Mn’acabo d’assabentar al cap de tres mesos, així que imaginin l’èxit que va tenir l’acció. La sucursal gironina de l’ANC (Associació General del Rifle Català) va dur a terme una reunió a les fosques, com a mostra de solidaritat amb Ucraïna. Suposo que, ja que a Ucraïna a penes tenen electricitat a causa de la guerra, els nostres herois catalans van voler viure una estoneta com ells, i saber en pròpia pell el que és la guerra, els bombardejos, la mort, la fam, el terror i el no poder pitjar l’interruptor de la llum. Només espero que en pròximes reunions no els doni per solidaritzar-se contra la violència domèstica, o acabaran tots a bufetades.
D’alguna cosa ha de continuar vivint la gent de l’ANC mentre no arriba l’11-S i la seva sempiterna venda de samarretes. Ja que la independència ni hi és ni se l’espera, es tracta de veure què succeeix en el món i arrambar-nos-hi. Els diaris parlen d’Ucraïna? Doncs farem alguna cosa per Ucraïna, res de donar diners, això no, que prou ens costa continuar convencent la gent perquè aporti uns euros per a la nostra causa.
-I si ens reunim a les fosques? Jo tinc un cosí que diu que en l’habitació obscura de les discoteques que freqüenta, s’ho passa pipa.
Reunir-se a les fosques és un gest solidari que no compromet a res i , per postres, no costa diners, fins i tot n’estalvia. En altres col·lectius menys conscienciats, tal vegada serviria per a fotre mà al veí, no pas en la ANC, meitat monjos, meitat soldats, que només tenen al cap vendre samarretes, canonitzar el Vivales, i que Catalunya pugui enviar Lluis Llach a Eurovisió, per aquest ordre.
L’ANC hauria de dur a terme les seves reunions sempre a les fosques, hi hagi guerra o no a Ucraïna, com a al·legoria a la seva pròpia història. Una associació que tanca els ulls a la realitat, que es nega a veure l’engany a què el llacisme ha sotmès milers de catalans, els afiliats de la qual estan cecs a la superxeria a què són sotmesos i que mai presenciarà el naixement de la republiqueta promesa, mereix viure per sempre en la foscor. I, a més, seria una subtil manera de fer referència a les poques llums que tenen els seus dirigents.