Nous alcaldes, noves esperances. Encara que no totes són les mateixes cares. Vila, sant Josep de sa Talaia, Formentera i sant Joan de Labritja canvien d’imatge i de persones. Nous alcaldes i una probable, possible, renovació total. I el temps, el pas del temps ho confirmarà. De moment, avui dissabte és el dia oficial , nous alcaldes, noves esperances. Per endavant quatre anys per fer política en el noble sentit de la paraula. Política oberta per uns territoris maleïts per la cobdícia, l’especulació i la barbàrie de constructors/hotelers sense escrúpols. Les reformes i la feina, els projectes a fer són de complexitat variable, difícils de teixir, complicats vertaderament a l’hora de l’ejecució. Si miram enrere ho podrem confirmar. Les illes i ara de forma més concreta les seves ciutats, pobles i municipis, es troben a un encreuament de camins per on de vegades no és fàcil respirar. Respirar i circular. Perquè sovint el vianant, el ciutadà que passeja es troba amb interferències perilloses. Ciclistes sense ordre ni control, personatges cavalcant sobre sinistres -si, són sinistres i cal dir-ho alt i fort- patinets , aquest nou, miserable invent d’industrials obsessius a l’hora de fer caixa i crear imatges sortides de ‘Viernes -13’ o ‘Pesadilla en Elm Street’. Tot això desarticula la vida al nostre entorn més proper. Alguns, és evident, són problemes resolts, altres ubicats als calendaris dels fets -fets i no paraules como diria aquell- a efecte de contribuir a la felicitat del ciutadà, un ciutadà que, també cal dir-ho, no sempre està a l’alçada de les circumstàncies. Ells, que no tots, són part important quan de tenir un ciutat clara i neta es tracta. Irrespectuosos i bruts, i no només els fumadors, es fan culpables de la merda que hi ha a alguns carrers i zones de Vila. De Vila i els altres pobles. Nous alcaldes, noves esperances. Mar i bon vent.