El fracàs escolar té una definició variable i plena de matisos. Ens centrarem en la que es refereix al percentatge d´alumnes que no obté la titulació en acabar l´ensenyament obligatori. Segons l´Anuari de l´Educació acabat de presentar, a les Balears és d´un 20%. Matisarem, això sí, que són molts els que interpreten el terme posant èmfasi en la dificultat per determinar el concepte. Destacam, a tall d´exemple significatiu, aquells que pensen que aquest fracàs no és només escolar, sinó de la societat en general.
I quan llegim aquesta apreciació, ens circulen per la memòria molts fets amb els que convivim quotidianament. Fa pocs dies, sense anar més lluny, dos esdeveniments coincidents en el temps ens refrescaren la qüestió que avui volem remarcar. La disparitat de tractaments per part de la premsa de la mort de la duquessa d´Alba, que va ocupar amplis espais escrits i orals als mitjans de comunicació, i l´escassa presència de la xerrada a Eivissa del catedràtic Jurjo Torres (un dels referents en educació a l´Estat espanyol), que només va merèixer l´atenció d´un dels periòdics pitiüsos. Aquest fet, sovint reiterat mitjançant altres successos, fa que ens demanem si són els mitjans els que influeixen sobre els interessos de la societat, o en canvi, és la societat la que demanda aquest tipus d´informacions de premsa rosa i per això el periodisme les proporciona.
Sigui com sigui, el que és indubtable és que la nostra societat té unes característiques que es reconeixen millor quan s´encaren en diferents miralls. I el reflex que ens proporciona, molt sovint, no és el que ens agradaria apreciar. No som, malauradament, els més bells del regne. El mirall periodístic que acabeu de llegir n´és un exemple. Hi ha, però, moltes altres imatges del mirall que ens haurien de preocupar en major mesura. Sense anar més lluny, el mirall de vendes del Nadal passat va adjudicar com a vencedors a Belén Esteban en el món editorial i a ´Paquirrin´ en el món musical.
A partir d´aquests dos exemples, que l´Estat espanyol estigui al capdavant de les estadístiques de fracàs escolar no ens ha de resultar estrany. El que sí resulta preocupant és que es culpabilitzi l´escola com a única responsable d´aquestes dades. L´escola és, tal i com hem dit dels mitjans, un altre mirall on el reflex ens mostra com és la societat de la que en som part. Encara que en aquests moments tenim les millors dades històriques que es coneixen, aquest fet no té a veure amb un canvi social o amb alguna de les moltes reformes educatives que duguem, sinó per la crisi en el mercat laboral, que fa que molts joves hagin reprès el camí dels estudis. Tampoc la Llei de Qualitat Educativa (Lomce, en les seves sigles en castellà) ho aconseguirà, car l´única cosa que pretén és maquillar les dades sense aconseguir l´objectiu real: millorar els coneixements i la preparació dels nostres joves. Com ha batejat un altre referent eduactiu, el també catedràtic Fernandez Anguita, la ´llei Wert´ serà «un artilugio contable», ja que els titulats en FP bàsica, malgrat no obtenir el títol d´ensenyament obligatori, no es comptaran al percentatge de fracàs escolar.
No només hi ha dades negatives que ens fan reflexionar, sinó també les positives. Un dels triomfs és que l´Estat espanyol estigui al capdavant d´Europa en sobrequalificació. Això és, persones que tenen una major formació que la requerida per al treball que estan exercint. L´altra victòria és la gran quantitat de joves que obtenen llocs de treball a l´estranger gràcies a la seua excel·lent preparació.
Aquest, sens dubte, és una altra imatge que el mirall ens ofereix i que fa que ens plantegem diferents qüestions: per què volem millorar els percentatges de fracàs escolar si després han de fer feines per davall del seu nivell de preparació, o si després s´han de buscar la vida en altres països?
Tots aquests reflexos del mirall no ens han de provocar la frustració que ens faci rompre l´espill, sinó que ens ha d´obrir els ulls per saber on estam exactament, tot establint el punt de partida del llarg camí que hem de recórrer per fer d´aquesta, una millor societat.
