Zelenski al Congrés, assenyalant a les empreses espanyoles que, segons ell, es porten malament perquè tenen tractes amb Rússia. Zelenski de tournée per un munt de parlaments. Zelenski a l’ONU. Zelenski a Canes reclamant al cinema que no calli. Zelenski en els Grammy assessorant sobre què han de dir les lletres de les cançons. Zelenski en la comunió de la neboda de vostè, lector, el pròxim cap de setmana, per poc que els pares de la nena es despistin. Em passo els dies en tensió. Sabent que en qualsevol acte, del tipus que sigui, en qualsevol lloc del món, pot aparèixer Zelenski amb el seu jerseiet verd (no en té cap altre?), d’aquests que venen a la secció de caça del Decathlon, donant la tabarra en vídeo, em sembla veure’l pertot arreu. Quan estic en el Fogons mirant el futbol, no m’atreveixo a anar al lavabo, no sigui que m’aparegui sota la tapa del vàter. Orinar, per tant, al carrer? Impossible: i si sorgeix a sobre de la copa d’un arbre? En arribar a casa, amb la bufeta a punt d’explotar, pujo a peu per a evitar trobar-me’l a l’ascensor. Eludeixo veure la televisió per si aprofita per a emergir-hi. No negaré que la invasió russa d’Ucraïna és lletja, però la de Zelenski en les nostres vides és un xic pesada.
Diumenge passat, a Las Ventas, juraria que era Zelenski qui torejava al quart de la tarda, vestit de verd oliva i or, en el lloc de Curro Díaz. Potser em confonc, que em va tocar un seient a dalt del tot i el toro semblava un gat, però serveixi aquesta impressió perquè entenguin que això meu ni és vida ni és res. Després de la corrida, no era el mateix Volodomir el cambrer que servia canyes en el bar Los Toriles? Suposo que no, perquè minuts després estava treballant de revisor al tren de retorn a Girona. Tinc por de complir el diumenge amb la tradició de prendre l’aperitiu al bar Cuéllar, no sigui que hagin contractat Zelenski de cuiner. Fins i tot al gat que tenim a casa se li està posant cara de president ucraïnès.
Aquest home la guerra no la guanyarà, però almenys rellançarà la seva carrera televisiva. De moment, a més de les seves aparicions per sorpresa, comptem ja amb els primers productes de merchandising, i hi ha empreses que preparen roba, tabac i cervesa amb el seu nom, ja només em falta que trobar-me un quinto de Zelenski sobre la barra. He vist també espelmes amb la seva foto, i no han de trigar a vendre’s samarretes amb la seva imatge, a l’estil de Pocahontas i altre personatges de Disney.
Algú hauria d’advertir a Zelenski que ja sabem tots que hi ha guerra a Ucraïna, que compta amb la nostra solidaritat, no es preocupi, i que fins i tot en el futbol televisat ens posen durant noranta minuts un cartellet de «No a la invasió», que al principi alguns pensàvem que es referia als 40.000 alemanys de l’Eintracht al Camp Nou però a hores d’ara ja sabem que no era això. Que ens deixi en pau i es dediqui a treballar pel seu país, que feina no li falta, que si tots els presidents de països en conflicte fossin tan pesats com ell, mancarien frenopàtics al món per a ingressar-nos a tots.
Estic en contra de totes les guerres, com tothom excepte els qui hi guanyen diners, però amb dir-ho una vegada, n’hi ha prou. No cal que ens envaeixis, Volodomir, que com a comediant, ets pesat i repetitiu.
