Tant dóna els anys que fa que vius en un lloc (Diana PUIG BONO)

No parlaré de quants anys fa que jo visc a Eivissa, perquè això no dóna més força, ni passaré per ser més d´aquí, ni tampoc sentiré de forma diferent. Però he llegit moltes vegades la frase «llevo tantos años en Ibiza...», i quan conec personalment qui ho ha escrit amb tant d´orgull m´adono que, en moltes ocasions, es tracta de persones que encara no han entès l´arrel d´Eivissa, la seva forma diferent d´expressar-se i comunicar-se, de sentir-se, el veritable cor de l´illa: la seva llengua. I és que molts d´aquests no entenen que a Eivissa s´hi parli una altra llengua que no sigui la seva.
Parlen d´imposició, però tenen present únicament la llengua oficial de tot l´Estat: el castellà. Com si no n´hi hagués una altra, tan oficial com el castellà i pròpia d´aquest poble i, per tant, primera llengua. De fet, la imposició real ve dels qui obliguen als eivissencs que parlin en una altra llengua. La imposició és arribar a un lloc i obligar la gent que s´adapti al que a mi em sembla que és el normal, el correcte i el que ha de ser, el dret de conquesta. Aquesta actitud, tan present en alguns, és egoista, predemocràtica i no té sentit comú. Tant dóna que es portin cinc, deu o vint anys vivint en un lloc si no es coneix el que el fa diferent i singular, el que enriqueix amb el temps. Si no s´entén que integrar-se al lloc on has triat viure és una forma de respecte.
Fa poc vaig ser mare i aleshores vaig comprendre. Mai abans m´havia sentit tan lluny d´aquest lloc, Eivissa, on visc fa anys. La meva filla és mig eivissenca i mig manxega, i he d´ensenyar-li que la seva mare és de llengua materna castellana, però que viu en un lloc on es parla una altra llengua, que és la del seu pare i la que la seva mare també ha après a parlar i comparteix amb altres persones. Però per respecte als meus pares, família i orígens, a la meva cultura, jo li parlo en castellà encara que de tant en tant se´m escapi un ´patufeta meua´.
Amb això espero haver fet entendre la importància tan gran que té ser d´un lloc i que t´ho vulguin prendre i moltes vegades amb insults, burles i desaprovacions contínues, que és el que està patint Eivissa.