En aquesta campanya per aconseguir les tres càtedres, una a cada illa, hi va tenir també una decidida intervenció el periòdic mallorquí La Almudaina, diari que lamentava que a les Balears les forces intel·lectuals s´havien dedicat més a fer poesia que a formar el poble en la cultura, la llengua i de dedicar pocs esforços l´educació. Posava com exemple Catalunya, que amb la política que portaren a terme els noucentistes, possibilità que aquesta accedís a l´autonomia de manera molt ràpida. A Balears els polítics s´embrancaren en discutir l´esborrany d´estatut, més que en voler que l´estatut d´autonomia avançàs i arribàs a aprovar-se.
El 25 de novembre de 1931 la Diputació confirmava Isidor Macabich com a encarregat de la càtedra d´Estudis Baleàrics amb seu a Eivissa, amb una gratificació de 2.000 pessetes anuals. El 16 de desembre d´aquell mateix any s´aprovava el pla d´estudis.
Per seu interès convé publicar de nou l´escrit en el qual la Diputació Provincial va comunicar Macabich la seua designació: «Plau-me assabentar-vos que la Comissió Gestora d´aquesta Diputació Provincial acollint gustosíssima suggerències que considera molt assenyades de l´Associació per la Cultura de Mallorca, i tenint en compte, a més els vostres reconeguts mèrits intel·lectuals i culturals, ha acordat a la sessió celebrada el dia d´ahir encomanar-vos la patriòtica tasca de, a manera d´assaig i mentres s´estudia la creació amb caràcter definitiu de Càtedres d´Estudis Baleàrics agregades als respectius instituts de segona ensenyança, encarregar-vos a Eivissa de facilitar el coneixement de la nostra cultura i, sobretot, difondre l´estudi de la Llengua, la Literatura i la Història regionals, orientant aquestos treballs al redreçament espiritual i cultural de la nostra terra i estrènyer els lligams de mútua comprensió i afecte entre totes les illes germanes. (...) recomanar-vos, d´acord amb indicació, al seu judici molt oportuna, que també li ha estat feta per l´Associació per la Cultura de Mallorca, que a fi d´evitar l´anarquia lingüística i amb l´exclusiu objecte d´unificar l´ortografia regional —respectant, com es lògic la llibertat d´expressió dialectal pròpia de cada una de les illes— s´adopti per als citats estudis i amb caràcter oficial, l´obra recentment editada per l´associació per la Cultura de Mallorca amb el títol de ´Curs Pràctic d´Ortografia i Elements de Gramàtica´ de la qual és autor en Jaume Busquets i Mulet, de reconeguda solvència filològica. Esperant voldreu acceptar una labor que la Comissió confia que Vos sabreu fer fruitar esponerosament, m´és grat testimoniar-vos els sentiments de la meva més distingida consideració personal. El president accidental, Francisco Fernández. El secretari, Miquel Font.
Matrícula gratuïta
Macabich planificà les classes de la càtedra, que havia de tenir especial atenció a la modalitat local de la llengua catalana. La matrícula als diferents cursos era totalment gratuïta i les activitats es començaren el gener de 1932 i eren les següents: A l´Institut de Segona Ensenyança s´impartien dues classes setmanals; una d´arqueologia, història i literatura de les Pitiüses; i la segona, de llengua i folklore. A l´Escola Graduada es planificà una classe de llengua, història i folklore, però l´horari i les classes quedaven pendents de definir fins a la inauguració de l´escola. Finalment, es va planificar una classe de llengua i folklore al locals de l´Agrupació d´Estudis Eivissencs Ca Nostra, aquesta es feia en horari nocturn i era exclusiu per a adults. El secretari de Ca Nostra era el pintor Josep Tarrés que va efectuar la matrícula i gestionava la paperassa de les classes.
Entre els dies 20 i 24 de gener de l´any següent, 1932, varen visitar les Pitiüses el governador civil, Joan Manent i el nou president de la Diputació, Francesc Julià. Macabich va voler agrair al president la seua designació com a responsable de la càtedra d´Estudis Baleàrics a Eivissa i va demanar a Ramon Medina, que en aquell moment havia estat designat delegat del govern a Menorca i que feia com a d´amfitrió de les dues autoritats, que li presentàs Julià i d´aquesta manera donar-li compte de les activitats que havia començat a desenvolupar la càtedra.
El juliol de 1932 la comissió gestora de la Diputació va aprovar la memòria que havia redactat Macabich sobre el funcionament de la càtedra i tot seguit el felicitava per la labor desenvolupada. Però com que el caràcter provisional de la càtedra es mantenia, el desembre, Macabich va fer que les dues entitats culturals eivissenques que havien recolzat la creació, Ca Nostra i Ebusus, dirigissin instàncies a la Diputació demanant que es donàs caràcter definitiu a la càtedra.
El segon curs va començar el desembre de 1932 i la lliçó inaugural per als alumnes de 4t i 5è curs de batxillerat versà sobre la Catedral i el seu arxiu i un recorregut sobre els edificis més interessants de Dalt Vila. La lliçó inaugural de la classe per a adults que s´impartia a l´Agrupació d´Estudis Eivissencs ´Ca Nostra´ que eren principalment de llengua i literatura catalana, versà sobre el folklore eivissenc i Macabich donà a conèixer un romanç ´En Rodriguet´ que és l´únic de temàtica sobre Rodrigo Diaz de Vivar El Cid, que es té en llengua catalana. El canonge anunciava que el faria públic tan aviat com començàs a publicar-se de nou la revista Ebusus que de ser l´òrgan de Ca Nostra, ara passava a ser l´òrgan de la càtedra.
Llibre ´Dialectals´
Tot aquest moviment que ens mostra el Macabich més catalanista, va tenir com a colofó la publicació de la seua obra lírica cabdal, el llibre ´Dialectals´, que va aparèixer a les Edicions de La Revista i per la mediació de Josep Maria López-Picó.
Si Macabich volia que la seua obra poètica tengués un major ressò, li calia eixamplar horitzons i res millor que publicar les seues poesies a Barcelona. Per aquells temps Macabich començava a tenir excel·lents relacions amb el Principat. Havia aconseguit que la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis, després coneguda simplement com la ´La Caixa´, s´implantàs a Eivissa, després de la fallida de diferents banc que tenien oficines a Eivissa i que causaren un daltabaix important a molts d´eivissencs, establiment que fou premiat amb el nomenament del canonge com a conseller de la institució d´estalvi.
També i com ja apuntàrem alguna vegada, hem de tenir present que Macabich havia iniciat una amistat que fou duradora en el temps, amb Josep Maria López-Picó, personatge ben destacat del noucentisme i que juntament amb Joaquim Folguera havia fundat La Revista, una de les publicacions més importants de la Catalunya anterior a la Guerra Civil. Posteriorment fundaren l´editorial Publicacions de La Revista, que arribà a publicar uns 150 títols dels autors més destacats de les lletres catalanes. Macabich no podia triar millor editorial per als seus poemes.
