Ajudar a lluitar als pitiüsos contra el càncer. Aquest és l´objectiu d´alguns dels quadres que estan guardats al casal de jóvens Xerinola, a la zona de Can Raspalls. El seu responsable, Silverio Marín, més conegut com ´Guisante´, els col·loca amb cura per a les fotografies. En poc més de cinc minuts munta gairebé una exposició al casal, emprant les instal·lacions. Els recolza a les parets, els apoia a la taula de ping-pong, en penja un parell a la columna central, uns altres simplement aconsegueix que es sostenguin de peu, en un equilibri sorprenent, sobre les taules que normalment els usuaris empren per als seus treballs.
El casal ja s´ha posat en contacte amb l´Asociación Pitiusa de Ayuda a Afectados de Cáncer (Apaac), a qui ha oferit organitzar una exposició amb aquestes obres, i unes altres que guarda fa un temps, per recaptar sous que aniran destinats íntegrament a l´associació. Estan intentant trobar un espai on fer-la. «No hauria de ser gaire temps, un parell de dies, poc més que un cap de setmana», explica ´Guisante´, que està emocionat amb el projecte.
Quadres amb història
Quadres amb històriaLa història d´aquests quadres ve de lluny. No tenen un autor, perquè tots estan fets de forma col·lectiva. Fa un temps, el responsable del Xerinola (que pertany a l´Ajuntament de Sant Josep) es va adonar que els cartrons que col·locava a les taules per protegir-les quan els usuaris feien manualitats «tenien art». Ja en aquell moment va decidir convertir-los en petits quadres als que va donar una pàtina protectora, va pintar una vora negra, com un marc, per enquadrar-los i va afegir alguns tocs per resaltar o matissar determinats punts d´aquella mar de taques i formes aleatòries, creades per atzar.
Li va agradar, però va pensar que es podia millorar. Que aquella idea, amb una mica de planificació, però sense perdre aquesta vessant impredictible, podia donar per a més. Així que enguany, abans de marxar a l´acampada d´art que cada estiu organitzen el casal i l´Ajuntament a les instal·lacions de es Jondal, va donar-hi un parell de voltes. Serien llenços de veritat! I se´ls podria posar una mena de bastidor! I es podrien formar, fins i tot, tríptics! Només havia de preparar-ho una mica. Així que va buscar teles, plàstics, hules... Material reciclat que li pogués servir per crear uns mantells que, al mateix temps que protegissin les taules i superfícies de treball de la pintura i els degotejos, servissin per poder crear, després, ja amb calma al casal, quadres que realment semblassin quadres.
Les obres, a un dels espais del casal. Foto: Sergio G. Cañizares
Ha hagut de treballar una mica per emmarcar-los i posar-los als bastidors, també elaborats amb material reciclat (aquesta és una de les normes del casal Xerinola: emprar el màxim de material de rebuig per a tot el que es crea) fins a tenir prou obres com per a una exposició. Fa ja un parell de mesos que ho té tot llest. Només està pendent del lloc i la data en què es celebrarà la mostra solidària. Tant ell com els adolescents que han col·laborat en cadascuna de les obres en tenen moltes ganes.
De fet, ja té, fins i tot, un catàleg on figuren totes les obres d´aquesta futura exposició amb els seus títols, les seues dimensions i fotografies de les obres. L´elecció dels títols també té història. Un dia, un amic li va suggerir que els batejàs. Els va veure i va pensar que els hi esqueia tenir noms de cançons. ´Guisante´ els va repassar. I va ser automàtic, li varen venir al cap un munt de temes (la majoria de música dels anys 60, 70 i 80 per l´aspecte psicodèlic que tenen bona part de les obres) que anaven bé amb alguns dels quadres.
Així, el ´What´d I say´, de Ray Charles dóna nom a una peça de tons rosats en què s´entreveuen uns símbols, gairebé una cal·ligrafia desconeguda, en blau. Un quadre que, vist de lluny, sembla un vitrall traslúcid, esmerilat, rep el nom de la cançó de Led Zeppelin ´Stairway to heaven´. Las Supremes bategen amb el seu popular ´You can´t hurry love´ un díptic que sembla que creauat per una carretera en diagonal. Els artistes i títols són ben variats: ´Oh, pretty woman´, de Roy Orbison; ´House of the rising sun´, de The Animals; ´Satisfaction´, dels Rolling Stones; ´Eye in the sky´, d´Alan Parsons; ´Holiday´, d´Scorpions; ´The End´, de The Doors; ´Imagine´, de John Lennon; ´The wall´, de Pink Floyd; ´Layla´, d´Eric Clapton; ´The sound of silence´, de Simon and Garfunkel; ´I got you, babe´, de Cher; ´Ziggy Stardust´, de David Bowie...
Tots ells. Els de cartró de la primera generació i els de tela de la segona, estan al magatzem del casal Xerinola. Esperant el seu moment. El dia en què els pengin a les parets d´una sala d´exposicions per lluir, fer-li ullets a algun visitant i recaptant sous per a ajudar als malalts de càncer de les Pitiüses i als seus familiars. És el seu destí.
