Aquesta setmana els alumnes de l´institut Xarc de Santa Eulària hem corregut la cursa solidària de Save the children, una ONG que ajuda els infants dels països més pobres. Enguany aquesta cursa és per ajudar els infants de la República Democràtica del Congo.

Hem estat parlant tota la setmana del Congo, de la seva extrema pobresa, de la guerra sagnant, de les violacions de les dones, de l´explotació dels infants… Tot ens ha paregut molt trist,però ens ha cridat l´atenció una cosa que tots desconeixíem: el tema del coltan.

El coltan és un material, una barreja de dos minerals, la columbita i la tantalita, que s´utilitza per fer els telèfons mòbils, els ordinadors, les videoconsoles, els televisors… El coltan l´extreuen els treballadors de les mines del Congo treballant de sol a sol a canvi d´un salari ridícul, i especialment els infants, perquè es troba en jaciments a molt baixa profunditat i els seus cossos petits poden anar més avall per agafar-lo. Molts d´ells no en surten mai més! Cada quilo de coltan costa la vida de dos nens! Com es deuen sentir els pares d´aquests infants ? Què sentiries tu si fossis el pare d´algun d´aquests boixos?

Del coltan, aquest tresor que fa que allí hi hagi una guerra interminable pel control del territori, que ha provocat milions de víctimes, i on hi estan involucrades les grans multinacionals que guanyen sous i més sous a costa de la vida de milers de persones, ningú en parla. No interessa que ho sapiguem, només interessa que seguim comprant i renovant tots aquests aparells fets amb coltan!

A classe hem parlat de què podem fer nosaltres per aturar aquestes situacions, per això escrivim aquesta carta. Ho hem de denunciar, s´ha de saber, i hem d´exigir als qui governen que hi facin alguna cosa, que ho aturin. També hem parlat de les coses que consumim, de que hem d´informar-nos d´on vénen i de com es fan i hem de boicotejar qualsevol empresa que sapiguem que explota persones o fa mal.

Finalment, no se´ns ha d´oblidar mai que som uns afortunats, que tenim un benestar i uns privilegis que molts d´altres no tenen i hem d´ajudar les ONG com Save the children. Un bitllet de deu euros és poca cosa per a nosaltres, quasi no ens arriba ni per menjar-nos el menú del bar de devora casa, però al Congo, en bones mans, pot salvar moltes vides.