Sóc professora, ja amb alguns anys a l'esquena, i no hauria pensat mai de la vida que arribàs a llegir i escoltar els insults i crítiques destructives de certs personatges al sector de l'ensenyament, tan sols per voler exercir un dret fonamental en tota societat democràtica com és el dret a la vaga.

Han posat tots els entrebancs possibles. S'han passat pel barret les resolucions judicials, tot dient que no volem dialogar, quan són ells els que actuen com a tirans. I què podem dir dels serveis mínims, tan màxims? A mi sempre m'havien ensenyat que és de savis rectificar, però ´ells´ no rectifiquen, no s'equivoquen, no es disculpen...

Mentrestant, si algú no posa remei, els nostres alumnes de primer d'ESO aprendran enguany matemàtiques, ciències socials o el que pertoqui en anglès, tan sols amb uns coneixements molt bàsics i heterogenis d'aquesta llengua, i això perquè els tècnics-executius no volen ´baixar-se del burro´, dialogar i canviar el calendari previst. Tan convençuts estan que tots els alumnes arriben a hores d'ara amb prou nivell per a entendre explicacions de matemàtiques en anglès? Ben mirat, potser alguns alumnes sí que tenen prou nivell, i tant, sobretot si a casa seva tenen els mitjans per pagar acadèmies o estades a l'estranger. Però i la resta? No pensen que hauria estar més lògic proveir a tot l'alumnat de les mateixes eines a partir dels primers anys d'escolaritat i deixar-se d'improvitzacions? I els alumnes amb dificultats d'aprenentatge?

Mentrestant, nosaltres, professors i professores, si algú no hi posa remei, seguirem amb importants retalls pressupostaris i de personal, amb la supressió de programes educatius, amb alumnes sense recursos que no tindran accés a beques, amb la retribució només parcial de les baixes per malaltia (posar-se malalts és un luxe completament voluntari, sembla), amb companys a l'atur i aules atapaïdes, saturats d'hores (a casa també treballem!), amb cada vegada més paperassa que omplenar (la forma triomfant sempre sobre el contingut) i una llei de símbols que pretén fer-nos neutrals, robots educadors de robots...I seguirem amb ràtios excessives, amb una Lomce que suprimeix l'Educació per a la Ciutadania i àrees de caire artístic que tan importants són per a tothom, però sobretot per a aquell alumnat que creix en un entorn socio-cultural poc favorable.

Penso en el meu pare, que va lluitar pels drets dels treballadors, en circumstàncies ben difícils, i sé que estaria decebut, avergonyit i, sobretot, ple de ràbia.