Sí, rotundament sí, luxúria. Però també altres històries que configuren en definitiva el tema. Per exemple, definicions i mots d’ample recorregut i significació. Per exemple peresa, supèrbia, avarícia, enveja i la ja esmentada luxúria. Al voltant d’aquestes paraules que configuren i confirmen fragilitats i febleses humanes, el grup de teatre de l’Institut d’Estudis Eivissencs presentaren -i l’èxit fou indubtable- un espectacle teatral a Can Ventosa. Peccata minuta de qualitat que podria definir i classificar d’excel·lent. Almenys en la meva i molt discutible opinió. Al programa de mà i de paper a l’antiga usança i no terroríficament electrònic, l’espectador era informat de tot. «El Grup de Teatre de l’Institut d’Estudis Eivissencs posa en escena una obra teatral, en diversos escenaris, al voltant dels pecats capitals. Cada autor ha desenvolupat una escena al voltant d’un o dos pecats capitals» Diversos són els autors d’aquestes mínimes històries, Vicent Tur Bernat Joan, Neus Riera, Irene Roig-Francolí, Jesús Ballesteros i una versió del text original de Francesc Eiximeni. La feina, el treball a fer, no era ni fàcil ni simple. Més aviat perfectament tot el contrari. El que passa és que aquesta gent de l’Institut té talent, gràcia i ordre a l’hora de posar-se mans a la feina i, de manera molt especial, agradar a la gent, fent arribar un espectacle on el teatre, el llenguatge del teatre, arribi a tothom, en especial estat de gràcia d’uns actors, unes actrius, no només voluntariosos -voluntat sense talent no et porta enlloc- sinó molt involucrats a l’hora de portar a la gent el seu missatge. Feina complerta. I així ho manifestava la gent, nombrosa, a la sortida de les representacions. Enhorabona i molts anys i bons.
