Xavier, Què és 'Blanca Dona Sense Fòbies'?

És una iniciativa extraescolar que té l'objectiu d'acabar amb tota mena de fòbies socials a través del cinema.

Extraescolar vol dir que la iniciativa està oberta tant a persones del centre com de fora?

És clar! El nostre centre, com tots els altres, és una microsocietat molt representativa. El nostre principal objectiu és aconseguir que totes les persones que formen part d'aquesta microsocietat aprenguin a viure sense fòbies i en llibertat però això no vol dir que la societat eivissenca no pugui venir al centre a gaudir de les projeccions. Estam oberts a tothom!

Què et porta a voler iniciar aquest projecte?

La Lomce considera que treballar l'homofòbia o la transfòbia als centres educatius és adoctrinament i això, a mi, personalment, em va sobtar. No em podia quedar de braços creuats davant aquesta situació. Vaig comentar-li a la directora del centre que tenia aquest projecte al cap i em va dir que endavant.

I per què a través del cinema?

En primer lloc, perquè som un apassionat del cine, i, en segon, perquè el món del cinema ens ha regalat joies amb què podem abordar de mil maneres diferents tots aquests temes. La cultura audiovisual és el que ens mou tant a grans com a joves.

Com responen els alumnes a aquesta iniciativa?

De moment malament. No he aconseguit que venguin a cap de les dues projeccions que hem fet. És una assignatura que tenc pendent.

Ostres! I per què no hi van?

Doncs segurament per diversos motius. Les projeccions es porten a terme els divendres entre les cinc i les sis de la tarda...

(Ric) Ja m'ho has dit tot!

(Riu) Sí, és complicat aconseguir que un divendres, un cop ja han marxat del centre, vulguin tornar a venir per veure una pel·lícula. A més, ells també tenen la seua vida i els seus interessos i que no venguin no vol dir que no estiguin conscienciats sobre tot el que abordam.

I els professors?

(Riu) Aquests sí, de fet, a l'última projecció va venir gent de fora del centre i professorat i sé que, després, n'han parlat a classe amb els seus alumnes.

Presentau les pel·lícules abans de projectar-les?

Per supòs! Sempre parlam del director i, gràcies Àlex Pitaluga, un company del centre, contextualitzam el film. Un cop acaba, parlam, si podem, sobre el que acabam de veure. Si podem.

Si podem?

(Riu) Sí, l'última projecció abordava l'expansió de la sida a Europa durant els anys 90. Quan va acabar, la gent estava tan emocionada que no podia ni comentar el que havia vist a la pantalla.

Creus que els adolescents estan prou conscienciats sobre l'homofòbia?

Crec que sí. Jo a classe mai m'he amagat. Alguna vegada m'han preguntat com es diu la meua dona i sempre els hi contest que jo no tenc dona sinó home.

I com reaccionen?

Reaccionen de puta mare! Quan mostres respecte i confiança sempre reps respecte i confiança. Però això no vol dir no quedi feina per fer.

En quin sentit?

Mira, el dia que vegi dos nois agafats de la mà i fent-se una besada pel passadís del centre, voldrà dir que, per fi, hem assolit la integració i la normalització de l'homosexualitat.

I per què creus que això encara no passa?

Pel prototip de masculinitat que ens envolta. He vist al·lotes agafades de la mà pel centre però mai he vist nois fent el mateix.

Aconseguirem canviar aquest concepte que tenim de la masculinitat?

No ho sé, de moment naltros fem el que podem a través de 'Blanca Dona Sense Fòbies' i esperem que algun dia puguem aconseguir canviar-ho.

Quan podrem veure una nova projecció?

Uf... som molt caòtic i tenc un esquema tancat però la propera serà al gener. La nostra intenció es projectar-ne una al mes a partir de l'any que ve. Us hi esper!