El vers de Jèssica Ferrer Escandell, nascuda al bell poble de sant Llorenç de Balàfia, és clar, rotund i directe sense plausibles programacions que puguin afluixar, alterar el ritme del vers, del poema en la seva totalitat. Vet aquí un exemple: «Eixanca’t i no amollis sa senalla/que ve es meu raig tot ple de fúria/i et podries esquitar/Queda-t’hi/que acabaré eixut i tremolant/Llavors ves-te’n...». És fragment del poema ‘Tres’ i pertany al llibre ‘Som aquí’, de recent aparició i produït per Edicions del Buc/Adis Edicions/Labreu edicions/Cafè Central, Barcelona 2022. Això vol dir que el llibre, un notable i molt expressiu llibre recomanable sempre, és encara calent, tot just sortit del forn. La capacitat creadora, el talent per equilibrar i disparar -el llibre és un tret, un revòlver carregat de pólvora no humida precisament- contra els seus principals objectius. Llibre fet al camp i per al camp, amb els escenaris rurals però no en el sentit bucòlic, líric del mot. Ho escriu l’autora a l’epíleg de ‘Som aquí’, «Aquests textos han germinat, han crescut, s’han nodrit i s’han fet fruit al camp d’Ibiza, entre feixes rojges i a la vora del torrent generalment eixut, darrere l’emissora i a la major distància possible de la mar...». Penetra Jèssica Ferrer Escandell dins un món de lluita i de violència, de sang i fúria, de permanent combat sobre un territori que viu i palpita, que és regira i presenta batalla. Una versió ‘literària’ com si anar de matances es tractés. Enhorabona Jèssica. enhorabona.