», assegura el pioner.

Amb les piles carregades, toca remar cap a es Torrent una altra vegada. Els novells ja han après la lliçó. Saben que tan bon punt surtin a mar obert hauran de tornar a demostrar les seues habilitats per no caure a l'aigua.

Alguns ho aconsegueixen, d'altres acaben caient una altra vegada però tots ells arriben novament a es Torrent amb un somriure d'orella a orella, el mateix que han tengut durant les gairebé dues hores que ha durat l'excursió pel sud de l'illa.

«Per a jo ha estat una experiència molt divertida, he rigut molt i m'ha encantat poder fer una passejada com aquesta amb el meu pare», comenta Neus Tur.

Mentrestant, Juan Tur surt de l'aigua. S'eixuga amb una tovallola, recull el material i enfila cap a l'aparcament. Està content, se n'ha sortit, tant és així que si li preguntam si estaria disposat a repetir l'experiència, la resposta és ben clara: «Potser sí, qui sap, m'ha agradat molt. És un esport molt recomanable. S'aprèn de pressa.»

El vent ha estat un dels protagonistes de la jornada. Tot i que hi ha tot un seguit d'aplicacions que ajuden a predir la força que tindrà en cada zona per poder evitar-lo en la mesura que sigui possible, és molt complicat aconseguir evadir-lo per complet.

A les dotze, el sol segueix amagat rere els núvols i el vent comença a incrementar la seua força. Les taules ja estan recollides i ara només queda seure a l'arena, descansar i pensar quin indret tocarà explorar la pròxima vegada.