Fa uns quants dies, el loquaç Xavier Sala-i-Martín, d´altra banda un dels economistes més brillants que tenim en aquest país plural nostre, va amollar –amb l´alegria que el caracteritza– que la gent de dretes és més feliç que no la gent d´esquerres. En algun lloc havia escoltat (o llegit, ara no ho record) aquesta curiosa teoria, i ara l´economista de les americanes llampants me la tornava a fer avinent. Sala-i-Martín es basava en alguns estudis fets a Amèrica, supòs que amb solvència contrastada, per fonamentar la seua afirmació. Li hem de reconèixer, certament, que no sol fer comentaris a la babalà, i que normalment allò que diu té un fonament (encara que n´hi hagi que, per pur catecisme mal après, no li ho vulguin reconèixer).
Venia a dir Sala-i-Martín que els de dretes són més feliços, no perquè siguin de dretes, sinó perquè comparteixen alguns valors que ajuden a la felicitat, segons els estudis que esmentava. Per exemple, sembla que el fet de tenir algun tipus de creença religiosa fa la gent més feliç que no el fet de viure en l´agnosticisme (o, encara, en l´ateisme, és a dir, en ple convenciment de la no existència de Déu). S´explica fàcilment que la religió pugui constituir un conhort per a les persones, més i més si suposam que tots tenim alguna necessitat de transcendència, i que buscam seguretat per a aquells interrogants que no ens han estat desvetllats. Completament d´acord. Ara bé, allò que Sala-i-Martín no explica, i que supòs que no deu formar part de l´estudi de referència, és si existeix alguna relació entre el fet de ser creient o no ser-ho i el fet de considerar-se o no de dretes. Són més creients els de dretes que no els d´esquerres? Té algun fonament, aquesta consideració? L´agnosticisme constituiria un valor d´esquerres i la religiositat un valor de dretes? On situaríem, en aquestes condicions, el liberalisme.
Així mateix, el nostre economista assegura que, amb les dades a mà, el fet de viure en parella també ajuda les persones a ser més felices. Tampoc no ho posaré en dubte (si parlam de manera generalitzada). Però, viure en parella... constitueix un valor de la dreta? Se suposa que els que viuen en parella tenen més tendència ser de dretes i els que no hi viuen tiren més cap a l´esquerra? La parella, no constitueix cap valor per a l´esquerra? No estic segur que hi hagi estudis que demostrin res, en aquesta direcció.
I, encara, l´economista i crack de la divulgació en ciències socials amolla que té tendència a ser més feliç la gent que és rica. Automàticament, fa l´assimilació entre viure bé (amb solvència econòmica, si més no) i ser feliç. Però, atenent al perfil dels votants, a la pròpia regió del senyor Sala, resulta que aquells que tenen un sou mitjà més elevat són els votants d´Iniciativa per Catalunya-Verds. Més que no els de CiU o el PP! Llavors, no hi deu haver una relació entre allò que cada persona guanya al mes i allò que vota. O passam directament a considerar IC-V com a dreta i el PP com a esquerra (que, tal i com va el món de desorientat, tampoc no seria res estrany).
Potser la culpa de la curiosa indagació de Sala-i-Martín o la tengui ell mateix, sinó uns certs estereotips que s´han difós des de diferents formacions polítiques, a banda i banda de l´espectre polític, i que han acabat distorsionant algunes consideracions elementals. Perquè, des del meu punt de vista, es pot ser creient i professar una religió, viure en parella de manera estable, guanyar un bon sou cada mes... i ser d´esquerres.
L´esquerra, en general, ha de repensar-se a si mateixa, i s´ha de repensar des del punt de vista d´aquells que en són puntal i suport: els ciutadans que la voten. Per tant, ha de fer seus els valors positius que alguns reduccionistes fins ara havien considerat com a de dretes. Per què el fet de ser creient o no ha de constituir cap indicador per situar una persona dins l´eix dreta-esquerra? Personalment, he conegut creients molt d´esquerres i agnòstics molt de dretes. Per què la família constitueix un suposat patrimoni de la dreta? Per què hem de suposar que només poden ser d´esquerres les persones amb uns ingressos baixos?
Probablement, la felicitat té a veure amb les pròpies creences, amb l´estabilitat i harmonia en la vida privada i en la capacitat de satisfer les pròpies necessitats i alguns capricis. Però, a l´any 2011, tot això no hauria de tenir res a veure amb ser de dretes o del que sigui. No podem mesurar amb paràmetres antiquats i tronats la realitat de la nostra època.
