En l´anterior article es comentava que a partir de 1924 es comença a plantejar la necessitat de crear una escola graduada per a la ciutat d´Eivissa i aquí cal apuntar l´ajuda prestada pel rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Martínez Vargas, que havia donat una conferència al Teatre Pereira on plantejà la necessitat d´aquesta graduada. Cal recordar que les illes Balears formaven part del districte universitari de Barcelona, per la qual cosa el rector era la màxima autoritat acadèmica. També a partir de 1925 l´inspector provincial d´ensenyança primària, Joan Capó, animà aquesta idea, que era innovadora en el camp de l´educació.
Una vegada que s´hagué comprat el solar a l´indret conegut com s´Hort del Bisbe, semblava que la construcció de la Graduada era imminent, però les coses no sempre van com s´esperen i la creació de la Graduada i l´edificació fou una qüestió molt llarga en el temps.
Abans d´iniciar-se les obres, ja s´observa una actuació important per part del mestre Joaquim Gadea, que en aquell moment exercia al poble de Sant Carles de Fruitera. El febrer de 1926 viatjà a Madrid i gestionà davant la direcció general d´Ensenyança l´acceleració del projecte de construcció. Ja veurem que després Gadea fou el primer director de la Graduada. També cal apuntar que l´any anterior aquest mestre havia format part de la comissió de mestres de Balears que realitzà un viatge d´estudis per diversos països europeus, per aprendre noves habilitats educatives que aquells països ja realitzaven. L´inspector Capó havia redactat tot just arribat a cap de Primera Ensenyança provincial un pla d´escolarització de Balears, en el qual proposava la construcció de multitud d´escoles arreu de la geografia illenca per tal de resoldre l´analfabetisme que patia la població. De manera semblant es va fer a moltes províncies espanyoles i multitud de grups escolars portaren el nom de Primo de Rivera, com per exemple les graduades d´Andratx o de sa Pobla, en honor.
El patronat escolar
Par tal d´agilitzar els procediments administratius, l´Ajuntament creà el Patronat Escolar, que era encapçalat per Antonio García González com a president i Joan Lladó Fuster, com a secretari. El primer, era funcionari d´Hisenda i pare del futur fotògraf Alfons Garcia Prats. El segon, era mestre de l´escola pública de la Marina, que en aquells moments es trobava ubicada al carrer de Sant Elm. La primera actuació del Patronat fou el març de 1927, quan va procedir a la subhasta de les obres d´excavació i fonaments de l´escola, que es licitaren per 12.200 pessetes.
L´abril de 1927 començaren els treballs dels fonaments de la futura escola, que foren sufragats íntegrament per l´Ajuntament, amb el fruit de la subhasta d´uns solars municipals vora la plaça des Parc. d El juny de 1927 s´anunciaven uns grans actes per a la col·locació de la primera pedra de la nova escola. Es deia que visitarien Eivissa el governador civil Pere Llosas, el president de la Diputació de Balears, Josep Morell, l´inspector Joan Capó i el rector de la Universitat de Barcelona. A Eivissa s´afegiria a la comitiva el delegat governatiu Martínez Guillén. El programa d´actes previst era el següent: arribada el 20 amb el vaixell procedent de Palma i tot seguit el rector Martínez Vargas pronunciaria una conferència al Teatre Pereira. El 21 volien visitar diversos pobles d´Eivissa, entre ells Sant Carles, on l´escola que aixecava la Mutualitat Escolar Minerva, animada per Gadea, era a punt de finalitzar-se. Aquella mateixa tarda s´havia previst posar la primera pedra de la Graduada. El 22 es preveia un viatge a Formentera per beneir la nova escola, obra impulsada per mestre Lluís Andreu. Arribada a Eivissa i sortida amb el vapor correu cap a Barcelona.
Però als pocs dies d´anunciar-se aquestos actes, va dimitir el rector Martínez Vargas i se suspengué el viatge. No he trobat notícia de l´acte de col·locació de la primera pedra de sa Graduada. Realment es va fer?
Durant molt de temps les obres quedaren paralitzades i davant d´aquesta realitat, l´Ajuntament es proposà sol·licitar de l´Exèrcit la cessió de la Sala d´Armes (actual edifici del Museu d´Art Contemporani) per destinar-lo a escola graduada de nenes i resoldre la manca d´espais escolars. Únicament n´hi havia dues d´al·lots i dues d´al·lotes, de titularitat pública, cosa que era totalment insuficient per atendre la nombrosa població escolar. Tenien un excés de matrícula i com que no podien escolaritzar-los tots, algunes escoles privades atenien també la demanda. Els periòdics de l´època apuntaven que molts de joves eren analfabets i en ser cridats pel servei militar, es feia constar que no sabien llegir ni escriure.
Com sempre, la situació econòmica de l´Ajuntament era molt dolenta i l´alcalde del moment, Eugeni Bonet Riera, proposà que el municipi demanàs un emprèstit de 300.000 pessetes, destinades a tres obres prioritàries per al municipi: poder finalitzar la Graduada, la construcció d´una caserna per a la Guàrdia Civil i aixecar un nou mercat, que es pensava ubicar a l´actual plaça del Parc, una vegada descartada la possibilitat de traslladar-hi l´església de Sant Elm. Com se sap, ni la caserna ni el mercat, mai no es feren i la Graduada necessità més d´una dècada per veure-la acabada.
Com que l´emprèstit no anà endavant, l´Ajuntament pensà que la solució podria venir de Madrid i a començament de 1928 una comissió formada pel Governador civil, Llosas, president de la Diputació, Morell i l´inspector Capó anaren a Madrid per demanar diverses escoles per a les Balears. Per part d´Eivissa s´hi afegiren l´alcalde Bonet Riera i el secretari municipal Joan Matutes González. Els eivissencs volien convidar el marquès d´Estella (Miguel Primo de Rivera) a visitar Eivissa i també presentaren la petició d´elevar el col·legi de segona ensenyança a institut local, cosa que s´aconseguí justament aquell mateix any. Pel que fa a la Graduada aconseguiren que la direcció general de primera ensenyança acceptàs el solar i que l´Ajuntament aportàs el 25% de l´obra. El Ministeri d´Instrucció Pública designà Gadea perquè rebés el solar en nom del ministeri. És realment important la gestió que realitzà l´alcalde Eugeni Bonet Riera (1926-1930) amb obres i fets importants, a pesar de trobar-se en plena dictadura de Primo de Rivera.
El plenari municipal del mes de febrer de 1928 acordà demanar l´auxili de l´Estat per construir l´escola amb sis graus per al·lots i proposava que el 25% corresponent a l´Ajuntament fos considerat l´aportació feta pel solar i els fonaments de l´edifici ja realitzats. La petició de l´Ajuntament fou acceptada per Instrucció Pública i l´oficina tècnica de construccions escolars demanà unes dades complementàries que foren contestades d´immediat per l´Ajuntament i es redactà el projecte corresponent a càrrec de l´arquitecte del Ministeri d´Instrucció Pública. Aquí cal apuntar la lluita que va tenir Emília Noya a partir de 1929, per aconseguit també una graduada de sis seccions per a al·lotes, cosa que hagué d´esperar per veure-ho aconseguit.
