Els pintors Vicente i Baer a Eivissa

Esteban Vicente va venir a Eivissa durant la II República juntament amb un grup d´artistes que se sentien atrets per l´illa. Ja fa uns anys, l´amic Vicente Valero i des d´aquestes mateixes pàgines havia parlat de l´estada de l´artista, però convé recordar aquest fet i la importància que ha tengut l´obra eivissenca d´Esteban Vicente i també recordar el pintor amfitrió que l´acollí. Un grup d´artistes residents a Barcelona sentiren parlar d´Eivissa i aviat volgueren conèixer l´illa; en aquest grup hi trobam artistes de la importància d´Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Miquel Villà, Soledad Martínez o Willy Roempler, entre molts d´altres. Per aquells artistes Eivissa era el mite, el paradís, el lloc on inspirar-se per a les seues obres, com també ho havia estat abans per un grup d´arquitectes que s´agrupaven sota el nom de Gatepac (Grup d´Arquitectes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l´Arquitectura Contemporània) que s´inspiraren en l´arquitectura eivissenca i que publicaren obres tan innovadores com l´article ´Ibiza, la isla que no necesita renovación arquitectónica´.

Vicente s´havia format a l´Acadèmia de Belles Arts de Madrid i en aquell temps d´estudiant freqüentà molts dels poetes de la Generació del 27. El 1929 es traslladà a París, allí conegué de primera mà les noves tendències pictòriques i va conèixer la pintora nord-americanà Estelle Charney, amb qui es casà i amb la companyia de la qual visità Eivissa. Segurament per aquest matrimoni sol·licità més endavant la nacionalitat americana.

Tornat de París, s´instal·là a Barcelona, on va guanyar fama pels seus dibuixos amb ploma, dibuixos fets amb un traç ràpid i expressiu, d´un impressionisme contengut i que recullen temes de la màxima simplicitat com són patis interiors o els seus estudis de caps infantils. Els traços de ploma s´acumulen i s´entrecreuen per donar una sensació de volum. Un esperit d´observació s´adverteix en aquestos dibuixos, més pronunciat en els paisatges que en els perfils humans, que li dóna una notable força d´expressió, segons deia el crític Alexandre Plana, amb motiu de la l´exposició d´Esteban Vicente realitzada a la Sala Busquets. «Mirar les persones, els arbres, tot, tot això és part de la meua vida; onsevulla que vagi, estar mirant contínuament», confessava l´artista en una entrevista que li feren el 1998, amb motiu de la inauguració del museu que porta el seu nom.

Durant l´estada eivissenca, Esteban Vicente portava sempre un quadernet de dibuix on prenia apunts del natural o realitzava esbossos que més endavant convertia en quadres. Els temes predilectes eren la seua pròpia esposa, dones treballant al camp, el paisatge, etc. Són obres que mostren la cerca constant del pintor. Alguns d´aquestos quaderns eivissencs es custodiaren durant molts d´anys a l´arxiu de María Teresa Babín, segona esposa d´Esteban Vicente i constitueixen un important llegat per entendre l´evolució de l´artista.

L´amfitrió eivissenc de Vicente fou el pintor americà Martin Baer, artista que destacà pels seus retrats i per les imatges costumistes que va fer a Eivissa, com joves amb els vestits típics, venedores de peix, bodegons, etc.

Martin Baer

Baer havia nascut el 1894 i morí el 1961 i es trobava molt relacionat amb els pintors eivissencs i els forasters que temporalment residien a l´illa. Aquesta implicació va fer que Martin Baer participés en una exposició col·lectiva celebrada a Ebusus l´agost de 1935. Penjà tres quatres que duien els títols de: ´Marieta´, ´Catedral´ i ´Pepeta´. Aquí convé apuntar alguns noms dels artistes que hi prengueren part: Barrau, Bruno Beran, Sandy de Beistegui, Will Faber, Vicenzo Fioravanti, Manfred Henninger, Portmany, Narcís Puget, pare i fill, Amadeu Roca, Keine Lene Scheneider, Rigoberto Soler, Manuel Sorà, Tarrés, Tur de Montis, Josep Zornoza pare i fill.

Precisament aquell estiu de 1935 fou quan Esteban Vicente i Estelle es traslladaren a Eivissa on conegueren el matrimoni Baer. No se sap si l´amistat s´inicià a Eivissa o era anterior. El segur és que acabat l´estiu de 1935 la majoria dels pintors residents a Barcelona deixaren l´illa, però el matrimoni Vicente es quedà per passar l´hivern a l´illa, que no abandonaren fins a la primavera següent.

Martin Baer juntament amb el seu germà George, descobriren a la darreria dels anys vint les possibilitats artístiques d´Algèria, de la mateixa manera que Gaugin havia descobert Tahití i plasmaren en els seus llenços el món del desert i dels seus habitants. Després de l´estada argeliana i abans d´arribar a Eivissa, Baer s´instal·là a Paris.

El Museu d´Art Contemporani d´Eivissa té entre el seu fons dos petits retrats que Baer realitzà el 1935 a l´infant Antonio Isasi-Isasmendi.

Després d´una curta estada a Madrid, es traslladaren als Estats Units, una vegada començada la Guerra Civil. Al govern de la República li semblà més interessant la seua aportació a la República des de Nord-amèrica que no en el front de guerra, on sembla que durant uns dies va pintar camions militars.

Arribat a Nova York, abandona la seua faceta de pintor figuratiu, que cultivà per última vegada a Eivissa, i va començar la nova etapa com a pintor abstracte. Es va nacionalitzar nord-americà i el 1937 va realitzar la seua primera exposició individual a Nova York, a les Kleeman Galleries, on mostrà bona part de les obres que havia realitzat a Eivissa.

Un any abans de morir, el 1996, va exposar a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma una àmplia mostra del seu treball abstracte, exposició que abans havia passat pel Museu Reina Sofia de Madrid, Santiago de Compostela i Valladolid.