Es un dels meravellosos contes de n´Antonio Robles, on uns astrònoms descobreixen que un cometa es dirigeix cap a la terra, fet que provocaria una gran catàstrofe. Davant la desesperada situació, una nena va pensar en fermar una corda al voltant del planeta, per després, amb un dirigible, estirar-la i així allunyar la Terra de l´òrbita del cometa per salvar-la. On trobar, però, una corda tan llarga?

Aquesta setmana el professorat ha votat la proposta d´acord de la conselleria d´Educació. I ha dit que no. I ho ha fet amb una quantitat de vots més que suficient perquè el conseller March es replantegi la situació. Primer, si la signatura del document realitzada amb l´STEI i CCOO té, a hores d´ara, validesa. Segon, un nou avís que se suma a altres que no ha vist, o no ha volgut veure. Les coses han canviat, i molt, arrel de la legislatura passada.

Tot i reconeixent que el moviment assembleari no té la força que provoca tenir en front un Govern autoritari i sord, com era l´anterior, la consciència de molts ha despertat i s´ha creat una estructura que, independentment del color del Govern de torn, buscarà la millora en l´àmbit educatiu. Molts pensàvem que això estava clar. Sembla, però, que les evidències s´han de fer encara més diàfanes perquè tothom se n´assabenti. La societat desperta. No tan ràpid com alguns voldríem. No tan ràpid com alguns ens volen fer creure. Però al cap i a la fi, desperta. Més de 4.700 vots al conjunt de les Balears així ho indiquen. I 3.300 vots pel ´no´ fan que la situació canviï radicalment. No es pot governar en contra de la gent. Bauzá ho sap ben bé.

Aquesta proposta d´acord ens ha deixat sensacions estranyes al cos. No parlaré ara del contingut. Només farem referència a sensacions. Això sí, dos detalls ens fan apreciar que alguna circumstància ha fallat. Per una banda, com ja destacava l´Assemblea de Docents, el mateix document es contradiu. A la introducció parla del cobrament dels sexennis pel 2016 i del pagament dels complements de cap de departament i tutoria pel 2017. En el desenvolupament del text, i de forma sorprenent, parla dels dos fets, però el primer el marca pel 2017 i el segon pel 2018. Com pot ser que conselleria cometi aquesta errada? I encara, com és que no se n´adonen els dos sindicats signants? Per altra banda, hi ha apartats de l´acord que són pitjors que a l´inici de la negociació, com les hores lectives del professorat de secundària. Mai he vist que s´accepti un proposat final pitjor que l´inicial.

I les sensacions: semblava que el Govern ja ho tenia tot fet. Creien que l´Assemblea signaria un paper en blanc perquè només amb bones intencions ja ens bastava. «Som dels vostres». Gran errada. Aquí no hi ha bàndols més enllà de la xarxa d´unitat que ha d´envoltar tothom: l´educació. Declaracions dissonants durant el procés tampoc han ajudat: «No entenem perquè no signen». Ja no agrada el que fins maig recolzaven sense dubtar? Dels sindicats que han signat millor no comentarem res.

I ara, què? A seguir negociant. A seure i millorar aquesta proposta. I si de veritat l´educació és una prioritat per aquest govern, que ho demostrin. Passar del 2´9% del PIB balear al 3% no es prioritzar. Es seguir exactament al mateix punt on estàvem. «Hem millorat les condicions». Això era fàcil. No podem comparar-ho amb segons quin moment, per després fer afirmacions de revifada.

Com va aconseguir la nena trobar una corda que donés la volta al món? Ajuntant, entre totes i tots, corbates, llençols, combes, maromes de vaixells, mànegues de regadiu, cordoneres de sabates, cables, tirants, cinturons i un llarg etcètera. I unint-les. Cadascú el que podia. Cadascú el que tenia. I així salvaren el planeta. Aquesta unió que els docents tenim (que a nivell de comunitat educativa es pot extrapolar a Illes per un Pacte) és la que mourà l´educació al lloc que es mereix i, només així, podrem esquivar el xoc que hipotecarà per sempre el nostre futur.