Sí, aquest proper 28 de maig votaré esquerres i sense la més petita ombra de dubte o vacil·lació. Votaré a les esquerres d’Ibiza i Formentera. De moment, ara per ara, no hi ha més alternatives a les altres ofertes que han sortit al mercat - no al Mercat Nou de Vila, que és una altra cosa-
Dins l’espai de l’oferta i la demanda, regla sagrada d’un capitalisme tan atroç com brutal, l’esquerra és presumptament romàntica, fins i tot lírica com l’horabaixa sobre la línia de la mar. La dreta està posseïda i absolutament per la veritat divina assignada pel dit just de Déu. I per comprovar-ho -l’experiència és personal i no transferible- la tenim en contemplar els rostres penjats als cartells o visitar les diverses paradetes escampades per tot arreu de Vila i poder arribar a aquesta conclusió.
L’esquerra s’equivoca i es baralla, com el Barça. De la dreta el paral·lelisme més proper, més adient , sembla el Real Madrid, triomfant a l’estil Isabel Ayuso de Perón. Sobre aquest joc, al voltant d’aquest joc més o menys complicat, es configura el panorama avui per avui al llarg de la cursa electoral. Però si ens hem de posar seriosos i greus, les paraules del filòsof polític, una noble veu a considerar, Daniel Innerarity: «Ser d’esquerres o de dretes avui no està tan clar com abans. Rebutjo la superioritat moral d’una ideologia sobre un altra...». Així veig les coses a uns dies de les eleccions autonòmiques i municipals. Que Déu ens agafi confessats. I si els resultats són catastròfics sempre tindrem els articles, magnífics, de Xescu Prats. Amén.