Una Eivissa que camina

La nostra illa és un territori fràgil on tothom s’apunta a explotar-la i molt pocs a defensar- la i cuidar-la. Som hereus de cultures, religions i tradicions diverses, fet que ha enriquit el nostre present i ens ha situat com una de les destinacions més singulars del món. La plurinacionalitat és un dels nostres principals actius fent que ningú sigui estranger a Eivissa. Ubicats en un lloc privilegiat, aquest paradís desperta l’interès de tothom i és per això que tots volen reivindicar la nostra illa com a patrimoni propi. Qui no té algun vincle amb aquest indret, no és al mapa.

Això representa una oportunitat de riquesa i progrés econòmic, però si no es gestiona bé, pot representar alhora una amenaça pel nostre model de societat. Madurar és decidir què volem ser quan siguem grans i, a dia d’avui, aquesta és encara una assignatura que tenim pendent. És imperatiu fer una reflexió assossegada, lluny d’estridències i interessos particulars que compti amb la opinió dels principals sectors de la societat. No podem planejar la nostra actuació a curt termini i anar improvisant sobre la marxa, sinó que hem d’aixecar la vista per definir un nou rumb que ens permeti llegar a les generacions del futur una illa més sostenible, cohesionada i habitable del que és ara. Ara som a temps de corregir els excessos i garantir un futur en el qual viure un estiu a Ibiza no sigui una aventura de risc.

Combinar aquesta permeabilitat de la que presumim amb la reivindicació de la nostra identitat i la nostra història no és una tasca senzilla. Per això ens hem d’assemblar més als nostres pares i els nostres avis. Aquí l’agricultura i la ramaderia juguen un paper fonamental, no només per diversificar la nostra economia i reduir la nostra dependència d’una indústria en concret, sinó pels seus efectes positius a nivell paisatgístic, ambiental i pel que fa a la lluita contra els incendis. Un camp abandonat és només el preludi de la mort de la nostra cultura. A l’escola i a casa, s’hauria de fer un esforç per ensenyar als infants la riquesa patrimonial que tenim a Ibiza perquè sentin el batec d’una cultura mil·lenària que es nega a desaparèixer.

En aquesta tasca, na Fanny Tur n’és tot un exemple. Aquesta miquelera que rep el premi Diario de Ibiza a la promoció cultural ha desenvolupat una feina de valor incalculable amb la conservació i la divulgació de les fetes historico-artístiques més rellevants de la nostra illa. Ens ha ajudat a entendre un poc més qui som, d’on venim i cap a on hem d’anar. Una societat sana és aquella que cuida del seu territori i la seva gent. Per això projectes com el Botànic Biotecnològic i l’Associació per la Inclusió Educativa i Social (Apies) són dos referents en la sensibilització i conscienciació de la riquesa dels nostre ecosistema i la lluita pels drets dels joves amb diversitat funcional, respectivament. Aquests merescuts premis Diario de Ibiza ens donen una esperança molt necessària en un moment de fragilitat.