Els principals analistes dels sistemes educatius no es posen d´acord en si hi ha relació entre una major inversió en educació i una millora dels resultats obtinguts. Hom remarca que fa falta més inversió. Altres, que un millor repartiment. De l´informe PISA 2012, el Instituto Nacional para la Evaluación Educativa (INEE) extrau diverses conclusions al respecte del tema, de les quals volem destacar-ne dues. La primera seria que «malgrat l´augment de la despesa per estudiant entre 2003 i 2012, els resultats no milloren».
Puntualitzem. La despesa augmenta entre el 2003 i 2009. De 2009 fins 2013, la inversió es redueix. Però sobretot, s´ha d´analitzar d´on veníem i el context d´aquests anys. La situació prèvia era pitjor que a altres països i a més, en aquest període, es va haver d´absorbir un nombre d´alumnat immigrant enorme. Aquest fet, segons el mateix informe PISA, ha fet que els resultats baixessin. El canvi de societat, el desconeixement de les llengües, la diferència entre sistemes educatius o la menor implicació de les famílies fa que aquest alumnat tingui uns resultats més baixos i que s´hagin d´emprar recursos humans per aconseguir una integració al sistema educatiu. Això fa augmentar la inversió, però fa disminuir els resultats. Evidentment, aquesta immigració reporta molts beneficis socials, humans, empàtics, etc. en el nostre alumnat i són un clar indicador de creixement d´un país. Aquest fet es veu augmentat a la societat illenca, que té uns percentatges del 19,2% d´alumnat immigrant, 10 punts per dalt de la mitja de l´Estat i de la UE.
Altres dades ens criden l´atenció. La relació entre els pressuposts educatius i el Producte Interior Brut (PIB) el 2005 era d´un 4,29%. A partir d´aquest any va anar augmentant fins arribar al 5,07% que li va dedicar el govern Zapatero el 2009. Després, quatre anys de davallades fins el 4,58 de 2013. A Balears, aquesta xifra sempre ha estat més baixa, entorn al 3%. I si tenim en compte que les Pitiüses sempre són les grans oblidades en tots els pressuposts haguts i per haver, segurament sempre haurem estat per davall d´aquest 3%, circumstància molt preocupant.
Com són aquestes dades si les comparam amb altres països? Molts analistes aprofiten que l´Estat ocupava el desè lloc de l´OCDE en inversió en educació l´any 2012 per concloure que no feia falta més inversió, que és el que es desprèn d´aquesta conclusió de l´INEE. De fet, l´informe parla repetidament de despesa en educació, i no d´inversió. L´educació és despesa o inversió? No és un detall baladí. Aquest fet ja reflecteix una predisposició, un prejudici que traeix als redactors a les seus conclusions: ho veuen com un malbaratament i no com un esmerç pel futur.
Què passa, però, si observam el percentatge d´inversió respecte al PIB, on l´anàlisi ens aporta dades més comparables? Aquí apreciam que Espanya ocupava el lloc 87 de 167 països. No volem pensar la posició que ocuparien les Balears, i molt menys, Eivissa i Formentera, amb percentatges tan minsos en educació. Els estats del nostre entorn ens superen: Alemanya (5,08%), Regne Unit (6,23), França (5,68), Portugal (5,62). I altres, com EEUU (5,´42) i Finlàndia (6,8%). D´aquests països, només superam a Itàlia, que inverteix un 4,29%. Però la cosa pot ser pitjor. Si empram el percentatge d´inversió respecte al total del pressupost de l´Estat, Espanya baixaria a la posició 140. Evidentment, podem deduir qui estaria ben al fons del pou. Vist això, volem discrepar de l´INEE i d´altres anàlisis, per asseverar que es necessita més inversió en educació a l´Estat i, sobretot, a les nostres illes.
Una segona conclusió de l´INEE afirma que «és més important com es gasta que quant es gasta». Aquesta obvietat que podria semblar de Pero Grullo o ser, com Quevedo va inventar, una «perogrullada», no ho és tant quan entren en joc partits polítics tan avesats a fer promeses amb l´únic objectiu d´accedir o mantenir el poder. Recordem el pla del mateix Zapatero que, sense planificació ni formació del professorat, va gastar una autèntica milionada en recursos informàtics que han tingut un aprofitament molt limitat als centres educatius. Per tant, com hem de gastar? Pel que diferents estudis molt reconeguts demostren, tres factors haurien de ser els destinataris principals dels recursos econòmics: millorar la pràctica docent, reduir les ràtios i augmentar l´autonomia dels centres. Així, l´educació avançaria.
Hom vol millor inversió. Altres, més inversió. Si tenim en compte els factors enunciats, podrem satisfer les dos corrents d´opinió: més i millor recursos econòmics per dotar a l´educació del estatus que es mereix.
