L'any 1934, Eivissa i Formentera comptaven ja amb una petita oferta d'hotels i fondes després de la inauguració l'any anterior d'alguns establiments emblemàtics i de la creació del Foment del Turisme. Aquella primavera del 34 s'havia inaugurat l'hotel Cosmi a Santa Eulària i ja es parlava de que aviat s'implantaria un servei aeri entre Eivissa-València i Mallorca. De manera paral·lela a l'arribada dels primers turistes naixia la polèmica en la gestió del territori i la normativa urbanística: aquell any s'anul·lava un decret que prohibia construir a la costa i es vivia una polèmica sobre els estrangers instal·lats a les Illes. Un decret regulava la seua vigilància. Per tal motiu, el mes de juny havien arribat a les illes un contingent de policies per vigilar-los a Pollença, Palma i Eivissa. El diari ABC recollia la notícia en la seua edició del 20 de juny. Des de Palma es va reclamar l'anul·lació dels dos polèmics decrets.
En aquest context, el Club alpino español publicava l'any 1935 l'anuari corresponent a l'any 1934 on s'incloia el relat d'una excursió realitzada a Eivissa i Formentera i relatada per F. Moreno, F. Dampierre, B. Villalba i P. Parra. L'article és una crònica deliciosa del que eren l'Eivissa i Formentera acabades de despertar al turisme, descripció que no mos ha de fer caure en la nostàlgia però pot ser sí fer-nos reflexionar. L'AHE conserva un exemplar d'aquesta publicació, que inclou una completa col·lecció de 41 fotografies i que va ser comprat fa uns anys a un antiquari de Londres per un preu de 110 lliures esterlines.
Justificació del viatge:
«Durante el verano pasado, la comisión deportiva del Club anunció su propósito de fomentar el excursionismo entre los socios...
Respondiendo a este anuncio, presentamos el proyecto de un viaje a Ibiza...Considerábamos que sería interesante recoger los datos que facilitasen las excursiones a esta Ilsa, hasta hace poco casi desconocida entre los aficionados al campo y a la montaña...».
El viatge:
Aleshores l'illa tenia comunicació amb els ports d'Alacant, València i Barcelona. Els excursionistes arribaren des de València. La travessia durava 8 hores i mitja.
L'arribada:
«...La entrada en el puerto de Ibiza sorprende con el espectáculo teatral de la ciudad blanca escalonada hasta la catedral y el paisaje tranquilo de sus alrededores, de colinas suaves llenas de masías y molinos de viento...
Al llegar nos cruzamos con las flotillas de pescadores, y en el muelle de veleros muchos barcos esperaban su carga de productos agrícolas con destino a todos los puertos del Mediterráneo. Hay un pequeño astillero en continua actividad, y junto a él, el Club Náutico...» -l'edifici s'havia inaugurat dos anys abans-.
Sa Penya:
Els autors fa una descripció de la ciutat i dels seus voltants que coincideix amb la d'altres visitants. Destacam però el que varen escriure de sa Penya:
«...Las encrucijadas de sus callejuelas sorprenden con golpes de vista inesperados, de calles que dan al mar, de plazoletas con fuentecillas pintorescas, escalinatas en la roca y hornacinas con santos. Lo recorrimos en las primeras horas de la noche en que el barrio está ya silencioso, pues los pescadores se retiran tmprano para salir al mar antes del amanecer...».
Platja d´en Bossa,
Talamanca i Sant Antoni:
«...A continuación está la gran playa de en Bossa...su extensión permite cierta independencia entre los diferentes grupos que allí acuden...hay casetas, bar y restaurant..."
«...La playa más concurrida es la de Talamanca...Está separada de la ciudad por una zona pantanosa -ses Feixes- llena de mosquitos belicosos, pero se puede llegar a ella utilizando un servicio de gasolineras que atraviesa el puerto...No hay oleaje y el agua está limpia...En ella hay dos establecimientos con bar y restaurant y varias casetas de baño... -un d'ells era l'establiment de banys dissenyat feia poc per l'arquitecte Erwin Broner- ...Acampamos en esta playa para pasar la noche...».
De la platja de la badia de Portmany destacaven la seua extensió i que era d'arena fina i d'aigua neta i transparent.
Hotels, fondes i pensions:
Cansats dels moscards de ses Feixes, decidiren buscar un lloc on dormir: «...encontramos pensiones, fondas y hoteles con precios muy reducidos y en los puntos más importantes de la isla.... Las fondas y hoteles más importantes son los siguientes: en el muelle, las fondas del Comercio y de la Marina. En la primera hay pensiones desde 6,50 a 8 pesetas, y la segunda, también económica, tiene muy buen servicio...tiene pensión completa desde 10 a 20 pesetas...
Frente al puerto está el hotel España y en el paseo céntrico el Hotel Isla Blanca...Acampamos en el segundo por 8 pesetas todo comprendido...
En el arranque de la carretera de San Antonio -avui avinguda d'Ignasi Wallis- está el hotel Balear y en el barrio alto de la ciudad la pensión extranjera Ca Vostra (10 pesetas)...Próximo al puerto está el Gran Hotel Ibiza cuya inauguración ha sido uno de los principales factores para el desarrollo del turismo en la isla...».
De Sant Antoni destacaven 2 fondes econòmiques: l'Esmeralda i la Miramar, una pensió estrangera just al costat de la platja -la pensió Playa- i l'hotel Portmany.
Quant a Santa Eulària, tercera població en importància, on s'arribava després de creuar el riu, mencionen la fonda Las Estrellas, i l'hotel Buenavista, inaugurat també l'any anterior i on la pensió costava de 5 a 8 pessetes.
Excursió a Sant Agustí:
En aquells anys només existien 4 línies d'autobusos des de Vila: a Santa Eulària, Sant Antoni, Sant Josep i Sant Joan. La resta del transport i les comunicacions es cobrien amb vehicles particulars i senzills en la seua immensa majoria: carros, bicicletes i algun cotxe aïllat propietat de ben poques famílies.
«...El modo más práctico de recorrer la isla es en bicicleta, dado el buen estado de las carreteras y lo escaso del tráfico de automóviles...A lo largo de las carreteras encontramos muchos campesinos ciclistas y también son frecuentes las tartanas y carritos con toldos; de trecho en trecho hay establecimientos con bebidas que son al mismo tiempo pequeños bazares...». Aquests característics establiments, mescla de bar i botiga, formaven part del paisatge fins fa ben poc. Per sort, encara en queda algun.
Destacam un divertit episodi que varen viure els alpinistes a Sant Agustí:
«En las inmediaciones visitamos una masía en cuya purchada estaban extendidos los almendrucos puestos a secar. En su interior vimos colgado un manojo de ramas silvestres y preguntamos para qué servia.
-Per les musquitus, nos dijeron, extrañados de nuestra ignorancia.
-¡Ah, claro! El olor de estas hierbas a(h)uyentará los mosquitos.
Los payeses se reían con ganas de nosotros al explicarnos que eran para matarlos a golpes cuando se posaban en las paredes...».
Escalada a es Vedrà:
Quan a Vila s'assebentaren que aquell grup d'alpinistes volia escalar es Vedrà, va haver debat sobre si era possible. El Club Nàutic, on havien acudit per indicació del batle de la ciutat, els va facilitar un balandre amb motor. El grup, al qual es varen unir alguns eivissencs, va sortir de matinada del port ja que volien aprofitar per pescar.
Arribats a Porroig, tiraren a l'aigua els hams amb sardines amb els quals es practicava el sistema de pesca anomenat curricà, emprat per pescar tonyines i altres peixos grossos. El capítol dedicat a es Vedrà és el més llarg, donada la seua condició d'alpinistes:
«...Sus vertientes están cubiertas de pidras sueltas que ruedan al pisar en ellas. Está habitado solamente por cabras salvajes, que nos acompañaron de lejos en nuestra ascensión, vigilándonos desde lo alto de los riscos...».
Formentera:
Destacaven que aquesta era l'excursió més interessant tot i la perillositat de creuar es Freus. El trajecte durava 2 hores l'illa ja comptava amb fondes per acollir els visitants:
«...El pequeño poblado de la isla -Sant Francesc Xavier- cuenta con un hotel muy económico y varias fondas en buenas condiciones».
Diario de Ibiza publicava aquell any un article titulat ´¿Hacia dónde van las Baleares?´.
80 anys després ja ho sabem.
