La majoria de retallades en el sector públic balear protagonitzades pel govern del Partit Popular s´han focalitzat en l´ensenyament públic. S´empren justificacions de pretesa llibertat (per la llengua) i econòmiques, però, s´excusen en la crisi i en l´estalvi dels comptes públics quan, en realitat, el rerefons és ideològic.

Existeix un prejudici en alguns sectors socials contra l´eficàcia i l´eficiència de l´administració pública, contra els funcionaris i treballadors públics i contra l´ensenyament públic. L´actual conseller d´Educació i moltes de les persones que integren els diversos equips de govern del PP a totes les illes provenen, laboralment o acadèmicament, de l´ensenyament concertat o privat. Sovint s´acusa l´ensenyament públic d´excés de burocràcia, de dirigisme, d´ideologització, d´adoctrinament, de massa temps de vacances, d´imposició de la llengua pròpia d´Eivissa (la catalana), etc. Aquest és el rerefons de les retallades en matèria d´ensenyament públic a les Illes Balears.

Inauditament, en comptes d´actuar i legislar en aquest camp per incrementar em recursos econòmics i humans i en prestigi, el Govern balear en mans del PP fa tot el contrari. Recull i amplifica aquells arguments i no cessa en actuar per poder contribuir al desprestigi d´un dels sectors públics pilars de qualsevol societat del benestar. No puc concebre que a altres llocs d´Europa un responsable d´educació no surti en defensa del propi servei públic i dels seus treballadors. Aquí, i a altres llocs de l´Estat espanyol, això està succeint.

Les mesures presses són moltes: anunci d´una llibertat d´elecció de llengua per part dels pares que contradiu la cohesió social, el paper que hauria de tenir la llengua catalana, la legislació vigent i que no es pot exercir sinó és amb molts de sous –cosa difícil avui dia; amb el curs començat enviar als seus centres de destinació a moltes persones en comissió de serveis amb totes les molèsties que això ocasiona als centres (tot està ja programat), l´alumnat, els afectats i els professors desplaçats; fer desaparèixer pràcticament els alliberats per tasques sindicals i deixar el professorat sense el seu assessorament i suport (s´imaginen una gran empresa obligant els seus enllaços sindicals a tornar a la feina prèvia i deixant els treballadors sense representants amb dedicació?); fer desaparèixer els assessors del programa Paire (Programa d'Acollida, Integració i Reforç Educatiu), eliminant aquesta atenció als nouvenguts i desplaçant altres interins o substituts que els cobrien als centres de referència (ja sé que han dit que el mantendran però, com? amb qui?); posar més traves per a la substitució de les baixes de mestres i professors, perjudicant els companys, els centres i, especialment, l´alumnat; augmentar les hores lectives al professorat dels instituts, dificultant-los la preparació de les unitats didàctiques, les correccions, les coordinacions i el dret al temps lliure (els puc assegurar que empram molt de temps fora de la jornada laboral per poder completar les nostres tasques); així, anunciar que el curs vinent es contractaran menys interins; eliminar un dret laboral aconseguit aquí per a que els ensenyants que treballin 5 mesos i mig puguin cobrar l´estiu; deixar amb una persona el Camp d´Aprenentatge de sa Cala, etc.

Els principals afectats són els ciutadans amb pitjors condicions econòmiques i socials. En l´ensenyament públic es veuran perjudicats tots els programes destinats a disminuir les dificultats en l´aprenentatge, en l´atenció a la diversitat, a la integració cultural i lingüística, etc. I, a dia d´avui, els centres públics són els que porten el pes de resoldre aquests problemes, a més de concentrar la majoria de la població amb menys recursos, possibilitats i d´origen immigrant.

En comptes d´incrementar les prestacions materials i humanes de l´ensenyament públic (necessitat que tota la comunitat educativa fa temps que demana) el Govern de les Illes Balears les retalla i no anuncia futures millores.

Mentrestant, els consellers i diputats eivissencs del PP (i la delegada de la conselleria) no hi diuen res i, per tant, qui calla, atorga. Des d´ENE hem de denunciar aquests atacs a l´ensenyament públic i al benestar social i demanar a tots els sectors implicats a rebutjar aquestes polítiques i a demanar un rectificació i millora, com ja s´ha fet en alguna ocasió recent.