Poeta

El poeta és un pàlpit, una emoció esdevinguda, una passió de cercles que s’obrin i es tanquen, una vivència plena on conflueixen i es destil·len el clima del paradís amb la ressaca poderosa del melodrama -melodrama d’amor, tal vegada?- que posseeix la seva vida. El poeta, lògicament el poema que equilibra/desequibra l’obra sencera del creador, és el festival perpetu que encèn tots els focs possibles i probables que la vida és això un remolí per on les aigues sotmeses al vent entren i surten mercè a un procés evolutiu i sovint salvatge. És la perturbació de la natura que tot ho configura. D’aquestes coses i d’altres en parlaren en diàleg obert a la gent diversos creadors ,poetes, editors, músics també (no oblidem pas l’actuació de l’artista Joan Murenu) a la biblioteca de Can Ventosa aquest dimarts passat. Per un motiu excepcionbal, les forces encara vives de la nostra cultura encara viva (amb permís de Vox, és clar) potents i presents. Els editors de Proa presentaven ‘El nòmada i l’arrel’, antologia poètica a càrrec de Carles Rebassa que, amb coratge i talent, s’endinsà dins aquesta força de la natura que és sense dubte Manel Marí, molt aviat desaparegut d’entre nosaltres tot just ara fa quatre anys. I amb Carles Rebassa intervngueren Sebastià Alzamora, Bartomeu Ribes, Pau Sarradell i Pep Tur. Gent notable per a un poeta notable.Emoció continguda. ‘El nòmada i l’arrel’, un llbre necessari,impresncindible de consulta permanent, que permet al lector d’una sola ullada acostar-se al món creatiu de Manel Marí. «Aquesta antologia» -escriu Carles Rebassa- «vol oferir al lector verge de la poesia de Manel Marí una panoràmica de l’autor entre el 1999, any en que publicà ‘Poema en gris’, i el 2016 ,quan surt el darrer llibre de la seva vida,‘Tavernària’». ‘El nòmada i l’arrel’, un llibre inevitable.